Diumenge
VI durant l'any / Cicle A
Monestir
de Sant Daniel
Diumenge
15 de febrer de 2026
Sir
15,15-20; Salm 118,1-2.4-5.17-18.33-34; 1C 2,6-10 i Mt 5,17-37
«Ets
tu qui has de decidir» ens diu el llibre del Siràcida. Sovint el papa Francesc,
com ja havia dit també abans el papa Benet XVI, feia servir aquesta expressió
«la fe no s’imposa, la fe es proposa». Déu ens ha creat lliures, lliures per a
fer el bé i lliures per no fer-lo, Ell no mana a ningú de fer el mal, ni
autoritza a ningú a pecar. Ell ens convida sempre a fer el bé, nosaltres som
lliures per a respondre a la seva crida i lliures per a rebutjar-la. Aquesta és
la llibertat dels fills de Déu i com ens diu Siràcida si volem podrem guardar
els manaments del Senyor, la fidelitat està a les nostres mans i sobretot està
al nostre abast. Seguir al Senyor, complir els seus manaments és escollir la
vida davant de la mort.
Nosaltres
coneixem allò que cal fer, sabem que és bo i que no ho és i és que Déu, com diu
l’Apòstol, ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, perquè per obra de
l’Esperit Déu es feu home i a nosaltres la revelació ens ve per Jesucrist.
Podria haver semblat als qui l’escoltaven que Jesús havia vingut per abolir la
llei o en certa manera per matisar-la; no pas. En Jesucrist la llei de Déu arriba
a la seva plenitud, va a allò essencial: l’amor.
Qui si
estima pot voler mal a l’altre, fer-li mal amb qualsevol de les múltiples
varietats amb les que podem i sabem fer mal: obra paraula o omissió? Mantenir
la relació d’amor amb Déu i amb els germans val molt més que qualsevol altra
cosa, més que una mà o un ull. El pecat no està només en les accions, està
sobretot en el fons dels cors, en l’absència o la interrupció de l’amor. On no
hi ha amor tot és possible, on hi ha amor el mal no hi troba lloc on arrelar.
Ens
hem acostumat o ens anem acostumant a normalitzar determinades situacions, la
mateixa dinàmica social ens hi empeny. Com sant Pau podríem dir també avui que
cap o almenys molts dels dirigents del món present no coneixen o bé ignoren el
pla de Déu. Tots tenim la llibertat que Déu ens ha donat per discernir que és
el que agrada a Déu que fem i que s’allunya de la seva voluntat. Ens ho ha dit
Jesús hem de ser més justos que molts altres si volem entrar al Regne del cel i
aquest és el nostre objectiu, Déu ja ho té decidit quina ha de ser la nostra
gloria, ens ha dit sant Pau; ara bé cal posar-hi de la nostra part perquè per
entrar-hi, per trobar-nos amb el Senyor, l’únic camí que hi porta és l’amor.
La
infidelitat del poble vers la llei no ha desaparegut al llarg dels temps i
d’ella no s’escapen pas els mestres de la llei i els fariseus que s'han assegut
a la càtedra de Moisès; que diuen el que cal fer i observar, però no actuen,
perquè diuen i no fan; preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a
les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit (Cf. Mt
23,2-4). Però ara en Crist no tenim pas un gran sacerdot incapaç de
compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha
estat provat en tot, encara que sense pecar (Cf. He 4,15), per això ens pot dir
amb tota autoritat: «doncs jo us dic».
Crist ens diu que ja no n`hi ha prou amb no matar, cal no dir paraules de menyspreu, ni insultar. Què no n’hi ha prou amb no cometre adulteri, cal no mirar amb mal desig des del fons del cor. Què no n’hi ha prou amb no trencar els juraments, cal no jurar pel que no podem fer tornar blanc o negre. Senzillament hem de dir sí, quan és sí i no, quan és no; sí a la vertadera vida, no al pecat. Aquesta és la saviesa enclosa en el pla de Déu, ens ha dit l’Apòstol, que sols podem rebre amb una fe prou madura. Molt del que ens diu avui Jesús té avui bona premsa, la nostra societat, cada cop més acomodatícia i relativista, va normalitzant situacions que xoquen amb les paraules de Jesús. Ell tampoc no fou pas benvist pels mestres de la llei del seu temps, per aquells qui es vantaven de conèixer-la però que de fet no la practicaven. Crist no vingué pas a abolir la Llei del seu Pare, que gràcies a Ell és també el nostre Pare, sinó a portar-la al seu ple acompliment i aquest acompliment és l’amor, si estimem de veritat res de mal no podrà sortir de nosaltres.