Mare de Déu de Lourdes
Jornada del malalt
Parròquia de Santa Susanna al
Mercadal de Girona
Dimecres 11 de febrer de 2026
Ac 1,12-14 ; Salm 8,4-5.6-7.8-9,
1Jn 3,14-16 i Lc 1,39-47
«Vivim immersos en la
cultura de la rapidesa, de l'immediat, de les presses, així com també del
“descarte” i la indiferència, que ens impedeix acostar-nos i aturar-nos en el
camí per a mirar les necessitats i els sofriments al nostre voltant» ens diu el
papa Lleó XIV i aquesta indiferència és fruit del desamor.
L’amor no entén de
preses, ni d’indiferències, l’amor vertader, aquell que ve de Déu, tant sols
sap de necessitats i de generositat. L’amor que ve de Déu tant sols sap de paciència,
de joia, de veritat, d’excusa, d’esperança , de fe i de bondat i defuig l’enveja,
l’altivesa, l’orgull la grolleria, l’egoisme, la irritació, l’enveja o la
mentida; com ens diu sant Pau en l’himne a la caritat (Cf. 1Co 13).
L’Apòstol ens n’ha parlat
d’aquesta mort de l’ànima fruit del desamor que ens allunya de Déu, de l’odi
com a arma mortal i de com això mata la vida interior, la vida espiritual que
dona sentit de plenitud a la nostra vida terrenal i ens prepara per la vida
eterna.
Tendim a apartar de la
nostra vista tot allò que ens fa nosa, ens molesta o en interpel·la i molts
cops ho fem per no reconèixer les nostres limitacions, el que en un futur ens
pot passar també a nosaltres o bé per por a la diversitat.
Tot això no és el que
Jesús ens va ensenyar i el que Maria va practicar, però molts cops se’ns
tanquen tant els ulls com a aquelles noies que acompanyaven a santa Bernardeta
i que mentre ella veia a la Senyora, les amigues eren incapaces de veure-hi res
en aquella cova. Maria s’apareixia a qui la podia veure amb els ulls del cor.
És que com escriu en el
seu missatge per aquesta jornada el papa Lleó XIV: «El primat de l'amor diví
comporta que l'acció de l'home sigui realitzada sense interès personal ni
recompensa, com a manifestació d'un amor que transcendeix les normes rituals i
es tradueix en un culte autèntic: servir al proïsme és estimar a Déu en la pràctica.»
Culte i acció, pregària i
amor son dos elements fonamentals en la nostra vida de fe que va intrínsecament
units, que son indestriables l’un de l’altre. Maria pregava amb els onze, en
aquella sala on s’allotjaven, pregaven unànimement i assistien sens falta a les
hores de la pregària, certs de que amb la pregària enfortien el seu amor i la
seva comunió amb Crist ressuscitat.
El nostre amor a Déu i
als altres no el podem donar mai per suposat, no ens podem acontentar mai amb
el nivell amb que estimem, sempre podem anar més enllà i per fer-lo créixer cal
alimentar-lo i no hi ha millor aliment per l’amor que la pregària, de fet per
incrementar la nostra capacitat d’estimar, pregar és l’únic camí que hi ha.
A Lourdes això es fa ben evident,
un lloc beneït per Maria, un lloc escollit per Maria per convidar a la pregària
i a la solidaritat amb els malalts. Per a nosaltres, homes i dones de fe, no hi
pot haver un sense l’altre.
Ho va dir molts cops el
papa Francesc, no som una ONG i no ho som perquè el que ens mou no és un simple
sentiment altruista que cerca de fer sentir millor als altres i de fer-nos
sentir bé també a nosaltres mateixos, que ja de per si seria ben lloable.
El que ens mou és l’amor,
un amor que neix als peus de la creu, ben vinculat al sofriment, fruit del
sofriment d’aquell qui va patir quan ho tenia ben fàcil per no patir, un amor
que ve de Déu i que Crist ens convida a practicar.
«Elevem la nostra
pregària a la Benaurada Mare de Déu, Salut dels Malalts; demanem-li la seva
ajuda per tots els que sofreixen, els necessitats de compassió, escolta i
consol» ens convida el papa Lleó.
Maria sap ben bé que es
pregar, sap molt bé que de la pregària neix l’amor i que estimar a Déu, al seu
Fill, és estimar als altres i per això mateix està sempre prop dels qui
pateixen, sigui per la causa que sigui: malaltia, solitud, empresonament o
desarrelament.
Maria és una dona sempre
disposada a donar un cop de mà, com quan va pujar decidida cap a la casa
d’Elisabet per ajudar-la. Allí en el seu gest s’hi feu present la força de
l’Esperit Sant, perquè on hi ha la força de l’amor, allí s’hi fa present Déu.
Vosaltres sabeu molt bé
que és estar al costat del qui pateix, del qui corre el risc més que ningú de
perdre l’esperança i per això sou missatgers d’esperança. Una esperança que
neix d’aquell qui és l’esperança encarnada i que essent fill de Maria, alhora
que Fill de Déu, ens l’ha donat com a mare a tots.
Confiant-nos a Maria ens
ha deixat en les millors mans, unes mans amoroses de les quals nosaltres n’hem
de ser representants. Maria ens estima com a fills, a tots, als qui ho creuen i
als qui no, als qui pateixen i als qui no, als qui estimen i als qui tenen sec
d’amor el seus cors.
A Lourdes aquest amor de
Maria, universal, desinteressat i sempre viu es fa ben present, present com en
cap altre lloc: perquè ella és enmig del dolor de la humanitat, sempre
disposada, com quan va visitar a Elisabet, a eixugar una llàgrima, a aixecar un
caigut, a empènyer una cadira de rodes.
Allí a Lourdes al costat
de Maria, el voluntariat de l’Hospitalitat de Lourdes, mogut sempre per l’amor
que ve de Déu, esdeveniu col·laboradors de la mà amorosa de la Mare de Déu. No
hi pot haver millor recer que Maria, ni millor exemple.
Com escrivia sant Elred «Arribem-nos a l’esposa, arribem-nos a la mare, arribem-nos a la més gran servidora. Perquè la benaurada Maria és tot això.» (Sermó 20).