Diumenge
XXII durant l'any / Cicle A
La Barroca, Parròquia de Sant Andreu
Ruta jove per la Vall del Llémena
Dissabte 29 d’agost de 2026
Jr 20,7-9; Salm
62,2.3-4.5-6.8-9 ; Rm 12,1-2 i Mt 16,21-27
Les lectures
d’aquest diumenge ens parlen de la crida, de ser cridats pel Senyor, de ser
seduïts per Ell, com ens diu el profeta
Jeremies. La crida és quelcom lligat a la fe; quan creiem som cridats a
seguir a Jesucrist. Cadascú dins de la seva pròpia vocació: uns en la vida
matrimonial, d’altres en la vida professional, d’altres en la vida sacerdotal o
religiosa. El més important és, estar atents i respondre a aquesta crida de ser
cristians i a partir d’aquí un descobrirà aquesta vocació concreta i l’altra
aquesta altra. No ens ha de fet por sentir-la aquesta crida, no ens ha de fer
mandra seguir-la perquè aquest és el millor camí que podem escollir, el de
Crist.
El profeta Jeremies
està rendit, sent la temptació de no parlar més de Déu de tants escarnis i de
tantes burles com escolta per aquesta causa. I és que la fe és el millor camí,
però moltes vegades no és el més fàcil. Pot ser més fàcil seguir el que molts
d’altres fan, emmotllar-nos al món present com ens ha dit sant Pau. Però al cap
i a la fi així perdem la nostra personalitat, la nostra llibertat. Seguint a
Crist lliurement, si li oferim tot el que som, com ens ha dit l’apòstol sant
Pau, guanyem molt més.
Per reconèixer
la crida de Crist el papa Lleó ens destacava a la vigília de Madrid tres
elements. El primer és el silenci i ens deia: «En alliberar-nos del soroll de
mil veus, reconeixem que algunes enganyen els nostres desitjos, unes altres ens
compren sense alimentar-nos, unes altres ens parlen per interès. En el silenci
comprenem que les ideologies passen, mentre la veritat roman.» El segon element
és tenir la certesa de que Déu ens coneix bé, coneix la nostra veu, sap que ens
neguiteja i que esperem i Ell que ens escolta sempre ens respon. No hem de
tenir mai por d'expressar-li el que sentim en els nostres cors.
I el tercer que
destacava el papa Lleó és que per a reconèixer la veu de Déu ens cal escoltar
la seva Paraula. Aquesta Paraula de Déu que avui hem escoltat i que està sempre
viva, perquè és la veu de Crist, és Crist qui ens parla i la seva veu continua
ressonant avui. Mireu doncs de reservar un temps per a Déu, un temps per a
reconèixer la seva veu i conèixer la seva voluntat, aquesta que és agradable a
Déu i perfecte.
Fa una setmana
escoltàvem com Jesús reconeixia a Pere com a pedra on fonamentar la seva
Església. Avui Pere rep de valent per part de Jesús perquè no acaba d’entendre
de que va el pla de la salvació i vol estalviar-li els patiments que els acaba
d’anunciar i pensa que dient-li allò li fa un favor. També a nosaltres a
vegades ens costa d’entendre però com ens deia el papa Lleó a l’Estadi Olímpic:
«malgrat les dificultats, el lloc en el qual Déu es fa present i on hem de
trobar les seves petjades – les de Crist - és sempre en la realitat on ens
trobem.» Sigui aquesta com sigui i sovint no és fàcil.
Visquem la nostra fe amb perseverança, convençuts de que seguir a Crist és la millor opció de la nostra vida. No deixem mai de buscar, de preguntar-nos i de parlar, amb Déu i fem-ho en comunitat. Caminem junts en la fe per a buscar la veritat que ens guia cap al bé comú i ho fem obrint-nos al do de l’Esperit, així busquem al Senyor i acollim la llum del seu Evangeli. (Cf. Lleó XIV 9 de juny 2026).