Dilluns
de la setmana XX durant l’any
Dilluns
17 d’agost de 2026
Parròquia
de Sant Mamet a Riumors
Ez
24,15-24; Salm Dt 32,6.18-19.20.21 i Mt 19,16-22
Jesús
en l’Evangeli d’avui ens diu en que consisteix la santedat. Ens parla de
complir els manaments, però d’anar més enllà del simple compliment per arribar
a donar-ho tot per Crist. Es tracta d’una opció radical i l’Evangeli ens mostra
que la santedat té molt a veure amb una pregunta molt senzilla i, alhora, molt
profunda, plantejar-nos que ocupa el primer lloc en la nostra vida. Aquesta
pregunta Jesús ens convida a fer-nos-la no tant sols quan tot ens va bé, sinó
també en aquells moments en que la vida ens porta per circumstancies difícils.
Ens ho
ha dit el profeta Ezequiel, el dolor també forma part de les nostres vides i és
llavors quan ens costa entendre el perquè de tot plegat, ens preguntem que vol
Déu de nosaltres i per què ens posa a prova. Els sants són aquells que en
circumstàncies difícils han après a confiar en Déu, fins i tot quan les seves
preguntes no tenien resposta i era més fàcil deixar-se endur cap a la
desesperació que mantenir-se fidels a Déu. Moltes preguntes es degué fer sant Mamet
quan quedà orfe de pare i mare, però fins i tot llavors la seva fe no flaquejà.
Els
sants són aquells que davant qualsevol situació es plategen la pregunta que aquell
jove ric va fer a Jesús: «Què hem de fer per ser bons?» De fet tot l’Evangeli
està destinat a respondre aquesta pregunta. Jesús ens ha deixat tant en paraules
com en obres un full de ruta per les nostres vides. O és que pot ser les
benaurances són una altra cosa? Allí ens diu que per molt que nosaltres creguem
una altra cosa l’honradesa, la humilitat, la sol·licitud cap als altres; en
definitiva l’amor a Déu i als nostres germans i germanes és el que realment
importa. I en aquest camí que ens marca Jesús hi ha uns mínims i hi ha uns
màxims.
Els
mínims els sabem: no matar, no robar, no declarar en fals, honorar als pares,
no enganyar, no mentir; en resum estimar als altres seguint allò que el mateix
Jesús ens va dir: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és
el resum de la Llei i els Profetes» (Mt 7,12). Però aquell jove volia
anar una mica més enllà de tot això, que ja de per si no és fàcil, i és
aleshores que Jesús el convida a deixar-ho tot, a renunciar absolutament a tot,
per seguir a Jesús. I pel jove fer aquest pas era molt difícil perquè hi havia
moltes coses que el lligaven i al cap i a la fi no estava disposat a renunciar a
totes elles. No fou pas difícil per sant Mamet que renunciant a les riqueses que
aquella dona rica que l’havia acollit li deixà, va seguir a Crist lliure de
lligams.
Jesús
no vol simplement que siguem persones que compleixen normes. Vol que siguem
persones que el segueixen. Aquell jove era una bona persona, que complia els
manaments, però deixar-ho tot per seguir a Jesús era ja fer un pas que li
resultava impossible de fer. I no per això era dolent, simplement li va faltar
donar un pas més en el seguiment de Jesús i és aquest pas el que donen els
sants.
Cada
cas és diferent potser a vegades no són als diners allò que se’ns convida a renunciar,
no cal una opció tant radical, però sí que sovint Jesús ens convida a renunciar
a d’altres coses com la necessitat de voler imposar sempre la nostra raó, renunciar
a una por determinada, a voler controlar-ho tot o a una preocupació excessiva
pel que els altres pensen de nosaltres.
Els sants són aquells que han anat un pas enllà de tot plegat i en aquest seguiment de Crist i per això nosaltres els recordem i els celebrem. Segurament no arribarem a ser mai com ells, però el seu exemple sempre ens pot ajudar a ser una mica millors. Com ens diu el papa Lleó XIV: «Déu ens estima com som, però ens somia millors» (10 de juny de 2026).