Assumpció de la Mare de Déu
Parròquia de Sant Martí Vell
Parròquia de Santa Maria de La Bisbal d’Empordà
Parròquia de Santa Maria de Platja d’Aro
Dissabte 15 d'agost 2026
Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Salm 44,10bc.11-12ab.16; 1C
15,20-27a; Lc 1,39-56
Avui
celebrem a la Mare de Déu, recordem quan Maria va ser assumpta al cel, és a dir
quan Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal, va ser portada a la glòria
del cel en cos i ànima.
Maria és per a nosaltres un model, aquella dona que va dos passes per davant nostre en el camí de la vida. Per això quan celebrem i recordem que Maria va ser assumpta al cel, de fet estem celebrant allò que Déu vol també per a nosaltres. Aquest és el sentit de la vinguda de Crist al món. Jesús, fill de Déu, es va fer home, en el si del ventre de la Verge Maria, i s’hi feu per tal de donar-nos a tots nosaltres una esperança de vida, de vida eterna.
Crist vencé la mort, la creu no és el final de la seva vida sinó el començament de la nostra vida. Aquesta victòria seva, és per a nosaltres la promesa d’una vida que no s’acaba. Maria caminant per davant nostre, amb la seva assumpció al cel ens recorda que la nostra història no camina cap al buit, sinó cap a Déu.
L’esperança
de Maria es fonamenta en la confiança, ella no sabia tot el que li esperava en
la vida, ni coneixia tots els camins pels quals hauria de passar, tampoc no
sabia encara que aquell Fill que portava en el seu si seria rebutjat,
perseguit, crucificat, que la faria patir i que després ressuscitaria. Però va
confiar, va confiar sempre en Déu. Així Maria ens obre la porta a l’esperança
perquè ella va viure en la certesa de que l’esperança no consisteix en saber
què passarà, sinó en saber en qui posem la nostra confiança i Maria va confiar sempre
en Déu.
Sovint
voldríem tenir totes les respostes abans de fer un pas. Voldríem saber com
acabarà una situació, si aquella malaltia es resoldrà, si aquella preocupació
trobarà sortida, si aquella persona tornarà, si aquella dificultat familiar
desapareixerà. Voldríem tenir garantit sempre el demà i conèixer-lo per
anticipat. Però la fe no consisteix en fer endevinalles, no es tracta de
controlar el nostre endemà; la fe és posar el demà en les mans de Déu i Maria
ens mostra precisament aquest camí.
Per
això Maria ens és porta cap a l’esperança perquè no es queda tancada en ella
mateixa. Una porta està per poder-hi passar, per traspassar-la, una porta
permet el pas, sinó és un mur no pas una porta. Maria obrint-se ella mateixa a
la voluntat de Déu ens condueix cap al seu Fill i ho fa amb la certesa de que
és la millor opció de vida, el millor camí per recórrer i la meta més gran a la
que podem aspirar.
Maria en té la certesa perquè ella ja ha recorregut aquest camí, ja ha arribat allí on volem arribar també nosaltres. Maria com a mare sempre vol el millor per a nosaltres i sap que el millor és viure en Crist i per Crist i des de Crist viure per als altres. És aquest el camí de l’amor que ve de Déu i no hi ha millor camí per viure la fe que el de l’amor.