Diumenge
XXV durant l'any / Cicle A
Ministeris
laicals de lector i acòlit al Dr. Joan Ferrer Costa
Parròquia
de Santa Maria a Pineda
Diumenge
20 de setembre de 2026
Is
55,6-9; Salm 144,2-3.8-9.17-18; Fl 1,20c-24.27a i Mt 20,1-16a
Déu
és a prop, Déu es deixa trobar. Ho fa de bon matí, a mig matí, al migdia, a
mitja tarda i fins i tot una hora bans de pondre’s el sol; perquè a Déu no li
fa mai mandra sortir al nostre encontre, esperar a que estiguem disposats a
escoltar-lo i a seguir-lo per tal que arribem a viure aquest clam de l’apòstol
sant Pau «per a mi, viure és Crist.»
Cal tenir però el cor disposat a trobar-lo, cal tenir el cor disposat a la conversió sigui a l’hora que sigui, però quan arribi aquesta hora cal aixecar-nos i tirar cap a la vinya per guanyar-nos el jornal. El Regne, l’evangelització, fer arribar la paraula de Crist demana treballadors, demana de qui amb entrega es dediqui a apropar-nos la Paraula de Déu i ens ajudi a tenir l’orella atenta a la seva crida, no fos cas que ens passi per alt.
El ministeri de la Paraula i de l’altar, el lectorat i l’acolitat, són dos serveis a l’Església que sovint ens han passat desapercebuts. Els veiem com un simple tràmit, un pas cap al diaconat o el sacerdoci sense més transcendència en el conjunt de l’Església. Sant Pau VI va destacar però que qui és instituït en el ministeri de lector cal que procuri amb tota obstinació i posi els mitjans aptes per a aconseguir cada dia més plenament el suau i viu amor, així com el coneixement de la Sagrada Escriptura. Mentre que l’acòlit queda instituït per a ajudar al diaca i prestar el seu servei al sacerdot. És propi d'ell cuidar el servei de l'altar, a més de distribuir, com a ministre extraordinari, la comunió, cuidar de la instrucció dels altres fidels, que ajuden al sacerdot o al diaca en els actes litúrgics i tot participant amb pietat en la Sagrada Eucaristia, alimentant-se d'ella i adquirint un més profund coneixement d'aquesta. (Cf. Ministeria Quaedam, V).
Vet aquí doncs, estimat Joan, el ministeri al qual has estat cridat. Per apropar la Paraula de Déu als teus germans i germanes de comunitat el Senyor t’ha donat suficients i reconegudes capacitats. Però no oblidis mai l’objectiu final que és la conversió dels cors, cridar a la vinya a nous treballadors, tant se val l’hora que sigui, i fer-ho tot per tal de que viure per a tots sigui Crist.
La corresponsabilitat és més necessària que mai en l’Església, tant més quan la sequera de vocacions al ministeri sacerdotal ens mou primer que tot a pregar amb insistència, sense defallir, al Senyor que ens concedeixi treballadors per als seus camps i alhora fer una crida a la comunitat per viure la fe en comunió, és a dir amb voluntat d’assumir cadascú la responsabilitat que ens pertoca tenint present el que ens ha dit avui sant Pau, que tenim tots a fer un treball profitós en bé de l’Església.
Els temps actuals demanen un replantejament de l’atenció a les comunitats parroquials i també un esforç de tots per tal de que les celebracions dominicals, és a dir l’Eucaristia, sigui vertaderament una trobada comunitària per tal de celebrar el dia del Senyor. La raó de fons de qualsevol servei eclesial l’expressava el papa Francesc dient: «els ministres ordenats i els altres agents pastorals han de fer present la fragància de la presència propera de Jesús i la seva mirada personal.» (Evangelii Gaudium, 169).
No ens ha de fer por assumir un paper més rellevant dins la comunitat, no ens ha de fer mandra, no ens ha de fer vergonya. Viure la fe en comunitat és quelcom irrenunciable, perquè la fe viscuda tots sols no és una fe vertadera. Per això aquest sentiment de comunitat l’hem d’aprofundir. No ens val de res plànyer-nos de temps passats; Déu vol que visquem els temps presents i el que ens demana és que l’invoquem, que el cerquem, que mirem de trobar-lo.
Ens diu el Concili Vaticà II que: «És necessari que tots els clergues, sobretot els sacerdots de Crist i els altres que com els diaques i catequistes es dediquen legítimament al ministeri de la paraula, se submergeixin en les Escriptures amb assídua lectura i amb estudi diligent, perquè cap d'ells resulti "predicador buit i superflu de la paraula de Déu que no l'escolta en el seu interior", ja que ha de comunicar als fidels que se li han confiat, sobretot en la Sagrada Litúrgia, les immenses riqueses de la paraula divina.» (Dei Verbum, 25).
La Paraula de Déu és la teva companya de viatge, saps escoltar-la amb atenció i estudiar-la, ara se’t crida a ser-ne instrument perquè els altres l’escoltin proclamant-la i quan sigui el moment predicant-la cosa que no et serà difícil ja que tant familiaritzat estàs amb ella per la teva activitat acadèmica.
Gràcies Joan per la teva generositat i voluntat de servei a la teva comunitat, certament, a l’Església de Girona, també; però sobretot gràcies a Crist que per a tots nosaltres és vida.