diumenge, 22 de novembre del 2026

Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món

 

Diumenge XXXIV darrer de durant l'any

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món / Cicle A

Catedral de Girona

22 de novembre de 2026

Ez 34,1112.15-17, Salm 22, 1-6; 1Co15,20-26.28 i Mc 25,31-46

Celebrem aquest diumenge la solemnitat de Crist Rei i amb aquesta festa encetem la darrera setmana de l’any litúrgic ja que diumenge vinent començarem el temps d’Advent, el temps de preparació pel Nadal i el temps de l’espera per excel·lència que la nostra Església viurà aquest any de manera particularment intensa ja que d’aquí a poques setmanes encetarem també un temps d’espera, a l’espera d’un nou pastor per a l’Església de Girona. Unes setmanes doncs per esperar de manera confiada i per esperar acompanyant l’espera amb la pregària. 

La fe mateixa implica espera. Esperem el moment en que serem cridats davant del Pare i a això ens hi conviden les lectures d’aquests darrers diumenges i les del temps d’Advent. Però juntament amb aquesta espera individual, tots plegats, com a comunitat de creients i ben units amb els qui ens han precedit en el senyal de la fe i amb els qui ens succeiran; esperem el Regne de Déu. Aquest Regne del que Déu és el rei i Senyor. 

Com hem d’esperar aquest Regne? Amb confiança i complint allò que el Senyor ens ha manat: Estimant a Déu i als altres. Com podem mostrar i demostrar aquest amor? Ens ho diu avui Jesús de manera ben clara en l’Evangeli: donant de menjar al qui te fam, donant de beure al qui te set, acollin al foraster, vestint al qui va despullat, visitant al qui està malalt o a la presó. Perquè darrera de cadascun d’aquest hi ha Crist. 

Sabem per la fe que tots hem estat creats a imatge de Déu; que tots hem estat fets fills amb el Fill per mitjà de la passió, mort i resurrecció de Crist. Ens ho ha dit sant Pau: Si la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció. Això ho tenim clar, però a vegades tot i tenint clara la teoria, la pràctica no és el nostre fort i girem els ulls cap a un altre cantó per no haver de reconèixer en els nostres germans migrants, assedegats, afamats, despullats, mallats i presoners al mateix Crist. 

O és que potser no recordem com Crist mateix va haver de fugir a Egipte tot just nat? O que va patir fam i set al desert? És que potser no recordem com va ser despullat als peus de la creu? O tal volta no recordem la seva detenció a Getsemaní, el seu interrogatori davant de Pilat i davant dels grans sacerdots? Doncs tot això Ell no ho patí inútilment, com una mena de sacrifici sense sentit. Tot això ho patí per tal d’assumir completament, llevat del pecat, la nostra humanitat i amb ella tot el que aquesta implica. I viure per a molts vol dir patir fam, set, malaltia, migració i presó. 

Estem a l’espera d’aquell Regne on tot això haurà desaparegut, però per viure’l amb intensitat cal que els qui no complim del tot o en part els manaments del Senyor o bé convertim els nostres cors, o bé serem apartats del Regne. Aquets dies escoltem un seguit de missatges que ens parlen del regne d’aquest món. Promeses que a vegades es fan per afalagar les nostres orelles i fins i tot missatges que opten per atemptar contra la vida humana, tal com l’entenem com a do de Déu, o tanmateix contra la dignitat d’aquesta vida que ens ve de Déu. 

Avui Jesús ens mostra el camí a recórrer per entendre que significa viure la vida com a do de Déu i aquesta concepció és l’únic salconduit que permet entrar al seu Regne. Ho deia ben clarament el papa Lleó XIV el passat 8 de juny a Madrid: «La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una meta de civilització. Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins al seu ocàs natural, en cada circumstància de la seva existència. Quan aquesta certesa s'enfosqueix, els més vulnerables són les primeres víctimes i la llei perd el seu significat més profund: servir i protegir cada persona.»