Ascensió
del Senyor Any B
Primeres comunions a
la Parròquia de sant Vicenç de Tossa de Mar
Diumenge 12
de maig de 2024
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; Ef 4,1-13 i Mc 16,15-20
Celebrem avui la solemnitat de l’ascensió del Senyor
al cel en cos i ànima. Ho fem quaranta dies després de la Pasqua i pocs dies
abans de la Pentecosta, les dues celebracions que obren i tanquen el temps
pasqual, avui l’Església ens proposa de recordar el moment en que Crist deixà
de manera definitiva aquest món i se’n
tornà al cel d’on havia baixat per fer-se home. Què ens diu a nosaltres avui
aquesta celebració? Ens ve a dir primer que si Déu envià al seu Fill a la
terra, fet home com nosaltres llevat del pecat, ho feu perquè aquest assumís la
nostra condició humana. Ell va viure com un home, va patir i va morir com un
home; però la seva vinguda no era motivada tant sols pel seu desig de compartir
el nostre dolor i la nostra mort, sinó que vingué a mostrar-nos que un cop
ressuscitat havia vençut a la mort i que aquesta victòria no era per
quedar-se-la per a Ell tot sol, havia vingut i havia vençut la mort per
compartir amb nosaltres la seva resurrecció, la vida vertadera, eterna i
perdurable. Aquesta vida que és participació en el Regne de Déu no és per viure-la
amb els paràmetres humans, és per viure-la compartint la gloria amb Déu, allí
on Ell resideix i que nosaltres en diem el cel.
Crist ens obre camí, vencent la mort i pujant al cel,
Crist ens mostra el que vol per a nosaltres si complim dos manaments, que semblen
simples i senzills, però que potser en
la pràctica no ho són tant: estimar a Déu i estimar als nostres germans i
germanes. La nostra vida de creients, la nostra vida de fe és doncs per
viure-la mirant al cel, com els deixebles quan contemplaven a Crist pujar-hi,
és a dir estimant a Déu; però amb els peus a la terra, és a dir estimant als
germans.
El que ens demana Crist una vida en comunió amb Ell. I
aquesta comunió la mostrem acomplint els seus dos fonamentals manaments, els
manaments de l’amor que resumeixen qualsevol altre, i també mostrem aquesta
comunió amb el Senyor compartint la taula del pa i del vi, la taula del seu cos
i de la seva sang, la taula de l’Eucaristia. A aquesta taula s’hi apropen avui
aquests germans i germanes nostres.
No se trata pues de un simple
rito, tampoco el carácter festivo que hemos venido dando a esta ceremonia nos puede
hacer olvidar su sentido más profundo. Hoy queridos hermanos y hermanas
compartiendo la mesa de la Eucaristía y recibiendo por vez primera el pan que
es su cuerpo, mostráis vuestra comunión con el Señor y a través de Él con su
Iglesia. Cierto que es una Iglesia que quienes la formamos la hacemos siempre
imperfecta, pero que como tal representa y representará siempre la presencia de
Cristo entre nosotros hasta su vuelta, la que anuncia para el fin de los
tiempos cuando ni la Eucaristía, ni la Iglesia serán ya necesarias porqué el
mismo Cristo estará entre nosotros. Hoy Cristo está presente a través de la
Eucaristía de manera privilegiada, como anticipo de su presencia definitiva.
Els deixebles no entenien molt bé que volia dir Jesús
quan els deia que d’aquí a poc temps no el veurien però que poc després el
tornarien a veure, que volia dir allò de que se n’anava amb el Pare (Cf. Jo
16,17). Si el Fill de Déu havia assumint la nostra humanitat i assumint-la li
retornà tota la seva bellesa; si per la seva passió i mort a la creu Jesús
compartia la nostra feblesa i la nostra mort; si per la seva resurrecció Crist
ens oferia la vida veritable; si per la seva ascensió al cel el Fill de Déu ens
obre les portes del Regne, és perquè nosaltres aquí vivint amb els ulls fits al
cel i tocant sempre de peus a terra, no desentenent-nos dels nostres germans,
mantinguem viva l’esperança en la seva tornada gloriosa i vivim en aquest món
en comunió d’amor amb Ell.