Diumenge
de Pentecosta / Any B
Sagraments
d’iniciació cristiana
Catedral de
Girona
19 de maig de 2024
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i
24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12:3b-7. 12-13 i Jo 20:19-23
«Quan vindrà l’Esperit (...)
vosaltres també en donareu testimoni», ens ha vingut a dir sant Joan en
l’Evangeli. Fe i testimoniatge va intrínsecament lligats. La fe no és per viure-la
a temps parcial, per viure-la en privat; la fe és per viure-la en plenitud
vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, tres-cents seixanta cinc
dies l’any. En tot moment i en qualsevol ocasió hem de voler viure fent el bé i
evitant el mal, hem de voler viure evitant discòrdies, enemistats, sectarismes
o enveges i mirant d’estimar, de ser pacients, de ser bondadosos, mansuets i
sobris. Avui estimats germans i germanes heu establert lliurament un compromís
amb Crist. No és un compromís qualsevol. És un lligam que ha d’omplir de sentit
tota la nostra vida i fer-nos exclamar com l’apòstol Pau «per a mi viure és
Crist» (Fl 1,21). Estigueu certs de que heu pres l’opció correcte, de que heu
optat per la millor de les opcions de vida: la de viure en Crist i per Crist.
Con esta certeza vivid con sinceridad vuestra fe, no os avergoncéis nunca
de seguir a Cristo y tener por objetivo cumplir su doble mandamiento: amar a
Dios y al prójimo. No tengáis miedo de amar a Dios en todo momento, en toda
ocasión. Él es el único señor al que vale la pena servir, al que vale la pena
entregarse. Ninguno de los objetivos humanos: el dinero, el poder o la posesión
de bienes son verdaderos instrumentos para alcanzar nuestro pleno desarrollo
como seres humanos. Dios que nos ha hecho a su imagen y semejanza nos quiere fieles
a esta imagen que marca toda nuestra existencia. Seamos fieles a esa imagen,
tratemos de no desvirtuarla con nuestras faltas y nuestros pecados, pero si
caemos en ellos, que caeremos sin duda, no desesperemos nunca de la
misericordia de Dios y acudamos a Él una vez y otra, porque siempre nos
recibirá con los brazos abiertos, una sonrisa en la boca y la palabra perdón en
sus labios. Podemos pensar que la vida del cristiano, que la vida de fe, no es
fácil vivirla en nuestros tiempos. Pero siempre vale la pena vivirla y querer
vivirla con la máxima plenitud, intensidad y fidelidad.
No tingueu por, no tinguem por
cap de nosaltres d’obrir les portes dels nostres cors al Crist. Deixem-nos
amarar del seu amor i de la força de l’Esperit. Viure sentint-nos estimats per
Crist i plens de l’Esperit Sant és viure en plenitud i no hi pot haver millor
regal. I viure una vida de fe és ser testimonis de Crist en el món, testimonis
de la seva esperança. De l’esperança que no
cedeix davant les dificultats; perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la
caritat, i d’aquesta manera fa possible que seguim endavant en la vida, com es diu
el Papa Francesc en la butlla de convocatòria del jubileu per al proper any
2025.
Hoy queridos hermanos y hermanas os incorporáis por el
bautismo a la Iglesia de Cristo y vuestro compromiso con esta Iglesia se va a
fortalezer por el sacramento de la confirmación.
Professar
la fe no és adherir-se a una ideologia o entrar en una club o una associació,
la fe és una opció de vida, una opció integral que abasta tots els àmbits de la
nostra vida i la transforma. No podria ser d’altra manera ja que la fe és
contactar directament amb Crist. Que
aquest compromís vostre d’avui sigui llavor d’esperança per al nostre món i la
vostra vida, la vida de tots els creients, sigui una vida de testimoni de Crist
davant dels qui ens envolten. Sols així serem vertaderament evangelitzadors,
vertaderament cristians.