Dissabte
setmana VII de Pasqua
Pelegrinatge a Montserrat de les
hospitalitats catalanes de la Mare de Déu de Lourdes
18 de maig de 2024
Fets 28,16-20.30-31; Salm 10,4.5 i 7 i Jo 21,20-25
Jesús certament no va dir que el
deixeble tant estimat per Ell no moriria, sinó que els deixebles i per extensió
tots nosaltres no tenim gaire bé res a dir respecte als seus plans, perquè
se’ns escapa el seu abast. De fet els deixebles malgrat haver fet experiència
de la resurrecció de Crist seguien capficats en les seves cabòries de que si
era un o l’altre el qui havia d’anar al capdavant, qui moriria i qui restaria.
Però Déu va per altres camins i no s’atura en les nostres mires massa humanes.
Per això molts cops no entenem quina pot ser la seva voluntat, com segurament
Pau tampoc deuria entendre com si Crist l’havia escollit de manera tant
singular, l’havia convertit de perseguidor en evangelitzador, ara el tenia
entretingut entre presons i procediments judicials i en gran part limitat de
moviments.
Davant dels plans del Senyor sols
s’hi val confiar-hi i en aquest tema de la confiança en la voluntat de Déu
tenim un model ben clar, el de Maria, la seva mare. Ella no dubte en cap moment
que el que li cal fer és deixar-se portar de la mà de Déu i confiant-se ella al
Senyor ens obre la porta de la salvació a tots nosaltres. Maria és model de
confiança i no és que li manquessin moments i motius per a la malfiança. Esperant
un fill sense haver conegut cap home, donant a llum en una establia sense haver
trobat un aixopluc on resguardar-se, patint durant tres dies per la pèrdua a
Jerusalem del seu fill, escoltant de boca de Simeó que una espasa li
traspassaria el cor, dient-li el seu fill que tot aquell qui escolta la paraula
de Déu és la seva mare i el seu germà i al final patint al seu costat al
calvari i veient-lo inert al sepulcre. Maria és la que no desespera, la que no
perd mai l’esperança. Per això participarà dels primers passos de l’Església
amb els apòstols i, de nou per a ella, de la presència de l’Esperit Sant. Maria
si que podem dir que no morirà o si més no el seu cos no coneixerà pas la corrupció.
Per això ens dirigim a ella amb tota confiança, perquè estem certs de que comprèn
molt bé els nostres patiments, els nostres sofriments, els nostres dolors. D’aquí
que quan la malaltia ens toca de prop hi acudim amb tota la certesa de saber
que ella ens atendrà i ens consolarà. Maria és per damunt de tot mare, Mare de
Déu i mare nostra. Ho va dir ben clar Crist a la creu al confiar-li a ella al
deixeble estimat i al confiar-li a ell la seva mare. Crist ens l’ha confiat,
ens ha donat la filiació divina per la seva mort i la seva resurrecció i alhora
en aquell moment sublim ens ha fet també fills de la seva mare, fills de Maria.
A una mare s’hi acudeix quan un
se sent sol, afeixugat o malalt, hi recorrem certs de que ningú com la mare pot
entendre el nostre dolor i la seva sola companyia i presència és ja per a
nosaltres un alleujament. Confiem-nos en Maria, ella ens acollirà en tot moment
i nosaltres aleshores ens mantindrem en pau, tindrem l'ànima serena, com un
nen a la falda de la mare, així se sentirà la nostra
ànima sota l’aixopluc de Maria, ella que en paraules del bisbe Pere Casaldàliga
és penyal acaronat pel Vent de l’Esperit i pel bisbe Torres i Baiges el camí
per arribar amb seguretat a la muntanya, que és Crist.
Quan l'Esperit Sant va davallar
sobre els Apòstols el dia de Pentecosta, Maria estava també al Cenacle, allí hi
havia la Mare de Jesús i la nostra Mare espiritual. També avui és present María
de manera espiritual al costat de cadascun de nosaltres com una mare.
Que María ens ajudi a obrir el
nostre cor i la nostra ment per a rebre i custodiar sempre aquest do meravellós
que és l'Esperit Sant i que obrà en ella meravelles.