Divendres
setmana VII durant l’any
Administració
del sagrament de la confirmació a les alumnes del Col·legi les Alzines
Parròquia de Sant Miquel de Palau-sacosta
24 de maig de 2024
Is 42,1-3; Salm 144; Rm 5,1-2.5-9 i Lc 4,16-22
«He
posat en ell el meu esperit» ens ha dit el profeta Isaïes. Avui estimades
germanes el Senyor posa el seu Esperit damunt vostre. Aquest sagrament que avui
rebeu no és una tant sols la renovació de les promeses del baptisme, que tal
volta varen fer en nom vostre els vostres padrins; això tingueu present que ho
fem tots en la vetlla pasqual, la celebració central de l’any litúrgic. Avui
confieu la vostra fe en Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, confirmeu la
vostra fe en aquesta seva Església i tot plegat ho feu, com aquella comunitat
reunida en el cenacle amb les portes tancades, moguts per una força, moguts per
la gràcia de Déu, moguts per l’Esperit Sant. En tots els moments importants de
la vida l’Església demana l’acció de l’Esperit. Ho demana damunt dels nuvis
quan contrauen matrimoni, ho demana damunt dels religiosos quan fan la seva
professió, ho demana damunt dels diaques, preveres i bisbes quan són ordenats. Tots
plegats són moments molt importants en les respectives vides i responen a
l’acompliment d’una crida vocacional a la vida matrimonial i familiar,
religiosa o presbiteral en cadascun dels seus ordres, vocacions diverses però sempre
és un de sol qui hi crida. Com escriu sant Pau és el Senyor qui ha fet a uns el
do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser
evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres (Cf. Ef 4,11)
La
fe és un regal, una gràcia de Déu certament, però és alhora una vocació. Una
vocació que hem de treballar i que hem d’aprofundir pas a pas, dia rere dia,
responent així a la crida que ens ha fet Déu. La nostra primera vocació és la
de creients i partir d’aquí la podem viure amb diferents carismes, de diferents
maneres, però sense oblidar mai aquesta fe en Crist fet home, mort i
ressuscitat per a nosaltres, que és el fonament de qualsevol vocació cristiana.
Avui germanes manifestareu davant d’aquesta assemblea que representa a
l’Església universal, el vostre desig de viure de manera justa com a creients
que sou, en pau amb Déu gràcies a Jesucrist nostre Senyor, per qui tenim
entrada en aquesta gràcia que és la fe que ens permet esperar la gloria de Déu,
una esperança que no pot defraudar mai ningú. La fe és esperança, no hi fe
sense esperança, i no és una esperança bucòlica, sinó que és ben real, té nom i
cognoms: Jesús de Natzaret. Ell és la nostra esperança i si per la fe creiem en
Ell, per l’esperança que hi tenim dipositada, aquesta fe es transformarà en una
esperança compartida amb el món. Avui professeu de manera solemne la vostra fe
i això comporta el compromís de ser missatgeres de la fe, de ser evangelitzadores.
Com evangelitzar? Doncs vivint amb sinceritat la fe, vivint-la amb generositat i fins i tot si cal amb valentia.
En
l’Evangeli segons sant Lluc veiem com les paraules de Jesús a la sinagoga de
Natzaret eren rebudes entre la sorpresa i la incredulitat, amb tota la gent
posant els ulls en Ell, mentre tothom ho comentava. Potser a vegades tindreu
també aquesta sensació, perquè tal volta en algun moment quan feu arribar la
bona nova de l’Evangeli qui us escolti quedi sorprès, i es pregunti d'on
us ve, aquesta saviesa? D'on us ve, tot això? Perquè
al cap i a la fi no us escotarà a vosaltres, perquè no sereu vosaltres qui
parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre (Cf. Mt 10,20).
Això és el que demanarem per vosaltres avui, que Déu us infongui l’Esperit Sant
Defensor, l’Esperit de saviesa i d’intel·ligència, l’esperit de consell i de
fortalesa, que us faci parlar com a
vertaderes filles de Déu.
Avui és doncs un dia important en
la vostra vida, un dia molt important en les vostres vides de creients. Per
aquest sagrament som fets semblants a Crist, esdevenim testimonis de la veritat
en el món. No tingueu por de ser-ho, ni avui ni mai, ni en els bons, ni en els
mals moments de la vida. Creure en Crist val realment la pena, la val sempre, viure
la fe en Crist és la millor manera de viure. No en dubteu mai i que la força de
l’Esperit us hi ajudi ara i sempre.