Ascensió
del Senyor Any B
Confirmacions
a la Parròquia de sant Llorenç de Maçanet de la Selva
Dissabte 11
de maig de 2024
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; Ef 4,1-13 i Mc 16,15-20
L’Esperit Sant és la força que ens fa testimonis del
Crist, fins als límits més llunyans de la terra. Aquest testimoniatge ens demana
de viure d’acord amb la vocació que hem rebut, viure practicant la paciència, suportant-nos
amb amor i vivint units els uns amb els altres, constituint així el cos de
Crist que és l’Església. Avui uns germans i germanes nostres confirmen la seva
fe, renoven la seva fe; és un acte important que forma part del itinerari de la
seva vida de creients. Van rebre l’aigua del baptisme, van rebre el cos de
Crist i avui reben la força de l’Esperit Sant. És un acte i un moment important
per a ells i ho és també per a tots nosaltres. La nostra fe s’ha de confirmar,
s’ha de refermar cada dia i quan uns germans i germanes nostres reben aquest
sagrament de la confirmació, aquest fet ens ha de portar a tots nosaltres a
preguntar-nos com la vivim la nostra fe, com la cuidem i com la compartim.
Els apòstols mentre Jesús s’enlairava davant d’ells,
quedaren bocabadats mirant al cel, però de fet tenien els peus ben fixats a
terra. Per a ells començava de debò la seva missió. Aquell qui se’ls havia
aparegut viu durant quaranta dies, tal com ho havien pogut comprovar de moltes
maneres, aquell que els parlava del Regne de Déu, aquell que els havia ensenyat
la bona nova i els havia confiat una missió concreta en virtut de l’Esperit
Sant, ara era endut cap al cel.
Estem als darrers dies del temps pasqual. En certa
manera nosaltres també hem comprovat de moltes maneres que Jesús viu i també a
nosaltres ens ha confiat una missió, la mateixa que als Apòstols, la de donar
testimoni de la bona nova a tot el món. Els temps són diversos, les
circumstàncies diferents, però la missió és tant sols una, predicar a tothom la
Bona Nova de l’Evangeli. Hem de viure la nostra fe amb aquest afany
evangelitzador, donant-ne testimoni, no tant sols de paraula, sinó sobretot i
per damunt de tot amb la nostra mateixa vida, vivint com a testimonis del Crist.
Formar part del poble dels batejats vol dir creure en
Crist i creure en Crist vol dir viure d’acord amb els seus preceptes. Vol dir viure
amb els ulls mirant al cel i els peus tocant a la terra; tal com visqueren els
deixebles l’ascensió del Senyor, tal com viu l’Església la seva missió, tal com
hem de viure cadascun de nosaltres la nostra fe. El cel i la terra són els dos
eixos sobre els que transcorre la nostra vida de creients; el cel com a
objectiu, com a futur; la terra com a actualitat, com a present.
La nostra fe mira cap al cel però transcorre per la
terra; tenim en el món el lloc de missió mentre tenim el cel com a única
esperança que neix de la vocació rebuda. Aquí a la terra el Senyor coopera amb
nosaltres quan fem la seva voluntat mentre esperem l’acompliment de la promesa
del Pare, i acomplim la seva voluntat quan ens estimem els uns als altres i
estimem Déu. Aquest Déu que és el Pare que acull al seu Fill al cel, a Crist, qui ens hi espera tot convidant-nos a
participar del seu Regne. La nostra fe és per viure-la tocant de peus a terra
però sempre amb els ulls fits al cel. Mirar cap al cel ens mostra l’esperança i
avui tenim molta set d'esperança, tot el món està assedegat d’esperança. En
paraules del Papa Francesc en la butlla de convocatòria del jubileu de 2025 «l'Esperit
Sant, amb la seva presència perenne en el camí de l'Església, és qui irradia en
els creients la llum de l'esperança. (Spes non confundit, 3). Ell
la manté encesa com una flama que mai s'apaga, per a donar suport i vigor a la
nostra vida.» Avui aquests germans i germanes nostres han estat confirmats en la
fe i en l’esperança. Una esperança que no cedeix davant de les dificultats:
perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la caritat.