Assemblea de Càritas diocesana de Girona
Sarrià de Ter
dissabte 11 de maig de 2024
Ens diu el Papa Francesc en la
butlla de convocatòria del jubileu del proper any 2025 que hem de ser
«diligents en la caritat i perseverants en l'esperança».
No hi pot haver una sense
l’altre. La pràctica de la caritat ha de ser transmissora d’esperança. D’això
en sabeu molt, davant les dificultats de la vida, d’aquelles dificultats amb
que la nostra societat carrega als menys afavorits socialment, cal ser portadors
de caritat i creadors d’esperança.
No ens podem acostumar, no ens
hem mai d’acomodar a la injustícia social. En correm el risc, ja poques coses
ens sorprenen i encara menys ens corprenen, ens toquen el cor. Ens hem habituat
a veure tota mena d’injustícies i de desgavells i o bé girem la vista cap a un
altre costat o bé pensem que és natural que existeixin, que algú s’ha buscat
viure-les. I no és pas així, la desigualtat, la discriminació en l’accés a
recursos tant bàsics com l’habitatge, la sanitat, l’educació o l’alimentació no
és pas natural, ans al contrari va contra la llei i la voluntat de Déu que ens
convida un cop i un altre a estimar-lo a Ell i a estimar al proïsme.
La caritat és a dir l’amor, és la
mostra fefaent de la fe. Ens diu també el Papa Francesc que cal que «la fe
sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascun sigui capaç de donar
encara que sigui un somriure, un gest d'amistat, una mirada fraterna, una
escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l'Esperit de Jesús, això pot
convertir-se en una llavor fecunda d'esperança per a qui ho rep.»
Vosaltres ho sabeu molt bé tot
això perquè des de la joia de la fe, practiqueu de manera entusiasta la caritat
i acabeu essent sembradors d’esperança amb un somriure, un gest d’amistat, una
mirada fraterna, una escolta sincera i un servei gratuït.
Gràcies per la vostra tasca, gràcies
per ser-hi, gràcies per sembrar l’esperança enmig del nostre món i per tenir-ne
cura, regant-la amb l’aigua de la caritat.