18 de maig de 2024
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i
24ac.29bc-30.31 i 34; Ga 5,16-25 i Jo 15,26-27;16,12-15
Els Apòstols es trobaven tots
junts i en un mateix lloc quan de sobte una ventada violenta omplí aquella
casa. Units en un mateix lloc s’hi feu present l’Esperit promès per Crist. Per
què a aquells que havien compartit part de la seva vida amb el mateix Crist els
calia la força de l’Esperit Sant? Per què ens cal a nosaltres? Els Apòstols
havien quedat confosos amb la mort de Jesús a la creu, l’havien vist i
reconegut, havien parlat amb Ell un cop ressuscitat però els mancava encara el
valor per ser-ne testimonis davant del món.
Com els Apòstols, així també
nosaltres pel sagrament de la confirmació ens vinculem més estretament a
l'Església, ens enriquim amb la força singular i única de l'Esperit Sant, i amb
això quedem obligats més estrictament a difondre i defensar la fe, com a
veritables testimonis de Crist, ens cal fer-ho per la paraula juntament amb les
obres. I quines obres són aquestes? Ens ho ha dit sant Pau a la Carta als
Gàlates: viure amb amor, goig, mansuetud i sobrietat i defugint enemistats,
discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes o enveges.
Sembla un programa de vida que tots podem comprar amb una certa facilitat,
certament, però alhora de posar-lo en pràctica ja no és tant fàcil. Segurament
amb les nostres soles forces, com aquells Apòstols tancats al cenacle per por
dels jueus, no ens en sortirem; ens cal l’ajut de Déu, de la seva gràcia, ens
cal la força de l’Esperit Sant. Cal deixar-nos guiar per l’Esperit de la
veritat cap al coneixement de la veritat sencera, que és Crist.
Tot plegat no és un parlar per
parlar, no són idees vagues, ni una teoria, perquè allí on hem de viure la
nostra fe és enmig del món, en la realitat que ens envolta a cadascun de
nosaltres. No ens podem deixar endur per
banalitats o per superficialitats, hem d’anar al moll de l’os del sentit de la
vida que per nosaltres els creients rau en Déu. Viure de debò, viure en
plenitud, viure conscientment és viure no centrant-nos en nosaltres mateixos,
sinó viure la vida en conjunt, en comunitat, com a conciutadans els uns dels
altres. Segurament el nostre món no està avesat a aquest plantejament, moltes
vegades es mira d’imposar la centralitat del jo per damunt de qualsevol altre
plantejament. Estiguem certs però de que no podem viure en plenitud mirant-nos
a nosaltres mateixos, no és lògic en una relació matrimonial, de parella, entre
uns pares i uns fills, fins i tot entre uns veïns o uns companys de treball que
el nostre interès estigui per damunt de qualsevol altra cosa.
Avui renovareu la vostra fe en
Déu. Ho fareu renunciant a fer el mal i comprometent-vos a fer el bé. Penseu-hi
quan la temptació us assalti, penseu-hi fins i tot quan us facin el mal i la
temptació de tornar mal per mal sigui forta, penseu que si caieu en aquesta
temptació haurà vençut el mal i que a les vostres mans, a les nostres mans,
està sempre fer el bé i que el bé venci. Això vol dir ser imitadors del Crist,
això vol dir treballar per a la salvació de tots els homes, això vol dir
confiar en Déu en qualsevol circumstància de la vida.
Ajudats per la força de l’Esperit Sant visqueu la vostra fe amb confiança i la viureu amb joia, viviu-la amb joia i la viureu amb esperança, viviu-la amb esperança i la viureu amb caritat, viviu-la amb amor i la viureu en Crist.