Diumenge VI de Pasqua / Cicle B
Monestir de Sant Daniel
Diumenge 5 de maig de 2024
Fets 10,25-26.34-35.44-48; Salm
responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4; 1Jo 4,7-10 i Jo 15,9-17
Crist ens estima tal com el Pare
l’estima a Ell i nosaltres hem d’estimar als germans tal com Crist ens estima a
nosaltres. Aquesta és la llei de l’amor, al cap i a la fi tot es resumeix en
aquest doble manament de l’amor: l’amor a Déu i l’amor als germans. Un amor
vertical que ve del Pare cap a nosaltres i un amor horitzontal de nosaltres cap
als germans; però no són dos amors diferents, ni encara menys divergents, són
un sol amor que ve del Pare i que passant pel Fill ens arriba a nosaltres per
tal de que nosaltres en siguem també transmissors.
Sols estimant som vertaderament
fills de Déu, ens ha dit sant Joan i l’amor ve també, necessita també, d’un
profund sentiment d’humilitat. Pere reaccionà ràpidament davant de Corneli quan
aquest es prosternà als seus peus dient-li “Posa’t dret que soc home, igual que
tu”. L’horitzontalitat de l‘amor de Déu vessat damunt nostre per la passió,
mort i resurrecció de Crist, ens fa a tots
iguals, tots som fills de Déu, tots som fets fills amb el Fill. Sant Benet ens
dirà de no anteposar res a l’amor al Crist, que en la pràctica vol dir alhora
no anteposar res a l’amor al proïsme. Què s’hi interposa a aquest amor? Doncs
preferencialment la nostra conveniència, la nostra mandra a sortir de nosaltres
mateixos, a renunciar a la falsa comoditat de l’egoisme.
Si hem de ser reflex de l‘amor de
Crist, missatgers del seu amor cal que nosaltres no siguem avars amb el nostre
amor al proïsme, avançant-nos a honorar-nos els uns als altres, com escriu sant
Benet. Així ens ha dit sant Joan que Déu s’ha avançat a estimar-nos, que Ell ha
estat el primer d’estimar-nos, ara ens toca a nosaltres respondre amb fets a
aquets amor seu. Pere va veure de veritat que Déu no fa diferències, que no fa
accepció de persones, com diria sant Benet. I hem de partir d’aquesta premissa
per tal d’estimar amb veritat; si ens creiem millors, si ens creiem per damunt
dels altres, de qualsevol altre, si ens creiem més prop de Déu que qualsevol
altre nostre germà, de fet estem més lluny del Senyor que mai.
Aquest no fer accepció de
persones del que parla sant Benet és la idea general de la Regla, que no
prevalgui el qui té sobre el qui no té quan entra al monestir; que no prevalgui
el lliure per damunt de l’esclau; que no prevalgui el més vell per professió
per davant del més jove per l’entrada al monestir o que no prevalgui el qui és
sacerdot per davant del qui no ho és. Però aquest igualitarisme no és pas un
igualitarisme despietat, ans al contrari, sant Benet podríem dir que fa l’opció
pels febles i ens ho deixa ben clar quan protegeix als infants i als ancians,
als malalts o fins i tot també als qui falten. Sols som vertaderament amics de
Crist, amics de Déu, si acomplim el seu principal manament, aquell, que resum
el decàleg i qualsevol altre precepte, el principal manament de Déu que és el
de l’amor. Un amor que no significa accepció de persones però que alhora és
preferencial vers els qui més pateixen, vers els qui menys tenen, vers els qui
més sols se senten.
Estima i fes el que vulguis deia
sant Agustí, perquè si estimem farem sempre el que toca, el que cal fer, ho
farem guiats per l’amor. Sols si estimem, essent amics dels nostres germans i
germanes, serem vertaderament deixebles, vertaderament amics del Crist, amics
de Déu.