divendres, 15 d’agost del 2025

Assumpció de la Mare de Déu. Parròquia de Santa Maria de Platja d’Aro

 

Assumpció de la Mare de Déu

Parròquia de Santa Maria de Platja d’Aro

15 d'agost 2025

Ap 11,19a;12,1-6a.10ab; Salm 44,10bc.11-12ab.16; 1C 15,20-27a; Lc 1,39-56

Celebrem avui l’assumpció de la Mare de Déu al cel. Maria havia estat predestinada a tenir un paper clau en la vida de Jesús, és a dir en la història de la salvació. Ella no va buscar-lo, fou Déu qui va irrompre en la vida tranquil·la i assossegada d’aquella noia de Natzaret que no tenia altre esperança que casar-se amb un tal Josep, un home bo, i formar amb ell una família com qualsevol altra del seu poble. Però Déu tenia per ella altres plans. Déu va mirar la seva petitesa i essent pobre la va omplir de béns, no pas de béns terrenals, ans al contrari la seva vida, vista pels qui la conegueren de prop a Natzaret mateix, no va ser envejable: donant a llum en una establia, havent de marxar a correcuita cap a Egipte per evitar la persecució que volia acabar amb la vida del seu fill, escoltant a vegades frases que tractaven al seu fill de boig o en boca d’Ell mateix, coses que no acabava d’entendre com quan aquella dona va cridar que eren sortoses les entranyes que el van dur i els pits que va mamar i Jesús respongué que més aviat son sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden (Cf. Lc 11,27).

Maria havent dut a Jesús en les seves entranyes i haver-lo criat, també fou la primera en escoltar de la seva boca la paraula de Déu, ella fou la primera deixeble. Així quan la seva mare i els seus germans volien parlar amb ell i algú li digué, Ell respongué, assenyalant amb la mà els seus deixebles, que la seva mare i els seus germans son els qui fan la voluntat del Pare del cel, aquests son el seu germà, la seva germana, la seva mare (Cf. Mt 12,46-50); i Maria fou aquella qui acceptà de fer la voluntat de Déu abans que la seva pròpia.

Maria tant humana, sempre tant propera, aquella dona discreta que està sempre en un segon pla al costat del seu fill, fins i tot als peus de la creu quan tothom l’ha abandonat, ens és un model, la tenim com a intercessora davant del seu Fill, per això ens la fem tant nostra. No hi ha poble que no la veneri sota una o altra advocació, ella és una veïna més i essent-ho ens apropa a Crist. Així tants santuaris, ermites o capelles dedicades a Maria escampades pel món, son metes de nombrosos pelegrins, que confien a la Mare de Déu preocupacions, dolors i esperances.(Cf. Spes non confundit, 24).

Per això Maria ha estat també la primera en compartir la resurrecció de Crist, ens obre així també a tots nosaltres el camí cap al cel, allò que ella ja comparteix constitueix per a nosaltres la nostra esperança. Mirem de no fer tant de cas a les coses mundanes i caduques perquè sovint caiem en la banalització, en els mals costums de la crispació, el menysteniment o  directament l’insult, tant presents malauradament en la nostra societat i que se’ns fiquen dins de casa, dins de la mateixa Església i no ens fan cap bé. Recordem les paraules de sant Pau: «en nom de nostre Senyor Jesucrist, us demano que aneu tots d'acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol parer.» (1Co 1,10)

Quan ens assalta la temptació del ull per ull, del dent per dent, de tornar mal per mal, insult per insult i si pot ser amb escreix; girem els nostres ulls vers Maria i en ella veurem la simplicitat, la discreció, la humilitat. A ella no li faltaven motius per sentir-se per damunt de tota altra dona, sabia que totes les generacions li dirien benaurada, ho sabia tant bon punt Joan baptista va saltar de goig dins el ventre de la seva mare Elisabet, mentre ella esdevenia arca de l’aliança portant al seu ventre al Senyor de la vida; però no va caure en la temptació de l’orgull, ans al contrari a cada gràcia que el Senyor li concedia, ella més humil es tornava, més es torbava, sabent-se feliç per haver cregut. Com escrivia sant Agustí: «La humilitat de Maria és l'escala celeste que Déu fa servir per baixar a la terra.»

En Maria s’acomplien les paraules de l’Apòstol: «Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món.  Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. » (1Co 1,27-29).

Avui celebrem que a Maria, ignorant i feble als ulls dels altres, tinguda per no res, ha arribat ja a la gloria que li correspon, després de Crist el seu fill, ella que és de Crist com cap altre i per això participa ja de la resurrecció i ens obre així les portes a l’esperança de que si un dia tots morirem també viurem gràcies a Crist.

En paraules del papa Benet XVI: «Avui tots som ben conscients que amb el terme «cel» no ens referim a un lloc qualsevol de l'univers, a una estrella o a una cosa semblant. No. Ens referim a una cosa molta més gran i difícil de definir amb els nostres limitats conceptes humans. Amb aquest terme «cel» volem afirmar que Déu, el Déu que s'ha fet pròxim a nosaltres, no ens abandona ni tan sols en la mort i més enllà d'ella, sinó que ens té reservat un lloc i ens dona l'eternitat; volem afirmar que en Déu hi ha un lloc per a nosaltres.» (15 d’agost de 2010).

En Déu hi ha hagut des de sempre un lloc per a Maria. Com escriu sant Bernat de Claravall, Maria és el llevat que fa fermentar la massa de la salvació perquè va ser la fe de María la que hi va ajudar, per això ella és veritablement feliç, perquè ha cregut.