Santa Susanna
Parròquia
de Santa Susanna
Dilluns
11 d’agost e 2025
Sir
51,1-12; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9 i Jn 12,24-26
La
calumnia i els enganys son la manera que tenim els homes d’intentar dominar als
altres, de mirar de sortir-nos amb la nostra i aquest objectiu nostre molts
cops, de fet quasi mai, s’avé amb la voluntat de Déu. Moltes vides al llarg
dels segles s’han trobat, com ens ha dit el llibre del Siràcida, arran de la
mort, enfront d’ells molts han estat els qui han atiat el foc d’una llengua
mentidera, però tot i que en aparença sembli que la maldat triomfa, en el fons
sempre fracassa i la veritat acaba imposant-se. És aquesta la lliçó dels
màrtirs, la d’aquells que han perdut la vida a mans dels seus enemics, enemics que
ho eren també de Déu, de la veritat i de la llibertat; i així la de tants
altres que sense haver arribat a perdre la vida, n’han viscut una on el dolor
ha estat el pa de cada dia en un martiri cuit a foc lent.
El
nostre món, per molt que avanci, per molts segles que passin, no deixa de
practicar aquestes males arts; ho veiem cada dia als diaris i a les noticies i
de tant que ho veiem i ho escoltem acabem per normalitzar-ho i creure-ho com
quelcom sinó normal sí inevitable, quelcom del que no cal preocupar-se perquè
no te remei. La clau rau en l’amor, ens ho ha dit el mateix Jesús en
l’Evangeli, no en un amor per les coses mundanes com ara el poder, el diner o
tants d’altres; sinó en l’amor a Déu que ens mou a estimar als altres, al
proïsme. És ben cert que la fe no és un camí planer, per això no el podem recórrer
de manera individual, solitàriament, ens cal fer-ho en comunitat. Com ho feu
aquí des de fa vuitanta anys, quan fou beneïda aquesta església parroquial;
però el realment important no son les pedres, les totxanes o qualsevulla altre
element d’aquest edifici que ens acull, aquesta és la casa de Déu des de fa més
de vuitanta anys perquè aquí s’hi reuneix una comunitat en el seu nom i Ell és
present allí on un, dos o el nombre que siguin es reuneixen en el seu nom.
Aquí,
com ens ha dit el salmista, glorifiqueu al Senyor, li demaneu que us guiï, aquí
Ell us escolta i tasteu que n’és de bo pel misteri de l’Eucaristia. Ho feu
moguts per l’exemple dels qui us han precedit en la fe, tots aquells als qui
heu conegut i que han format part en un moment o altre d’aquesta comunitat, i
ho feu sota la protecció de santa Susanna, perquè l’exemple dels sants ens
ajuda en el nostre camí de fe. Els sants no son cosa del passat, el relat de
les seves vides no son contes a la vora del foc que escoltem per passar
l’estona o relatem per cercar que els altres restin bocabadats; la fe es
fonamenta en Crist, que és la nostra esperança, i amb Ell, amb la vida i
l’exemple dels qui ens han precedit en la fe, dels qui han estat servidors de
Crist i de la comunitat i el testimoni dels quals constitueixen allò que significa
la tradició de l’Església ben entesa.
Una
comunitat que com ens deia el papa Francesc en convocar aquest any jubilar 2025
ha de viure «mostrant com d’important és custodiar la unitat del Poble de Déu i
l’anunci fidel de l’Evangeli. (...) la comunitat cristiana com a expressió cada
vegada més necessària per a correspondre millor a la urgència de
l’evangelització: tots els batejats, cada un amb el seu propi carisma i
ministeri, corresponsables per tal que, per la multiplicitat de signes
d’esperança, testimoniïn la presència de Déu en el món.» (Spes non confundit,
17).
Davant dels paranys de la vida sovint ens sentim sols, ens girem al voltant i ens n’adonem que ningú no ens ajuda, que ningú no ens sosté; aleshores recordem-nos de la pietat del Senyor, de l’amor que ens guarda des de sempre, girem la mirada cap a Ell com tants d’altres ho han fet abans que nosaltres. Mirem de ser com a comunitat eclesial, sigui gran o sigui petita, sigui parroquial, diocesana o universal, aquest rostre de Crist que guarda el seu amor des de sempre per als altres, més especialment pels qui se senten profundament abandonats. Seguirem així l’exemple dels sants, com santa Susanna, com tants d’altres que posaren el centre de la seva vida en Crist i dedicaren la seva vida al servei al Senyor i als germans, perquè no hi ha un sense l’altre, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu (Cf. 1Jn 4,20).