Dilluns
de la XX setmana durant l’any /II
Eucaristia i adoració de Hakuna
Església de Santa Rosa de Llafranc
Dilluns 18 d’agost de 2025
Jt 2,11-19; Salm
105,34-35.36-37.39-40.43ab i 44 i Mt 19,16-22
Un jove s’apropa
a Jesús, és un jove bo que compleix els manaments de la llei de Déu: No mata,
no roba, no comet adulteri, no menteix, honora als seus pares i estima a Déu i
al proïsme com a si mateix. Però és ell mateix qui pregunta a Jesús que li
falta encara per ser més perfecte.
Aquest jove era
un bon jueu, observant, però tenia la inquietud de ser encara millor, tot i
això la resposta de Jesús el deixa desconcertat perquè ser més perfecte implica
haver de renunciar a allò que té per tal de donar-ho als pobres. Aquesta
resposta de Jesús entristeix al jove perquè era molt ric i seguir a Jesús
implicava renunciar al que era la seva vida, a tot allò que li donava
seguretat.
Hi ha una manera
de viure la nostra fe, un fe de mínims, complint els manaments i renunciant a
fer el mal als altres, Però la resposta de Jesús ens mostra que també hi ha una
fe de màxims que és la que Jesús planteja al jove com a camí per a seguir-lo.
Les temptacions
d’acomodar-nos a les nostres seguretats la tenim sempre present; son els
baals del nostre temps que s’anomenen:
confort, diners, prestigi, poder o qualsevol altre valor que la nostra societat
té per fonamental. Crist en canvi ens demana de canviar aquesta jerarquia de
valors i donar importància a aquells valors que realment la tenen. És aquest
tresor que podem guardar en el cel si seguim a Crist sense el destorb de tot
allò que ens lliga a les coses mundanes i caduques.
Cadascun de
nosaltres en un moment o altre de la seva vida té aquesta conversa amb el
Senyor. Sabem el que ens toca fer i ho fem sovint amb esforç, però ho acomplim
al cap i a la fi, Però també sabem que més enllà d’aquest complir hi ha l’amor
fins a l’extrem que ens demana Jesús i que va viure Jesús. Si algun cop
escoltem la seva veu que ens crida a viure la nostra fe amb una intensitat més
gran com ara la crida al sacerdoci, al diaconat permanent, a la vida
matrimonial o a la vida consagrada; escoltem la seva veu i mirem d’evitar que
els baals dels nostres temps s’interposin entre Déu i nosaltres malmeten la
nostra relació d’amor amb ells i responguem amb generositat o si algú del
nostre entorn, de la nostra família, dels nostres amics, sent aquesta crida
ajudem-lo a respondre amb generositat.
A estant atents
a la veu del Senyor ens hi ajuda i molt la pregària, la pràctica freqüent dels
sagraments, especialment el de la penitencia i la Eucaristia. Ens ajuden a estar atents a la
veu del Senyor i a fixar la nostra mirada en els béns del cel.
Que aquesta vetlla de pregària i d’adoració del Santíssim ens ajudin a estar atents a la veu del Senyor i a tenir present sempre que Crist és el centre de la nostra vida.