Diumenge
XXII durant l'any / Cicle C
Parròquia
de Santa Maria a Pineda de Mar
Dissabte
30 d’agost de 2025
Sir
3,19-21.30-31; gr 3,17-18.20.28-29; Salm
67,4-5ac.6-7ab.10-11; He 12,18-19.22-24a i Lc 14,1a.7-14
Com
més grans siguem més humils hem de ser, aquesta perspectiva de Crist topa amb
la perspectiva de la nostra societat. Sovint al humil se’l considera una mena
de desertor, un derrotat, un pobre d’esperit que res té per aportar als altres,
quan de fet per a Jesús és tot el contrari tant perquè la humilitat és una
virtut com perquè és la manera d’actuar de Déu. A vegades ens semblaria millor
un Déu poderós, amb un gran exèrcit d’àngels al seu servei que anés imposant la
seva voluntat a tort i a dret i castigués o fins i tot fulminés de la faç de la
terra als qui li porten la contraria.
Feina certament no li faltaria a aquest exèrcit justicier perquè al nostre món moltes coses no quadren amb els plans de Déu; però Déu ens ha fet lliures, lliures, com ens ha dit la carta als cristians hebreus per acostar-nos a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, a la Jerusalem celestial i també lliures per allunyar-nos-en; som lliures per participar a l’aplec festiu de Déu o per deixar-hi d’anar. Lliures a la fi per escollir els primers llocs, per cridar als amics, a parents i rics al nostre convit cercant d’obtenir a la bestreta el nostre benefici, i lliures també per acostar-nos a aquells qui res no tenen per recompensar-nos.
És aquesta l’antropologia de la retribució la que sovint practiquem en la nostra vida, donem per rebre, fem per tal de que ens facin i la nostra vida esdevé una mena de mercadeig d’obres i de valors.
Per a Déu tots aquests valors, tant presents en el seu temps i tant presents també avui, no son pas els vàlids; per a Déu el que veritablement val és ser modest en el que fem i això ens porta a ser més estimats que aquells que donen esplèndidament sempre amb la premissa de que aquesta seva generositat sigui proclamada en cada cantonada i recompensada rebent altres béns.
Darrera la humilitat no hi ha la insensatesa, ni la vergonya, ni la desídia; darrera la humilitat hi ha aquell seny del que ens parla el llibre de Jesús fill de Sira, el que es fonamenta en que com més grans siguem, més humils hem de ser i és aleshores, sols aleshores, quan Déu ens concedeix el seu favor, no ens el prenem nosaltres com una retribució, com quelcom al que tenim dret i ens hem guanyat, sinó com un favor, un do, una gràcia que ve de Déu.
Jesús mirava amb mirada atenta, observava, aquells principals fariseus escollir els primers llocs, segurament amb preses, no fos cas que un altre els hi prengués el lloc que consideraven que els hi pertocava, potser fins i tot amb empentes i cops de colze. Jesús ho observava i deuria pensar que aquells esforços no eren sinó malaguanyats, perquè com més maldaven per obtenir el millor lloc, més s’allunyaven del Regne de Déu.
Sant Joan Clímac va escriure una obra titulada l’Escala espiritual o escala del paradís, amb la idea de que la humilitat és un camí de vida i no pas fàcil. Sant Benet primer i sant Bernat després recolliren aquesta figura i parlaren també d’una escala com a camí per pujar per la humilitat o baixar per la supèrbia. La idea d’una escala i la idea de la humilitat van doncs del braç, és una figura literària que explica bé que aconseguir d’avançar pel camí de la humilitat no és pas fàcil i demana del nostre esforç, podríem dir que de tot el nostre esforç.
De com
recórrer el camí de la humilitat en tenim un bon exemple en sant Joan Baptista,
la festa del martiri del qual tot just heu celebrat. No cal que nosaltres adoptem
actituds heroiques com les del baptista; però si que estaria bé que ens plantegéssim
com vivim la nostra vida de cristians.
La
humilitat no pot deslligar-se de cap de les maneres de la caritat, perquè
l’amor al Crist ha de dominar sobre qualsevol dels altres sentiments que ens
puguin influenciar. Si estimem al Crist per damunt de tot, estimarem als
germans d’una manera fraterna, neta i els hi mostrarem aquest amor amb
humilitat.
Podríem
ben bé dir que d’humils no hi naixem pas, ens hi hem d’anar fent d’humils, la
humilitat no és la nostra tendència natural. Podríem dir «no soc humil com
voldria, sinó orgullós com no voldria», parafrasejant a l’Apòstol quan diu
«no faig el bé que voldria, sinó el mal
que no voldria.» (Rm 7,19), perquè amb la humilitat fem el bé i amb
l’orgull el mal.
Ens hi
hem d’anar fent d’humils, i sols podrem avançar en aquest difícil camí
configurant-nos pas a pas al Crist amb fe, caritat i esperança.
Com escrivia el papa Francesc: «Mirar el futur amb esperança també equival a tenir una visió de la vida plena d’entusiasme a compartir amb els altres.» (Spes non confundit, 9).