Diumenge
XXII durant l'any / Cicle C
Basílica
de Sant Esteve a Olot
Dissabte 30 d’agost de 2025
Sir
3,19-21.30-31; gr 3,17-18.20.28-29; Salm
67,4-5ac.6-7ab.10-11; He 12,18-19.22-24a i Lc 14,1a.7-14
Avui,
quan l’Església celebra la memòria de santa Sabina, beneïm les imatges de santa
Sabina i sant Valentí que acompanyaran a la de sant Esteve a la façana
d’aquesta basílica. En certa manera es tanca una absència de noranta anys, dia
amunt dia avall, i aquest fet s’esdevé quan mirem amb una nova perspectiva
aquells fets que tant de dolor van produir i que avui posen en els nostres
llavis una sola paraula: perdó. Un perdó que no ens ha d’impedir aprendre les
lliçons del passat per tal de no tornar a repetir aquells errors que tantes
morts, persecucions, exilis, presons i rancúnies van ocasionar. De nou doncs
sant Esteve, santa Sabina i sant valentí us acompanyaran en el dia a dia de la
vostra ciutat, ho faran des d’un lloc privilegiat, la façana d’aquesta basílica
que esdevé un referent espiritual i un punt de trobada per als olotins i els
qui us visitem i ho faran per tal de protegir-vos i donar-vos un cop de mà
davant de Crist que és el seu Senyor i el nostre de Senyor, sempre que
convingui. Des d’aquí estaran de nou atents al que passa al seu voltant mirant
de que la mirada bondadosa de Crist us acompanyi.
Els sants ens son referents, gent com nosaltres que en fer balanç de la seva vida ha donat com a resultat que han estat uns bons deixebles del Crist; han estat gent amb vides amb contrastos, sovint han viscut un punt d’inflexió que els ha fet adonar-se de que sols Crist podia ser el seu centre i a partir d’aquí han estat capaços de fins i tot donar la seva vida per Crist i per la seva fe. Eren gent modesta, com ens ha dit el llibre de Jesús fill de Sira, que com més grans en la fe es feien, més humils esdevenien i així a la fi Déu els al ha concedit el favor de compartir amb Ell la gloria.
Els sants no ho son perquè tota la seva vida hagi estat perfecte, sols la de Crist i la de Maria ho van ser, però el que el Senyor valora és la capacitat de conversió dels nostres cors, la voluntat de posar el marcador a zero i començar de nou amb la ferma voluntat de no tornar a caure en allò que ens ha fet ensopegar abans. Ells van acceptar el jou de Crist, el van acceptar tot i no haver-lo volgut abans. No cercaren mai els primers llocs per ells mateixos, ha estat el Senyor els qui els ha dit «amic puja més amunt»; perquè ells per si mateixos no es consideraven dignes de res, ans al contrari creien no tenir cap motiu per a recompensar els favors del Senyor quan de fet tenien el millor que li podien donar la seva vida.
Esteve el primer dels màrtirs per la fe en Crist, Sabina i Valentí, el tres son uns sants màrtirs i uns clars exemples d’humilitat i de generositat. Els màrtirs i els sants son aquells que renuncien a les comoditats de la seva vida i opten pel que als ulls dels altres els sembla una vida plena d’incerteses i de riscos, de perills i de dolor; quan de fet tenien per seves les paraules de sant Pau: «tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort.» (Rm 6,3) i per això com diu també l’apòstol: «Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.» (1Co 15,19). Com ens ha dit la carta als cristians hebreus, ells s’acostaren a Déu i han estat inscrits com a ciutadans del cel, la seva vida ha arribat a bon terme i ara estan al costat de Jesús. S’atribueixen a santa Sabina aquestes paraules: «Crist és el meu Déu, només a Ell serveixo i adoro.» i de ser certes significarien un resum de la seva fe: Fe, servei i adoració de Crist com a centre de la seva vida.
No és cap altra que aquest l’objectiu de la nostra vida com a cristians, viure la fe amb humilitat per arribar un dia a la Jerusalem celestial. Com escrivia el papa Francesc, Crist és el nostre Déu i el que hem de recordar és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cadascun de nosaltres, aquesta crida que es dirigeix també a nosaltres: «Sigueu sants, perquè jo soc sant». (Lv 11,45; cf. 1 P 1,16).» (Cf. Gaudete et exultate, 10). Feliços de nosaltres si així ho fem perquè llavors, com ens ha dit Jesús avui serem recompensats.