Dissabte de la
setmana IV de Pasqua
Fets 13,44-52; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4;
Jn 14,7-14
«Fa tant de temps que estic amb
vosaltres i encara no em coneixes?» Jn 14,9
En el quart Evangeli la relació de Jesús amb el Pare és un
punt que esdevé fonamental en el discurs final de Jesús i en la seva idea de
creure, en el camí vers la fe que passa necessàriament per aquesta relació de paternitat
i filiació. Perquè si a «Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és
Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.[1]» Jesús és el Fill únic que
s’ha fet un com nosaltres. El relat del quart Evangeli ens presenta una
aproximació en clau familiar a Déu i ens mostra al Pare en tant que Jesús fa el
que li ha vist fer i diu el que li ha sentit dir i així ens fa a nosaltres
fills del Pare, fills de Déu.
La presència del Pare per mitjà de Jesucrist, que és l’únic
mitjancer[2], ens mostra que Jesús no
és ni l’inici ni la fi en si mateix sinó com Ell mateix ens diu «He sortit del
Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.»[3] El Fill és el camí, en
tant que és la veritat, però la vida és del Pare i li dona al Fill perquè la
pugui apropar a l’home.
La presència del Pare per mitjà del Fill se’ns fa real en
l’Eucaristia en l’assemblea reunida en nom seu, en la seva Paraula proclamada, essencialment
en l’Eucaristia que és presència real del fill de Déu però també és present en
el rostre dels altres i som nosaltres mateixos els qui l’hem de fer present al
voltant nostre, arreu del món. Fa tant de temps que coneixem a Jesús que a
voltes se’ns oblida que està al nostre costat, tant ens sovinteja la seva
presència que acabem per no ser-ne prou conscients.
Fa uns dies el Papa Francesc ens convidava a no oblidar mai
el primer amor, a no oblidar el primer encontre amb Jesucrist. Fa temps que el
coneixem, potser des del baptisme, sempre el tenim present en l’Eucaristia i
ens parla per l’Evangeli però sovint la
seva presència i la seva veu ens passen desapercebudes i demanem de nou a Jesús
un gest extraordinari en el que ens mostri al Pare. Els gentils s’alegraren en
sentir la Paraula i la lloaven i els convertits de nou vivien feliços, plens
d’alegria i de l’Esperit Sant. Recobrar al frescor de la Paraula, de la
presència de Crist en les nostres vides ens ha de portar a reconèixer al Pare
en el rostre de Jesús i en el dels germans. La nostra relació amb Crist és una
relació d’amor, una relació bilateral, entre el tu del Crist i el jo nostre;
acceptant, envigorint i mantenint aquesta relació ja no ens caldrà res més. Mantinguem
la frescor del primer dia, l’entusiasme dels inicis, la joia del primer
encontre, del primer amor amb Jesús i en Ell coneixerem al Pare.