Dilluns
de la setmana XXII durant l’any / II
Basílica
de Sant Pau Extramurs
Pelegrinatge
diocesà de l’esperança a Roma
Dilluns
1 de setembre de 2025
Col
1,15-20 ; Salm responsorial 103,1-2A.5-6.10 i 12.24 i 35c i Mt 8,23-27
L’Església ens
convida aquests dies a pregar per la cura de la creació. I nosaltres representants
de l’Església de Girona ho fem aquí a la basílica de Sant Pau Extramurs en el
context de la celebració del Jubileu de l’Esperança.
La creació és el
gran regal que Déu ha fet a la humanitat i nosaltres estem cridats a custodiar
amb amor l’obra de Déu posada a les nostres mans, no per destruir-la o
esgotar-la, sinó per conservar-la per a les noves generacions.
La creació parla
de la gloria de Déu,, és expressió d’aquesta gloria i nosaltres, fràgils com
som, no sabem reconèixer aquesta riquesa que Déu ens ha posat a les mans, ni la
seva bellesa, ni la seva grandesa.
Tal com Jesucrist
és imatge de Déu, Déu es reflexa, tot i que d’una manera diferent, en la seva
obra, la creació, perquè és Déu qui ho ha creat tot i ho ha destinat al gaudi
de la humanitat per al seu sosteniment. Com els deixebles a la barca, davant
dels estralls de la humanitat contra la obra de Déu, no sabem que fer i ens
desesperem demanat a Crist que ens salvi d’aquesta calamitat. I no ens manquen
motius d’alarma: grans sequeres, grans incendis; tot plegat fa que a vegades
creguem que la fi del món s’apropa, que ens cobriran les aigües dels mars i que
la vida tal com l’hem conegut fins avui desapareixerà.
Però encara hi
som a temps de fer alguna cosa si mirem la creació com l’obra de Déu, un regal
que ens ha fet no per satisfer el nostre caprici, sinó per al nostre gaudi i el
de les generacions que han de venir. Nosaltres som avui els responsables de que
la creació arribi als qui ens venen darrere. En paraules del papa Lleó en Crist som llavors. No sols això, sinó «llavors de pau i esperança».
Vivim aquests
dies amb intensitat l’any de l’esperança, no matem doncs l’esperança, que
aquesta esperança sigui una realitat és en gran part decisió nostre.
Avui aquí la
figura de sant Pau, la del apòstol dels gentils, se’ns fa ben present, Crist
era la seva vida i la seva esperança. Que el seu mestratge doncs ens ajudi en
el nostre camí de fe, ell que la visqué d’una manera radical i plena, convençut
de recórrer el millor camí malgrat les dificultats.
Que siguem també nosaltres transformats per obra de l’Esperit sant com ho fou Pau i que aquesta conversió de cor ens mogui a estimar cada dia més a Déu, als seus fills i a la seva obra.