Divendres
de la Setmana II durant l'any / II
Celebració de Sant
Francesc de Sales
Parròquia
de Santa Susagna del Mercadal a Girona
Divendres
23 de gener de 2026
1S
24,3-21; Salm 56,2.3-4.6 i 11 i Mc 3,13-19
Jesús
va cridar els qui va voler i en designà dotze perquè anessin a anunciar l’arribada
del Regne de Déu. Jesús veu la necessitat de comunicar la bona nova del Regne,
de fer-la arribar a com més gent millor i escull als qui hauran de portar a
terme aquesta tasca; no pot fer-la qualsevol perquè cal fer-la amb rigor i fidelitat.
Comunicar, fer arribar als altres un missatge concret és una tasca que demana
credibilitat i responsabilitat.
La
temptació d’aprofitar l’ocasió en benefici propi, corrent el risc de tergiversar
o manipular el missatge sempre serà present. Una temptació aquesta d’aprofitar
l’ocasió que veiem que ja tenia David com hem escoltat en aquest episodi que
ens relata el primer llibre del profeta Samuel, un relat que de tant planer i
mundà adquireix per ell mateix un elevat grau de versemblança.
David podia
haver aprofitat aquella ocasió per acabar amb la vida del rei Saul, ocupat com
estava aquest en una tasca tant natural com humana, però va prevaldre en el
futur rei David el respecte a l’ungit del Senyor que li impedia de fer-li cap
mal.
Potser
avui per avui en el terreny de la política, tant a nivell nacional com
internacional, no hi ha tants miraments i s’aprofita en masses ocasions qualsevol
ocasió per imposar la llei del més fort i desacreditar als altres, defugint certes
normes que semblaven establertes ja per sempre i que com fa tot just un segle
salten pels aires a la menor ocasió i a caprici del qui es pot imposar per
damunt d’un altre sense altre argument que la força.
L’Església
no es pot regir per aquets paràmetres, no s’hi ha de regir, ans al contrari, si
vol ser fidel al missatge de Jesucrist i anunciar l’arribada del Regne de Déu, s’ha
de mantenir fidel a l’Evangeli i centrada en fer arribar allò que és realment important,
sense aturar-se en debats estèrils i massa temporals que res no aporten a la
seva tasca.
El que
ens cal anunciar com a Església de Crist, és que Déu és amor, que ens ha
demanat d’estimar-lo a Ell i als altres i això vol dir treballar per la pau, per
la dignitat humana, pel respecte a la vida des del seu mateix inici fins a la
seva fi, pel dret a una vida digne amb un treball, un habitatge, una educació o
una assistència sanitària també dignes. No és pas missió de l’Església entrar
en polèmiques polítiques concretes, sempre efímeres i sempre qüestionables.
Certament
cada creient té i ha de tenir les seves pròpies opinions en temes polítics i
socials, però el que correspon a l’Església com a tal, especialment als seus
ministres, no és optar o donar suport a una o altre opció, sinó facilitar uns
paràmetres que permetin, en aquest cas als catòlics, però també donant-los a
conèixer al conjunt de la societat, discernir qui s’acosta més o s’allunya més del
missatge que Jesús va confiar anunciar a aquells dotze homes.
No
podem, ni hem de renunciar a fer arribar al conjunt de la societat allò en el
que creiem, certament amb respecte a tots, però també amb convicció i fermesa.
Quan l’Església
ha anat del braç del poder, de fet ha estat molt sovint, el preu que s’ha hagut
de pagar ha estat sempre massa alt i ha estat la pèrdua de credibilitat, una
credibilitat que també perdem quan l’escàndol es viu dins de l’Església i
enlloc de ser aquesta un element estabilitzador dotat d’autoritat moral, el greu
dany físic i psicològic de les víctimes, enterboleix el mateix missatge que ens
ha estat confiat.
Preval
masses cops la feblesa humana per damunt de la riquesa del missatge de l’Evangeli;
al cap i a la fi també entre aquells dotze hi havia també qui trairia a Jesús.
En un
món convuls, inestable com feia dècades que no ho era; un món on els mateixos
dirigents contribueixen a la confusió dient avui una cosa i demà la contraria
sense parpellejar; com a Església tenim el dret i el deure de fer arribar el
missatge que ens ve de Jesús i que no passarà mai.
No es tracta
d’aprofitar l’ocasió quan tenim la possibilitat a les nostres mans, com David, d’actuar
contra tot principi, quan algú ens diu com a David «ara és la teva» de fer mal;
es tracta de ser fidels al missatge de l’Evangeli, a la Paraula que ens ha arribat
per Jesucrist i al seu manament de l’amor.
El
nostre missatge, el que ens ha estat confiat, és massa valuós com per perdre el
temps manifestant si en un determinat moment un govern ha de prendre una opció o una altra;
ens cal anar molt més enllà, als temes de fons, tal com Jesús va confiar als
dotze i ens ha confiat també a nosaltres, un encàrrec al que no podem renunciar
mai.
Tota la resta està de més; com diu el llibre dels proverbis: «No estiguis gelós del violent, no desitgis seguir els seus camins. Perquè el Senyor detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics.» (Pr 3,31-32).