Dia 1 de gener
Octava
de Nadal
Solemnitat
de la Mare de Déu
Santuari
de Santa Maria del Collell
Dijous
1 de gener de 2026
Nm
6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7 i Lc 2,16-21
«Maria conservava tots aquets records en
seu cor i els meditava».
Tot iniciant un nou any
civil celebrem la memòria de Santa Maria en aquest dia en que també l’Església
ens convida a pregar especialment per la pau al món.
La història de Maria és ben discreta, una dona de silencis i de poques paraules, d’accions i sobretot d’un amor immens en primer lloc cap a Déu, en segon lloc cap als seus, la seva família que per a nosaltres és sagrada, i en tercer lloc cap a tots nosaltres perquè Maria ens ha estat donada com a mare.
El Senyor la va beneir i la va guardar des de la seva mateixa concepció, ho va fer en vistes al que ens ha dit sant Pau, que aquest fill nascut d’una dona, nascut sota la llei ens obtingués la condició de fills, que poguéssim dir a Déu Pare i fóssim alliberats d’un esclavatge subtil però real i ser fets fills de Déu per la gràcia de Jesucrist, que per la seva encarnació, la seva mort en creu i la seva resurrecció ens permet diu a Déu, Pare. I tot això passà per Maria.
Maria no és tant sols la mare que concep, que dona a llum, que cria i que educa a Jesús; Maria és sobretot la primera que escolta la paraula predicada per Jesús, la primera que el segueix, la primera deixeble, la que millor coneixia a Jesús i la que sens dubte va patir més la seva passió i mort i la que més es va alegrar de la seva resurrecció.
Però en tot aquest recorregut vital, a vegades joiós, a vegades dolorós, mai va dubtar, mai va perdre l’esperança, mai va desconfiar de que seguint la voluntat de Déu l’encertava, que era el que li tocava fer i ho feia de gust.
Des del mateix moment que Déu va trucar a la porta del seu cor, la seva vida va canviar; va deixar de ser aquella vida humil però en certa manera còmode que havia imaginat per a ella i esdevingué una vida sempre dirigida a complir la voluntat de Déu, fent el que en cada moment Déu li demanava de fer, un camí no sempre planer i molts cops difícil de recórrer.
Maria tenia molt a conservar en el seu cor i també molt a recordar. Com també cadascun de nosaltres tenim coses que venint de Déu ens cal conservar i meditar perquè així com Déu trucà un dia a les portes del cor de Maria, també truca als nostres cors, ho fa al llarg de les nostres vides d’una manera o d’una altra.
Quan Déu truca als nostres de cors, tenim en Maria un model de disponibilitat, un exemple d’escolta atenta a la Paraula de Déu, un exemple de com interpretar la seva voluntat, allò que Déu ens diu, a través dels petits esdeveniments de les nostres vides, a través del dia a dia. Tenim en Maria un model de com dient-li sí a Déu, complint la seva voluntat guanyem el cent per ú.
Demanem-li al Senyor que ens ajudi a dir-li “sí”. Sí a aquest Déu que és home, que està sempre amb nosaltres i que no vol altra cosa que girem vers Ell la nostra mirada amb la convicció dels fills de Déu; no vol altra cosa que aprenguem a estimar-lo més i més a Ell i als nostres germans i germanes.
Com ho feu Maria que aquí venerem sota l’advocació de Santa Maria del Collell.