Dissabte
de la setmana VII de Pasqua
Confirmació
dels alumnes del Col·legi Bell-lloc
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal a Girona
Dissabte
23 de maig de 2026
Fets
28,16-20.30-31; Salm 10,4.5 i 7 i Jo 21,20-25
Pau
predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor,
ho feia malgrat estar detingut i haver estat entregat als romans; però malgrat
les circumstàncies no perdé les ganes de veure als seguidors de Crist i de
parlar-los.
Pau és el deixeble de darrera hora, aquell que es defineix «Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, (...) jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Així, doncs, tant si soc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.» (1 Co 15,8-11).
El deixeble que Jesús tant estimava, de qui corria el rumor que no havia de morir ens ha llegat el seu testimoni, va escriure tot allò que havia viscut i sentit, la seva experiència de fe i la seva paraula, digna de fe, és per a nosaltres avui signe de comunió.
Pau i Joan, són dos testimonis de fe viscuts de manera diversa, un des de la proximitat i la intimitat amb Jesús, l’altre fent el seu camí de Damasc i havent de caure per aixecar-se de nou. Dues experiències de fe que inquieten, que interpel·len. La de pau ho fa amb els jueus que li volen la mort. El deixeble estimat inquietava fins i tot a Pere, que preguntà a Jesús que se’n faria, quan el que li calia saber a Pere era tant sols que tenia que seguir a Jesús.
Les
experiències de fe són diverses, la fe la vivim de manera personal de manera
diferent els uns dels altres. Però la nostra fe, la de Pau, la de Pere o la de
Joan és també una fe viscuda en comunitat. Pau, Pere i Joan donen testimoni de
llur fe davant de la comunitat i això ho seguim fent també nosaltres.
Avui
ho feu vosaltres davant d’aquesta assemblea que representa al conjunt de
l’Església i ho feu en un dia que és molt especial, perquè avui la força de
l’Esperit sant davallarà sobre vostre, de la mateixa manera que ho va fer sobre
Pere i Joan el dia de la Pentecosta i el mateix Esperit que rebé Pau que escriu
que «l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar
testimoni que som fills de Déu.» (Rm 8,16) I avui vosaltres doneu testimoni de
que sou i voleu ser fills de Déu, que això ho creieu fermament i que ho voleu
manifestar públicament.
Proclamareu
la vostra fe en Déu: Pare. Fill i Esperit Sant. Refermareu la vostra fe en
l’Església i en acabar aquesta vostra manifestació tots direm que aquesta és la
nostra fe que ens gloriem de professar en Crist. Fixeu-vos-hi bé, és la nostra
fe i ens gloriem de professar-la.
La fe és
com una llàntia que fa llum i ens diu Jesús «ningú no encén una llàntia per
posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè
faci llum a tots els qui són a la casa». (Mt 5,15).
No
amagueu la vostra fe, mostreu-la i com podeu mostrar-la millor? Estimant a Déu
i als altres, és el gran manament de Crist i és la millor manera de donar a
conèixer la nostra fe, sense complexos, sense por, sense recança, sense mandra;
dient sí quan és sí i no quan és no (Cf. Jm 5,12) i aleshores si algú us diu
res podreu dir com Jesús a Pere «què hi tens a dir?»
Deia
el papa Lleó fa ben pocs dies que conferir la confirmació és una de les majors
alegries del bisbe, però que hi ha una altra cosa que és una tristesa i és que
a vegades, quan el bisbe confereix la confirmació, el do de l'Esperit Sant, ja
no es veu més als joves.
El
Papa els demanava i jo us demano també avui que presteu una especial atenció a
un dels dons de l'Esperit Sant anomenat perseverança. La fe no la vivim sols,
la vivim junts, en comunitat, i viure-la així és una manera de viure la
perseverança com a deixebles de Jesús. (16 de maig de 2026).
Persevereu en la joia que avui viviu, no deixeu de
viure la fe amb joia, en cada moment de la vostra vida. No hi ha millor
evangelitzador que aquell que viu la fe amb joia, perquè si la vivim ensopits,
rutinàriament i amb grisor, no és vertaderament fe.
Estimats germans i germanes, donem gràcies al Senyor per aquests germans nostres que avui reben els sagraments d’iniciació o confirmen la seva fe, preguem per que perseverin i alhora siguem dignes també nosaltres de la confiança que ells han posat en Crist i en l’Església, una Església que formem cadascun de nosaltres. Vivint units i en comunió res no podrà deteriorar, marcir o destruir la nostra fe en Crist ressuscitat.