Diumenge
XIV durant l'any / Cicle A
Parròquia
de Sant Josep a Girona
Jornada
del trànsit
Diumenge
5 de juliol de 2026
Za 9,9-10.13,1; Salm 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14; Rm 8,9.11-13 i Mt 11,25-30
Aquest
diumenge l'Església ens convida a pregar per la responsabilitat de tots els qui
d’una manera o altre ens movem en cotxe o qualsevol altre vehicle, ens convida
a reflexionar sobre que ens pertoca fer perquè els desplaçaments siguin més
segurs. La vida és un do de Déu i el nostre camí per aquest món té una
destinació que va molt més enllà del que ara i aquí recorrem. La nostra meta ens
l’ha dit sant Pau: «Si l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els
morts habita en vosaltres, també donarà vida als vostres cossos mortals.»
Aquesta és la gran esperança cristiana.
La fe ens assegura que Déu és més fort que la mort i que Crist ressuscitat obre un camí de vida eterna. Però la vida i la mort no estan al nostre arbitri, l’Apòstol ens recorda una responsabilitat: «No viviu segons els desigs de la carn.» Podríem traduir aquestes paraules al nostre dia a dia dient que no podem deixar-nos portar per la imprudència, la precipitació, l'egoisme o la falsa sensació que a mi no em passarà res, de que jo controlo o tantes altres frases que ens hem construït per defugir la nostra responsabilitat i acabar cometent imprudències.
Sols cal un instant, tant sols cal una moment de distracció per voler arribar uns minuts abans fent allò que prou sabem que no hem de fer. Quan conduïm tenim al nostre càrrec als altres, cada vegada que ens posem al volant, portem a les nostres mans la pròpia vida i també la dels altres i aquesta no és pas una responsabilitat menor, tot i que sovint se’ns oblida.
Aquesta diumenge en especial estem afeixugats, el foc ha devorat en poques hores allò que la natura, és a dir Déu mateix, ha construït al massís de les Gavarres al llarg de segles. Cert que la natura es regenera, que el bosc, si la nostra mà hi ajuda, tornarà a verdejar; però ens cal aprendre la lliçó, no podem posar un cop i un altre la natura a prova, fer-la servir al nostre caprici. No podem perquè som maldestres i perquè no hi tenim cap dret a fer-ho; la natura està sota la nostra responsabilitat per cuidar-la, per mimar-la i per passar-la als qui ens vinguin darrera en les millors condicions possibles i això sembla que sovint ho oblidem.
Tragèdies naturals, com els terratrèmols de Veneçuela, o aquelles altres provocades sigui per imprudència o sigui per negligència provoquen danys irreparables, no hi ha marxa enrere sobre els seus efectes però si que en moltes ocasions hi hauria hagut la possibilitat d’evitar-les.
Jesús crida avui als cansats i afeixugats. Jesús també parla del seu jou, que és suau, i de la seva càrrega, que és lleugera i això en una societat marcada per les presses, la competitivitat i la impaciència, ens posa davant dels ulls un altre estil de vida: la mansuetud, la calma, la humilitat. Potser moltes situacions de risc tant a la carretera com al bosc, disminuirien si visquéssim aquest esperit evangèlic.
Cada viatge que emprenem és imatge del gran viatge de la nostra vida. No sabem quan arribarà el final del camí, però el que sí sabem és qui ens espera al final, Crist. Per això cada viatge, sigui llarg o curt, l’hem de viure amb responsabilitat, amb confiança i amb esperança. Demanem avui al Senyor que beneeixi tots els qui viatgen, especialment aquests dies d'estiu, que protegeixi als conductors, als vianants, als ciclistes i als motoristes i d'una manera especial, encomanem a la misericòrdia de Déu totes les víctimes dels accidents de trànsit, les que han perdut la vida, les que han quedat reduïdes a la inacció i als qui han perdut algú que estimaven.
Que en tot moment de la nostre vida, les nostres obres siguin fruit de l’amor, com ens ha convidat el salmista. Sols així podrem trobar el repòs que tant desitgem i causarem aflicció als altres.