Mare
de Déu del Carme
Església de Santa Rosa a Llafranc
Dijous 16 de juliol de 2026
Ex 3,1-6.7a.9-12; Salm 102,1-2.3-4.6-7 i Mt 11,25-27
La nostra vida és semblant a una barca enmig del mar. A vegades està
subjecte a un marejol suau, altres vegades quan el vent bufa amb força i hi ha
mar de fons se’ns fa difícil fixar el rumb, mantenir el timó ferm. La nostra
vida de fe, la nostra vida de cristians és com una barca enmig del mar, sabem
cap a on ens cal anar, el port és Crist ho sabem bé, però distrets amb les
contingències de la travessia acabem més d’un cop per perdre el rumb que hi
porta.
No ens podem refiar mai de les nostres soles forces, ens hi hem d’esforçar, no podem ser pas uns navegants que ho confien tot a la sort; però alhora no podem oblidar mai que sense l’ajut de Déu res no podem, sense el seu ajut les possibilitats de naufragar són més que elevades.
Però amb Déu al costat res no és impossible. Fins i tot aquell Pere que amb tanta por va baixar de la barca, fou capaç, ni que fos per uns instants, de caminar sobre les aigües. Ell, com nosaltres, era tant sols un aprenent, un deixeble amb dubtes, pors i temptacions. Però tenim un model encara millor que els mateixos deixebles: Maria.
Ella és per a la nostra travessia un far que ens indica el rumb a seguir, una llum que no s’apaga mai, que cap tempesta aconsegueix fondre. Maria sempre està disposada a esperar-nos, a sortir fins i tot al nostre encontre per acollir-nos i conduir-nos a l’únic bon port que és Crist, el seu fill i Senyor nostre.
A Maria se la invoca com a estrella del mar, com a punt de referència per a tots nosaltres, com a mare, aquella que te cura de nosaltres amb afecte maternal, aquella que fou plena de la gràcia de l’Esperit, aquella que pregava amb els apòstols en la primitiva comunitat de Jerusalem, aquella que ens ha precedit en la fe i la confiança en el Salvador i que ara ens diu com a Canà «feu el que Ell us digui» i podria afegir “i acolliu-me com a mare vostra perquè jo el conec bé, se ben bé que Ell us estima i que havent mort per vosaltres, també per mi, us obre les portes del cel, com ja me les ha obert a mi”, perquè Maria ens precedeix en la fe i en precedeix també en la resurrecció.
Ella sap ben bé on
és el port de la salvació, sap qui rumb hi porta i és experta navegant.
Confiem-nos a Maria, com a fills seus, com a deixebles del seu Fill. Fits els
ulls en la seva llum. Si ens hi confiem
ni el marejol de les preocupacions diàries, ni les tempestes de la malaltia,
dels neguits i de tantes altres coses que ens dificulten la travessia, no ens
podran allunyar del port de la salvació, no ens podran allunyar de Crist.
Per això quan el
temporal de les dificultats de la nostra vida, quan les onades del sofriment
ens semblen que ha arribat per a nosaltres el naufragi, si girem la mirada vers
Maria hi trobarem consol i alhora un model a imitar. I per ella arribar a Crist
és molt més fàcil, perquè Maria és qui millor el coneix i qui millor ens pot
guiar cap a Ell.
En els perills, en les angoixes, en els dubtes, pensem en María, invoquem a María. No ens desencaminarem si la seguim, no desesperarem si li preguem, no ens perdrem si la tenim present. De la seva mà, no caurem; si ens protegeix, res no temerem; seguint la seva llum arribarem feliçment al port, que és Crist, com escrivia sant Bernat de Claravall.