Diumenge
XV durant l'any / Cicle A
Confirmacions a la Basílica e Sant
Esteve d’Olot
Dissabte 11 de juliol de 2026
Is 55,10-11; Salm
64,10abcd.10e-11.12-13.14; Rm 8,18-23 i Mt 13,1-23
Avui és un dia molt important per a vosaltres i ho és també per aquesta vostra comunitat parroquial. Us heu preparat al llarg d’uns anys per poder arribar fins aquí i proclamar davant d’aquesta assemblea, que representa al conjunt de l’Església, la vostra fe. Hem dieu a les vostres cartes que voleu imitar a Jesús, ser tant bona persona com Ell; que el voleu conèixer cada cop millor, que aquest sagrament que avui rebeu us fa sentir més prop d’Ell i que us impressiona la seva manera d’estimar i que us agradaria seguir vinculats a la parròquia.
El
Senyor al llarg d’aquests anys de preparació ha deixat a punt el terreny per
plantar avui la llavor de l’Esperit Sant. Aquesta preparació a través dels
vostres catequistes i del Mossèn us ha permès ser aquesta terra bona de la que
ens ha parlat Jesús en l’Evangeli.
Plantar en terra bona és important, molt important, però això no vol dir que no hàgim ja de cuidar aquesta llavor perquè vagi creixent ufanosa, deslliurada de males herbes i ben arrelada. Ajudar-vos-hi és tasca de les vostres famílies i de la vostra comunitat parroquial.
Jesús ens parla d'un sembrador. Un home que surt a
sembrar. I mentre escampa la llavor, aquesta cau en llocs diferents: al camí,
entre les pedres, entre els cards i en terra bona. És curiós que Jesús no ens
explica primer com és la llavor, sinó com és el terreny. La llavor és sempre la
mateixa, és bona; el que canvia és el cor que la rep. Podríem pensar que
aquesta paràbola parla de quatre persones diferents.
Si som sincers, tots nosaltres som una mica aquests quatre terrenys. Hi ha moments en què som com el camí, escoltem la Paraula de Déu, però ni tan sols arriba a entrar en els nostres cors, tot va molt de pressa i ens costa molt trobar un moment de silenci i quan no hi ha silenci, la llavor no arriba a arrelar.
Com deia el
papa Lleó XIV el passat mes de juny als joves a Madrid: «tingueu la certesa que
Déu coneix bé la vostra veu: Ell us escolta i us respondrà. No tingueu por
d'expressar-li el que sentiu en el vostre cor.» Però a Déu també lli agrada que
li dediqueu temps, per curt que sigui, i que busqueu uns moments de calma per pregar, per llegir la
Paraula, en definitiva per cuidar que aquesta llavor que ha posat en vosaltres
creixi ben ufanosa.
Hi ha altres moments en què som terreny pedregós, ens emocionem, vivim alguna experiència forta, coa avui aquí, però quan arriben les dificultats, quan els amics es riuen de la nostra fe, quan sembla que ser cristià és anar contracorrent, aquella il·lusió s'apaga. Hi també hi ha cards, com ho són les preocupacions, l'èxit, la necessitat de quedar bé, de tenir més, de ser acceptats, de buscar només el que agrada als altres, sense recordar que aquestes coses ocupen tant d'espai que Déu queda arraconat.
Com diu el papa Lleó «Déu ens estima tal com
som, però ens somia millors.» Vosaltres no us confirmeu avui perquè sigueu
perfectes, l'Església no diu que ja ho sabeu tot ni que mai no us equivocareu,
rebeu la Confirmació perquè Déu creu en vosaltres encara més del que vosaltres
creieu en vosaltres mateixos. L'Esperit Sant no baixa sobre persones perfectes,
baixa sobre persones disponibles.
Jesús no vol ocupar un racó del nostre cor, Jesús vol ser el centre de la vostra vida. Així quan una llavor creix, no ocupa només un petit espai, les arrels s'estenen, la planta creix, dona ombra, dona fruit.
Així és també la fe, no és només venir a
missa de tant en tant., és una manera de mirar les persones, una manera
d'estimar, una manera de perdonar, en definitiva és una manera de viure.
L'Esperit Sant,
us dona els seus dons perquè sigueu més lliures, més valents, més savis, més
capaços d'estimar i aquests dons no són un premi, són una missió, ser llavor de
l’Evangeli.
Déu no us
confirma perquè ja sigueu fruit madur, rebeu la confirmació perquè arribeu a
ser-ne. Deixeu que la llavor arreli, deixeu que l'Esperit Sant treballi els
vostres cors i la vostra vida donarà un fruit que ni vosaltres mateixos podeu
imaginar.