Exèquies
de Mossèn Àngel Caldes i Bosch
Parròquia
de Sant Jaume a Salt
Dilluns
27 de juliol de 2026
2M
12,43-46; Salm 24,6-7bc.17-18.20-21 i Lc 12,35-40
La
vida del nostre germà Mossèn Àngel Caldes ha estat plena de gestos bons,
nobles, inspirats per l’esperança de la resurrecció. La seva vida l’ha viscut
en plenitud amb una fe santa basada en l’esperança de la resurrecció que avui
demanem que hagi ja experimentat.
El seu bagatge són quasi cent anys de vida, setanta-cinc de ministeri sacerdotal i seixanta-un vinculats a la parròquia de Sant Jaume i a Salt, des de que el meu predecessor, el bisbe Narcís Jubany, li va fe l’encàrrec de posar en marxa aquesta parròquia. I «construir una parròquia (...) té a veure amb la fe i el cor i amb l’agraïment de la persona que sap que ser fill de Déu és el do més gran de la vida.»
Mossèn Àngel no es presenta davant de Déu amb les mans buides, ho fa amb les mans ben plenes, després de, en paraules seves: «molts anys en contacte amb la vida de la gent, mirant de tractar sempre amb persones, interessant-me pel què em diuen, però mirant més enllà, endevinant que necessiten per ser feliços. Creant una amistat prioritària amb tots i acabant parlant de Déu com la cosa més natural del món.»
La relació amb Déu i el proïsme han estat per Mossèn Àngel una relació d’amor, ja que tota la seva vida ha estat marcada pels dos grans manaments que Crist ens va deixar: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.» (Mt 22,37-40).
Avui ens pertoca encomanar l’ànima del nostre germà a la misericòrdia del Pare, perquè com ell mateix va escriure: «Déu sap que jo no he complert prou bé.» Però avui ens assalta també una temptació, la d’encomanar-nos nosaltres a Mossèn Àngel perquè intercedeixi per Salt i per l’Església de Girona davant del Pare en tant que si bé no en podem estar certs, si que sospitem que el Pare l’ha rebut amb els braços oberts perquè en la vida de Mossèn Àngel: «sempre, en tot i per tot hi hagut la seva mà i el seu cor».
La mà i el cor de Déu han guiat totes les seves obres, per les que avui també en donem gràcies. Mossèn Àngel ha estat en tot moment a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos, vetllant i així l’ha trobat l’amo de la casa, a la seva estimada residència de les Vetes, que va fundar essent-ne l’ànima i on va voler esperar-lo amb serenor i amb confiança.
A
«l’Abbé Caldas» com li deien els seus companys preveres gironins recordant la
seva etapa a Elna-Perpinyà fruit dels atzars de la vida familiar i coincidint
amb la guerra civil, Déu li va fer una jugada, servir-se d’ell per dur a terme
la seva obra i certament alguna cosa bona ha deixat pel camí i vosaltres
saltencs ho sabeu prou bé ja que Mossèn Àngel, naturalitzat saltenc, com ell
deia, ha estat un més entre vosaltres.
És deure nostre encomanar avui la seva ànima al Pare, pregar perquè l’hagi trobat digne de ser rebut al seu Regne; una esperança que va omplir la seva vida de cristià i la seva vida de prevere. En això creia i això predicava i això demanem avui que el Pare li hagi concedit.
Déu va cridar al nostre germà a la vida. El va cridar a seguir-lo més de prop exercint el ministeri sacerdotal. El va cridar a construir materialment i espiritualment aquesta parròquia de sant Jaume. El va cridar a fundar i dirigir la residència de les Vetes i així a fer tantes altres bones obres.
Havent-lo cridat a la seva presència en la festivitat de sant Jaume patró d’aquesta seva parròquia, nosaltres demanem per ell avui, ara i aquí que el Senyor el cridi també a seure vora seu en el Regne.
Mossèn Àngel es considerava un capellà, només un capellà que es creia un pobre home, que pensava que el que portava de bo era en certa manera postís, que d’altres li havien deixat. I així, acceptant consells aliens i acceptant la voluntat de Déu va fer camí vivint amb intensitat l’amor a Déu i al proïsme.
Mossèn Àngel ha viscut el seu servei a l’església posant-hi al centre la prudència, aquella virtut que sant Josepmaria, l’espiritualitat del qual tant va marcar i ajudar al nostre germà, considerava indispensable. I aquesta seva prudent humilitat era per a ell la mostra de l’amor de Déu, l’únic que «pot salvar-nos, portant a totes les criatures fruits de pau i de comprensió i, per cada ànima, la vida eterna.»
Mossèn Àngel demanem al Senyor avui per a vós el repòs etern i que la llum del seu amor us acompanyi per sempre més i us demanem que no us oblideu de nosaltres, d’aquesta Església que fa camí a Girona, de la vostra parròquia de sant Jaume i de Salt.
Mossèn Àngel, tant de bo que al cel ens puguem veure.