Diumenge
XVI durant l'any / Cicle A
Parròquia
de Sant Esteve a Caldes de Malavella
Diumenge
19 de juliol de 2026
Sa
12,13.16-19; Salm 85,5-6.9-10.15-16a; Rm 8,26-27 i Mt 13,24-43
Déu
és font de justícia, les seves sentències són justes i humilia aquells que es
mostren arrogants. Aleshores, si Déu és aquell que tot ho pot, com no ens dona
un cop de mà en la lluita contra el mal? Per què permet el mal? Per què no
fulmina i destrueix als dolents?
La vida és una constant lluita entre el bé i el mal; una lluita esgotadora, que fins i tot aconsegueix que sovint ens donem per vençuts i renunciem o al menys tinguem la temptació de renunciar a seguir lluitant. Ens ho ha dit també el llibre de la saviesa, Déu ens ha ensenyat a ser humans amb tothom, ens ha donat l’esperança de que la lluita contra el mal no és inútil, que fins i tot el mal que nosaltres fem té remei i pot ser vençut, perquè el Senyor sap rebre el nostre penediment.
En la lluita contra el mal no este sols,, ens ho ha dit sant Pau, tenim al nostre costat la força de l’Esperit que ve a ajudar la nostra feblesa, que ens ajuda a pregar, quan nosaltres no sabem que hem de demanar o que hem de dir. La força de la pregària és insubstituïble per ajudar-nos a destriar entre el bé i el mal, perquè fer-ho no sempre és fàcil. Sovint sabem quin camí ens porta cap al bé però també molts cops aquest camí no és el que veiem més fàcil. A vegades ens sembla que agafar el camí que porta cap al bé és renunciar a la nostra pròpia voluntat, a satisfer els nostres desigs. El camí que porta cap al bé és un camí sovint llarg, amb resultats a mig o llarg termini, mentre que el que porta al mal sembla que ens doni un rèdit immediat. No tot és com sembla, perseverar en el camí del bé és sempre la millor opció, tot i que a vegades ens faci basarda recórrer-lo. Al costat del bé sempre hi apareix com una temptació el mal, davant dels nostres ulls se’ns presenta sempre la tria.
Avui Jesús ens convida a mirar el nostres propis cors. No cal anar gaire lluny per descobrir que aquest camp del que ens parla, és la nostra vida. En nosaltres, al llarg de la nostra vida hi ha blat: els gestos d'amor, la fe, la generositat. Però també hi ha jull: l'egoisme, les enveges, les impaciències, les pors. Déu no ens rebutja quan el jull predomina, Ell espera que el blat sorgeixi d’entre l’herbassar i acabi per guanyar la partida. Déu espera pacientment a que el blat sigui cada vegada més fort que el jull. I Jesús afegeix encara dues petites paràboles més. El Regne de Déu és com un gra de mostassa, la llavor més petita que acaba esdevenint un gran arbust. I és com el llevat que una dona barreja amb la farina fins que tota la massa fermenta.
Jesús ens convida a no desanimar-nos, quan ens sembla que el mal té massa força, que és invencible i que davant del mal els nostres esforços serveixen de poc o de res. Jesús ens assegura que el Regne, malgrat el que pugui semblar, continua creixent. El blat arribarà a la sega lliure de males herbes, la mostassa es farà un arbre tant gran que aixoplugarà al qui s’hi arreceri i el llevat transformarà tota la pasta.
Demanem-li al Senyor el seu ajut, siguem pacients per no jutjar precipitadament els altres; siguem humils per deixar que Déu purifiqui els nostres cors; i que ens atorgui la confiança per continuar sembrant el bé, encara que els resultats no siguin immediats.
Que l'Eucaristia dominical ens ajudi a ser aquest blat, aquest petit gra de mostassa i aquest llevat que, amb la força de Crist, fan créixer el seu Regne enmig del món. Que ens hi ajudi la pregària, que sovint adquireix formes tant belles com aquesta Missa que els Cantaires de Caldes ens interpreten, una Missa en honor a Sant Esteve composada pel mestre caldenc Antoni Mas Bou, que avui ens acompanya i que és expressió de l’Esperit que es posa en lloc nostre i intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol, com ens ha dit l’Apòstol.