Santa
Cristina
Lloret
de Mar
Dijous 24 de juliol de 2025
Ct 8, 6-7; Salm 125; Rm 8, 31-39 i Mt
13, 44-46
L’amor és fort
com la mort ens ha dit el Càntic dels càntics, un amor que ni les fonts dels
oceans poden apagar, que no es pot comprar ni amb tots els béns d’una casa per
molt rica que sigui. Aquest és l’amor que fa que ni la tribulació, ni l’angoixa,
ni la persecució, ni la fam, ni la mort violenta el puguin aturar. Estimar és
la sensació més bella que podem experimentar, res no pot separar a qui estima de
qui és estimat si aquest amor és recíproc. L’amor és aquest tresor amagat del
que ens ha parlat l’Evangeli, que qui el vol és capaç de vendre-s’ho tot per
adquirir el camp on sap que està amagat. És aquest el missatge dels sants, els
missatge dels màrtirs, el missatge de l’Evangeli.
En un món que
vol imposar el tant vals tant ets valorat, que no acaba de reconèixer la
dignitat de tots els homes i dones per igual, que rebutja al qui truca a la
porta d’un país buscant aixopluc o al qui ha perdut la casa o la feina i
perdent-la acaba per perdre la dignitat humana; el missatge de l’Evangeli topa amb
moltes dificultats. A vegades som nosaltres mateixos qui creem dificultats quan
la nostra vida no es correspon a l’Evangeli, quan faltem al manament de l’amor i
ens entossudim en voler imposar allò que tant sols és millor per a nosaltres.
Davant de tot
això el missatge dels sants ens obre les portes a una visió diferent del món.
Molt sovint els sants i els màrtirs, com Crist mateix, no són ben valorats pels
seus contemporanis. El seu missatge no ven davant dels costums de la societat
que els toca de viure. Els sants són algú que va a contracorrent, sovint contraculturals
i són provats per l’angoixa, la persecució i fins i tot la mort. Però el seu
amor és tant fort que res no els pot allunyar de Déu.
Què ens diuen
avui els sants i els màrtirs a nosaltres? Els relats de les seves vides els
podem veure com un compte a la vora del foc, quelcom llunyà, quasi bé
llegendari, que ens toca de lluny, de molt lluny. Però no és ben bé així; també
avui hi ha qui per amor a un poble, a un ideal o a un lluita ho dona tot sense
rebre en aquesta vida res a canvi. Així són els sants i els màrtirs,
inverteixen en amor i si l’arriben a cobrar sempre és a llarg termini, poques
vegades ho fan al comptat perquè quasi mai són reconeguts i quasi sempre són rebutjats.
El text de la Passio
de Santa Cristina, que data del segle V ens parla de Cristina, filla del
prefecte de la ciutat de Bolsena, que va ser tancada pel seu pare en una torre ja
que volia que la seva filla es mantingués verge i es dediqués completament al
culte dels déus i ella s’hi oposava. La filla rebel del prefecte va conèixer llavors
l'Evangeli i es va enamorar tan profundament de Crist que va demanar ser
batejada; el seu pare, en descobrir que la seva filla era cristiana, es va
convertir en el seu perseguidor més implacable. Després de diversos turments
que no van acabar amb la seva vida Cristina va morir un 24 de juliol d'un any
no especificat, a principis del segle IV, durant l'última persecució de
Dioclecià. Va esdevenir immediatament l'objecte de devoció entre els seus
conciutadans, i la fama del seu martiri es va estendre per tot el cristianisme
fins arribar aquí.
Avui la venerem a
la seva ermita de Lloret, no venerem la seva tossuderia en no voler deixar la
fe cristiana, ni tampoc la crueltat dels seus turments que no van ser capaços d’apagar
el seu amor a Crist. Venerem la seva fidelitat a l’Evangeli, venerem que el seu
amor a Crist va ser tant gran que res no la va poder apartar d’Ell.
Els sants són sovint tossuts, pateixen sovint persecucions i martiris; però el que ens mou a recordar-los és allò que els movia en vida a ells a seguir fidels: l’amor a Déu i als altres. Cristina tenint a Déu amb ella considerava que res del que tenia en contra podia ser suficient per vèncer el seu amor. Aquest és el missatge dels santes i santes, dels màrtirs i de Crist mateix: l’amor és més fort fins i tot que la mort. El que ens cal per viure la fe, com ens ha dit el papa Lleó a Barcelona, consisteix en cultivar l’amor i respectar als demés en la seva dignitat i llibertat.