Aplec
de Santa Margarida
Ermita
de Santa Margarida a Vilobí d’Onyar
Santa
Margarida
Parròquia
de Sant Martí a Palafrugell
Dilluns
20 de juliol de 2026
Mi
6,1-4.6-8; Salm 49,5-6.8-9.16bc-17.21 i 23 i
Mt 12,38-42
La
Paraula de Déu d'avui ens planteja una pregunta fonamental: què espera Déu de
nosaltres? El profeta Miquees respon amb una de les frases més belles de tota
l'Escriptura: «Ja t'han dit, home, on és troba el bé, què espera de tu
el Senyor: espera que siguis just en l'obrar, que estimis la bondat i siguis
humil amb el teu Déu.»
És una
resposta sorprenent. Déu no demana grans demostracions externes, ni sacrificis
espectaculars. Demana una vida transformada, treballar per la justícia, viure
la misericòrdia i practicar la humilitat.
A
l'Evangeli, Jesús es troba amb persones que li reclamen un senyal
extraordinari. Voldrien proves que els convencin, però no estan disposades a
convertir el seu cor. Jesús els respon que no els serà donat cap altre senyal
que el de Jonàs: el signe de la seva mort i resurrecció. El veritable miracle
no és un prodigi que impressioni els ulls, sinó un cor que s'obre a Déu.
Avui
celebrem Santa Margarida, una dona que no va buscar signes extraordinaris, sinó
que ella mateixa es va convertir en un signe viu de la fidelitat a Crist. Enmig
de les dificultats i de la persecució, va mantenir la confiança en el Senyor.
La seva força no provenia de la violència ni del poder, sinó de la certesa que
Crist havia vençut la mort.
Avui
l'Església ens convida a contemplar el testimoni de Santa Margarida
d'Antioquia, una jove que va preferir perdre la vida abans que renunciar a
Jesucrist. En una societat que li oferia poder, riquesa i seguretat a canvi de
trair la seva fe, Margarida va respondre amb una llibertat admirable: només
Crist era el seu Senyor.
Pot
semblar que el seu testimoni és molt llunyà de la nostra realitat. Nosaltres no
patim, generalment, persecucions sagnants. Però sí que experimentem altres
formes de pressió: la por de ser diferents, el desig d'agradar a tothom, la
temptació d'amagar la nostra fe perquè no incomodi ningú. El martiri d'avui
sovint consisteix en la fidelitat silenciosa de cada dia.
Els
màrtirs ens recorden que la fortalesa no neix del caràcter, sinó de la
confiança en Déu. Nosaltres estem cridats a ser testimonis. A casa, en la
família, a la feina, entre els amics, podem anunciar Crist no tant amb grans
discursos com amb una vida coherent: perdonant, dient la veritat, servint els
més febles, mantenint l'esperança enmig de les proves.
Santa
Margarida ens recorda que la santedat no consisteix a fer coses
extraordinàries, sinó a viure extraordinàriament bé les coses ordinàries:
mantenir-se fidel en la prova, estimar quan és difícil fer-ho, dir la veritat
quan això té un cost i sobretot conservar l'esperança quan sembla que tot
s'enfosqueix.
També
nosaltres, com els contemporanis de Jesús, podem caure en la temptació de
demanar signes: "Si Déu m'escolta, que faci això"; "si existeix,
que em doni una prova". Però Jesús ens diu que el gran signe ja ens ha
estat donat: la seva creu i la seva resurrecció. Tot el que necessitem per
creure i esperar ja ens ha estat ofert en ell i ens ha dit com aconseguir-ho:
estimant.
Per
això la primera lectura ens convida a mirar menys els gestos espectaculars i
més la coherència de la nostra vida. Ens convida a practicar la justícia, que
vol dir tractar els altres amb rectitud; a estimar la bondat, que vol dir fer
de la misericòrdia un estil de vida; a caminar humilment amb Déu, que vol dir
reconèixer que és ell qui guia els nostres passos; a practicar l’amor, que vol
dir estimar als altres, coneguts i no coneguts, als qui ens cauen bé i als qui
no ens hi cauen, als de sempre i als nouvinguts.
Que
Santa Margarida intercedeixi per nosaltres perquè siguem cristians que no
busquen constantment nous signes, sinó que esdevenen ells mateixos un signe de
l'Evangeli; amb senzillesa, amb humilitat, en definitiva practicant aquell amor
que Jesús ens demana de tenir. I que així la nostra manera de viure desperti en
els altres el desig de conèixer Crist.
Que el Senyor ens concedeixi un cor senzill, fidel i humil, capaç de reconèixer la seva presència en la vida de cada dia i de respondre-hi amb una fe valenta, com ho va fer Santa Margarida.