Diumenge
XVII durant l'any / Cicle A
Parròquia
de santa Eulàlia de Begudà
Diumenge
26 de juliol de 2026
1R
3,5.7-12; Salm 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30 i Mt 13,44-52
Déu ho
disposa tot en bé dels qui l’estimen, als qui estima els ha cridat per decisió
seva, els coneix d’abans que existissin i els ha destinat a ser imatges vives
de Crist, el Senyor. Quan escoltem les històries de l’Antic Testament les veiem
sovint com una cosa llunyana, com si no anessin amb nosaltres. A qui se li pot
acudir que als ulls de Déu cadascun de nosaltres som tan importants com el
mateix rei Salomó? Ens sentim a vegades a distància de Déu i ens caldria ser
conscients de que als seus ulls valem tant com Salomó, com David o com
qualsevol dels apòstols.
Aquesta
distància que mantenim amb Déu, nosaltres amb Ell i no pas Ell amb nosaltres,
ens ve perquè oblidem o no posem suficientment l’accent en que el seu Regne és
aquest tresor amagat o aquesta perla fina de la que ens parla l’Evangeli o no
recordem que hem estat arreplegats en la seva xarxa. També Jesús ens dirigeix a
nosaltres la mateixa pregunta que plantejava a la gent «Ho enteneu tot això?»
I que
vol dir entendreu? Per damunt de tot vol dir seguir els seus manaments que el
mateix Jesús va resumir en dos: Estimar a Déu i estimar al proïsme. Per tal de
complir-ho hem de seguir l’exemple de Salomó, i demanar al Senyor la gràcia
d’escoltar per tal de poder distingir entre el bé i el mal, una tria que no
sempre és fàcil perquè molt sovint allò que ens agradaria fer, allò que ens
vindria de gust que passés no sempre és la millor opció o la més justa. Però
podem dir com el rei Salomó que sense aquesta capacitat de discernir, de
veure-hi clar, governar les nostres vides se’ns pot fer difícil i aleshores ser
prudents i sagaços alhora ens costa.
Déu
ens estima, ens ha cridat a ser justos i cadascun dels homes i dones que formem
part de la seva creació, tots, som als seus ulls imatges vives de Crist. Déu va
enviar al seu Fill al món per tal de que vegem clar que ens estima, Déu tal com
diu el papa Lleó XIV «ens estima tal com som, però ens somia millors.» Sempre
hi ha la possibilitat de millorar, d’avançar cap al Senyor en aquest camí de
l’amor que és la nostra vida.
Avui
celebrem la vostra festa major, les tradicions arrelades en cada contrada són
una ocasió per replantejar-nos la nostra relació d’amor amb Déu i amb els qui
convivim. Com escriu sant Joan: «Si algú afirmava: «Jo estimo Déu»,
però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el
qui no estima el seu germà, que veu, no pot
estimar Déu, que no veu.» (1Jn 4,20).
L’amor,
aquest amor que ens ve de Déu que ho disposa tot en bé nostre, és una amor que
ens pertoca expandir com una taca d’oli, primer als qui tenim més a prop i poc
a poc, però sense deturar-nos, ha d’arribar a tothom.
Com
ens deia el papa Lleó XIV en la seva visita a la nostra terra: «La voluntat de
Jesús és clara: «Això us mano: que us estimeu els uns als altres» (Jn 15,17).
Es tracta d'un amor que té en Ell mateix la seva mesura i la seva font: «Com jo
us he estimat» Jn 15,12). Per això, quan María ens diu: «Feu el que Ell us
digui», ens convida a aconseguir un cor reconciliat amb els criteris de
l'Evangeli. Jesús ens mostra el camí de la misericòrdia, la reconciliació i la
veritat» (Montserrat 10 de juny de 2026).
L’amor és aquell tresor amagat i aquella perla fina, i nosaltres sabent-nos cridats i escollits per Déu i ajudats per la saviesa que tant sols Ell pot donar-nos, estem convidats a cercar-los i ha trobar-los.