Sant Benet
Fraternitat de Santa Clara a Vilobí
Dissabte 11
de juliol de 2026
Pr 2,1-9;
Salm 1 i Mt 19,27-30
Per sant Benet, per a aquest home
de vida venerable, Crist era el camí. Acollí tot el que Crist ens diu a
l’Evangeli, escoltà atentament la seva paraula amb un cor amatent a entendre i
el Senyor li donà la saviesa per avançar amb pas ferm cap al Crist. Sant Benet fou
un home de Déu, no tant sols recorregué el camí cap a Crist vencent temptacions
i dificultats, apartant-se del brogit del món i cercant a Déu en la solitud i en
la pregària, sant Benet també ens obrí el
camí cap al Crist. Per a sant Benet Crist es la veritat i obeir-lo, obeir al
Crist, no és sinó la manera més eficaç de trobar-lo.
Sant Benet interpretà els senyals posats per Déu, recorregué
el camí que Crist li havia aplanat fent-nos-el així menys feixuc i amb la
Regla, escrita sota el guiatge de l’Evangeli, ens obre el camí per trobar a
Crist també nosaltres i seguir-lo. Sabem cap a on porta aquest camí, cap a la
veritat i cap a la vida, sabem qui ens hi porta, el Crist.
I aquest amor fa que sant Benet ens proposi pensar el que cal fer, fer el més convenient, fer-ho amb seny i justícia, amb temor de Déu i observança de la Regla. Abans de prendre una decisió sant Benet ens ofereix tot un protocol, que va des de plantejar el tema o el problema fins a prendre una decisió, passant per escoltar els consells adequats al cas i que acaba amb el judici del Senyor. No sembla pas sant Benet partidari de decisions precipitades, en calent i encara menys guiades pel voler del nostre propi cor; demana d’intentar esbrinar i seguir sempre la voluntat de Déu. Això ens obliga a tots, en una primera fase al qui demana consell i al qui el dona i en una segona a qui decideix i al qui li pertoca obeir. Discerniment, obediència, seny i justícia són els elements fonamentals. Sempre podem errar, però al menys cal mirar de defugir de fer-ho voluntàriament, decidint amb arbitrarietat o amb partidisme.
Sant Benet ens parla de no decidir a cop calent o com deia algú intentant de fer-ho amb el cor calent i el cap fred, amb amor i pensa-t’ho bé. I per actuar així aconsella escoltar als germans i germanes, perquè potser el més jove pot tenir una idea encertada. La sinodalitat potser no és altra cosa que l’aplicació d’aquesta manera de fer als nostres dies al conjunt de l’Església. La vida monàstica ha estat des de sempre un exercí obert d’autoritat, elegida per la comunitat i aconsellada per la comunitat. Així discernir per decidir quelcom no és tant sols tasca d’un, sinó de tots.
El consell, que pot venir de qualsevol, de tots, ha de ser donat amb humilitat i submissió i no ha de ser defensat amb arrogància. Un consell ha de situar-se sempre en uns paràmetres determinats per ser això, un consell i no pas l’expressió del propi parer entesa com a expressió de la pròpia voluntat o el voler del propi cor en expressió de sant Benet. Ens hem d’intentar posar en el lloc d’aquell qui ens demana consell. Això implica agafar certa distància i analitzar el tema sobre el que se’ns demana consell des d’una òptica molt més àmplia que la simple visió personal.
La decisió final la posa sant Benet en mans de l’abat. No pas de manera arbitrària o capritxosa, sinó basada en aquets dos principis fonamentals: el temor de Déu i l’observança de la Regla. Un cop presa la decisió cal obeir-la considerant que s’ha decidit allò que és millor. Una decisió o un acord per exemple comunitari lliga a tota la comunitat, al seu conjunt; un cop presa ja no importa si hi estàvem a favor o en contra, si hi vam aportar aquest o aquell altre matís; ja és decisió de tots i a tots ens implica.
Aquest és el llegat de sant Benet, aquest és el camí a recórrer. Deixar de viure per a nosaltres mateixos, viure per a Crist: això és el que dona ple sentit a la vida del monjo. Com el donà a la vida de sant Benet que abandonant-ho tot va seguir fidelment a Jesús, encarnant en la seva pròpia existència l'Evangeli, donant-se ell mateix i llegant-nos a nosaltres la seva experiència vital i espiritual.