Diumenge
XVI durant l'any / Cicle A
Parròquia
de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols
Dissabte
18 de juliol de 2026
Sa
12,13.16-19; Salm 85,5-6.9-10.15-16a; Rm 8,26-27 i Mt 13,24-43
La
nostra vida, la nostra vida de cristians és una constant lluita entre el bé i
el mal. Destriar entre un i altre no sempre és fàcil. Sovint sabem quin camí
ens porta cap al bé però també molts cops aquest camí no és el que veiem més
fàcil. A vegades ens sembla que agafar el camí que porta cap al bé és renunciar
a la nostra pròpia voluntat. El camí que porta cap al bé és un camí sovint
llarg, amb resultats a mig o llarg termini, mentre que el que porta al mal
sembla que ens doni un rèdit immediat. No tot és com sembla, perseverar en el
camí del bé és sempre la millor opció, tot i que a vegades ens faci basarda recórrer-lo.
Al llarg de la nostra vida al costat del bé sempre hi apareix el mal, davant
dels nostres ulls se’ns presenta sempre la tria.
Avui Jesús ens ho explica amb una imatge molt senzilla, ben pròpia del seu temps, enmig d’una societat que vivia del camp i de la pastura. En un mateix camp creixen el blat i el jull. La primera temptació és la que tenen els criats, arrencar immediatament el jull, però l'amo els respon: «Deixeu-los créixer junts fins a la sega.» Ens pot semblar una resposta sorprenent. Nosaltres sovint voldríem que Déu eliminés de seguida tot el mal del món. Però Jesús ens revela que Déu és pacient, que vol que fem les coses per la nostra pròpia voluntat i està disposat a esperar que la nostra elecció sigui seguir els seus manaments: Estimar-lo a Ell i als altres. La seva paciència no és indiferència, sinó misericòrdia. Dona temps perquè el pecador pugui convertir-se i perquè el bé pugui madurar a partir de la nostra pròpia iniciativa. Déu ens concedeix un marge de confiança, és pacient, amant de les segones oportunitats i la seva misericòrdia és perseverant i no desespera mai.
Avui Jesús ens convida a mirar el nostres propis cors. No cal anar gaire lluny per descobrir que aquest camp del que ens parla, és la nostra vida. En nosaltres, hi ha blat: els gestos d'amor, la fe, la generositat. Però també hi ha jull: l'egoisme, les enveges, les impaciències, les pors. Déu no ens rebutja quan el jull predomina, Ell espera que el blat sorgeixi d’entre l’herbassar i acabi per guanyar la partida. Déu espera pacientment a que el blat sigui cada vegada més fort que el jull. I Jesús afegeix encara dues petites paràboles més. El Regne de Déu és com un gra de mostassa, la llavor més petita que acaba esdevenint un gran arbust. I és com el llevat que una dona barreja amb la farina fins que tota la massa fermenta. En definitiva com ens diu el papa Lleó XIV: «Déu ens estima tal com som, però ens somia millors.»
El nostre món sovint només valora allò que és gran, espectacular i immediat. Però Déu actua d'una altra manera, estima la humilitat i la senzillesa. El seu Regne creix sempre silenciosament i ens convida a viure’l a partir de la senzillesa, a partir dels petits gestos com ara una paraula de consol, una visita a una persona que viu una solitud no desitjada, una pregària feta amb sinceritat. Petits gestos que poden semblar petits passos, però que als ulls de Déu tenen una força transformadora immensa.
Jesús ens convida a no desanimar-nos, quan ens sembla que el mal té massa força, que és invencible i que davant del mal els nostres esforços serveixen de poc o de res. Jesús ens assegura que el Regne, malgrat el que pugui semblar, continua creixent. El blat arribarà a la sega lliure de males herbes, la mostassa es farà un arbre tant gran que aixoplugarà al qui s’hi arreceri i el llevat transformarà tota la pasta.
Avui, estimades germanes, heu fet la millor opció, l’opció per Crist, l’opció pel bé, l’opció per l’amor i aquesta comunitat us acull amb joia per fer camí junts i ajudar-nos els uns als altres perquè el bé, que ve de Déu, venci sempre al mal.
Demanem-li al Senyor que gràcies a l’ajut de l’Esperit, com ens ha dit sant Pau, siguem pacients per no jutjar precipitadament els altres; siguem humils per deixar que Déu purifiqui els nostres cors i que ens atorgui la confiança per continuar sembrant el bé, encara que els resultats no siguin immediats. Que l'Eucaristia dominical ens hi ajudi a ser aquest blat, aquest petit gra de mostassa i aquest llevat que, amb la força de Crist, fan créixer el seu Regne enmig del món.