Exèquies

 

Exèquies Mossèn Joan Pujol i Prat

Parròquia de Sant Miquel a Anglès

Dilluns 31 d’agost de 2026

Rm 6,3-9; Salm 22,1-3.4.5.6 i Jo 17,24-26

Ens hem reunit avui al voltant de l’altar per acomiadar a Mossèn Joan Pujol i Prat. Ho fem com a comunitat cristiana, posant avui la seva ànima, com ell va posar sempre la seva vida, en les mans de Déu. Davant la mort, la Paraula de Déu ens convida a mirar-la amb els ulls de la fe i la fe ens diu que la mort no té la darrera paraula; sempre és Crist ressuscitat és qui té l’última paraula.

Sant Pau ens ho ha dit amb una gran claredat: «Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova». I afegeix: «Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell». Aquesta és la nostra esperança, això demanem avui per a Mossèn Joan. No és aquesta una esperança construïda sobre els nostres sentiments, ni sobre el simple desig, sinó una esperança fonamentada en Jesucrist, que va morir i va ressuscitar per tots nosaltres. Va morir per vèncer la mort i va ressuscitar per donar-nos la vida eterna. Mossèn Joan va ser batejat en aquesta església l’any 1949; va viure la seva vocació sacerdotal cridat per Crist; va celebrar els sagraments en Crist; va anunciar l’Evangeli de Crist i ara demanem a Déu que hagi  estat cridat a participar plenament de la vida del Crist ressuscitat. Avui no enyorem el final d’una vida, sinó que encomanem al nostre germà per tal de que vegi amb els seus ulls el compliment d’una promesa en la que ell va creure i que ell va predicar als altres.

Ens ho ha dit el salmista, si el Senyor és el nostre pastor, no ens manca mai res. I si ara el nostre germà ha passat per la vall tenebrosa de la mort, havent tingut al llarg de la seva vida al Senyor vora seu, no ha de témer res. És això el que avui demanem per Mossèn Joan, que hagi experimentat definitivament la victòria de Crist sobre la mort. I avui les paraules de Jesús que hem escoltat en l’Evangeli adquireixen un sentit concret; Jesús diu: «Pare, vull que els qui m’heu confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria». Aquest és el darrer destí de tota vocació cristiana i molt especialment de qui ha rebut el ministeri sacerdotal. El prevere no és cridat per a ell mateix, la seva vida és una vida lliurada perquè els altres coneguin a Crist, perquè els altres s’apropin a Déu, perquè els altres puguin descobrir el camí que porta a la vida eterna.

La vida del prevere és una vida de servei, una vida que ajuda els altres a mirar més enllà d’allò immediat i a posar la mirada en Déu. La missió del prevere és ajudar-nos a aixecar la mirada per damunt de tot allò que ens atrapa en el dia a dia i conduir-nos cap a allò que ve de Déu. Aquesta paraula ens ajuda també avui a entendre el sentit de la vida de Mossèn Joan. Ordenat de prevere l’any 1980, Mossèn Joan ha exercit durant més de quatre dècades el ministeri sacerdotal al servei de l’Església de Girona.

El seu ministeri va tenir sempre un rostre concret, va servir a noms concrets, a famílies concretes, a comunitats concretes a les que va guiar i va dedicar la seva vida. Des del seu primer servei com a vicari a Calella, ha estat vicari i rector de diversos llocs, vicari episcopal, va celebrar els sagraments, va estar sempre a prop dels fidels que tenia encomanats fins que va arribar la seva jubilació canònica, quan exercia el servei pastoral a Sant Feliu de Guíxols. Mossèn Joan ha servit a l’Església fins al darrer moment, més enllà de la seva jubilació servint aquests darrers anys a la comunitat de clarisses de Vilobí. Mossèn Joan no podia viure la seva fe d’altra manera que servint a l’Església com a prevere, donant la seva vida per l’Església, no pas d’un cop, perquè la vida del prevere es lliura dia rere dia: en una missa celebrada amb fe; en una conversa; en una visita; en una paraula de consol; en una pregària; en el perdó ofert als qui el demanen; en l’acompanyament d’una persona malalta; en la paciència davant les dificultats; en la fidelitat a una comunitat fins i tot, com ell ha fet, quan les forces disminueixen.

El prevere viu el martiri ocult de la fidelitat quotidiana de qui va morint a l’egoisme, al cansament i a les pròpies comoditats per tal que Crist pugui viure en ell. Potser aquesta és una de les maneres més profundes de contemplar avui la tasca de Mossèn Joan, un home que va entregar la seva vida a Crist al llarg dels anys.

I ara aquella entrega arriba al seu darrer pas. Sant Pau ens diu que «si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell». Per això, per a nosaltres, la mort de Mossèn Joan és també una invitació a preguntar-nos què vol dir la nostra pròpia vida. Per què vivim? On posem la nostra esperança? Què queda quan tot allò que considerem important en aquest món va desapareixent?

Mossèn Joan va venir a aquest món per servir l’Església, va venir per servir els germans i ara demanem al Senyor que havent estat un servidor fidel i prudent el Senyor li digui: Vine amb mi per estar-te allà on jo estic.

Aquest és el gran desig de Jesús per a tots nosaltres que escoltàvem a l’Evangeli i aquest és també el desig que avui nosaltres formulem en la nostra pregària, que Mossèn Joan sigui acollit en la casa del Pare i contempli aquella glòria que Jesús ha promès als seus. Nosaltres ara i aquí no sabem pas com és aquesta glòria, ni tant sols la podem imaginar plenament; però el que si sabem és qui hi porta cap a aquesta gloria i aquest que hi porta és Crist, a qui Mossèn Joan ha servit fidelment. La gloria és entrar definitivament en aquell amor que Jesús ens manifesta quan diu al Pare: «Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer, perquè l’amor que m’heu tingut sigui en ells, i jo també hi sigui».

Donem gràcies a Déu per la vida de Mossèn Joan, pel seu ministeri sacerdotal, per tot el bé que, conegut o desconegut, el Senyor va fer a través d’ell. Donem gràcies per les persones que va acompanyar, pels sagraments que va celebrar, per la Paraula que va anunciar i per tantes llavors de fe que va sembrar i que potser només Déu coneix.

Ara demanem-li al Senyor que el rebi, que el Bon Pastor el condueixi a les fonts tranquil·les i que, després d’haver caminat per la vall tenebrosa de la mort, el faci reposar al seu prat. Que Crist, amb qui va morir i en qui va esperar, el faci participar de la seva resurrecció. I que Mossèn Joan, havent arribat a la casa del Pare, intercedeixi per nosaltres, per l’Església de Girona que va estimar i servir, i especialment per tots els qui avui l’enyoren.

Mossèn Joan va morir quan l’Església celebrava la memòria de sant Agustí, la darrera oració que va escoltar foren unes paraules del sant d’Hipona. Sant Agustí insisteix que la vida cristiana està orientada cap a la resurrecció, que la mort corporal és real, però és temporal, és un pas, important, però tant sols un pas; ja que el destí definitiu de l'ésser humà és la vida amb Déu. Per sant Agustí la mort cristiana sols es pot entendre des d'una relació d'amor. Si tota la nostra vida ha estat una recerca de Déu, la mort esdevé el moment en què aquesta recerca arriba al seu terme. Sant Agustí escriu que el nostre cor està inquiet fins que reposa en el Senyor i això ens fa mirar la mort amb esperança.

Demanem al Senyor que Mossèn Joan vegi ara acomplerta aquesta seva esperança que sant Agustí expressava escrivint que la mort no és el final, sinó el començament de la vida eterna. Que així sigui per al nostre germà Mossèn Joan.