Diumenge
XXV durant l’any / B
Aplec de Sant Maurici a Caldes de Malavella
Diumenge 22 de setembre de 2024
2Ma 6, 18.21.23b-31; Salm 33,
2-3.4-5.6-7.8-9; Jm 3, 16-4, 3 i Mc 9, 30-37
Sant Maurici, la festa del qual
avui celebrem, no es posava la qüestió de qui és el primer, que fins i tot
preocupava als apòstols, per a ell no era important ser el primer, per a ell el
més important era seguir al Crist amb fidelitat i per tal de fer-ho no li feu
res fins i tot perdre la vida. La vida dels màrtirs, com la d’aquest soldat que
refusà d’oferir sacrificis als déus i a l’emperador, és una vida coherent; per
a ells hi ha una prioritat i aquesta no és altra que Crist. Ells estaven
convençuts de que serien entregats en mans dels homes, que fins i tot corria perill
la seva vida i els podien matar; però també estaven certs de que un cop morts,
si es mantenien fidels a Crist ressuscitarien.
Sant Maurici fou com Eleazar, un
home coherent amb el que creia. Si a Eleazar se li oferí de simular menjar carn
de porc i vulnerar així la seva fe; als màrtirs sovint se’ls oferia de simular
d’oferir sacrificis als déus sense fer-ho de cor. Ni Eleazar ni Maurici estaven
disposats a simulacions perquè com bé deia aquell ancià a canvi del poc temps
de vida que guanyarien, molts, pensant-se que Eleazar o Maurici, s’havien
passat a la religió dels estrangers, s’apartarien del bon camí per culpa seva,
i la seva vida quedaria deshonrada. Els màrtirs son abans que res homes i dones
coherents amb la seva fe, malgrat que aquesta coherència els suposes un molt
alt preu com son turments o la vida.
Hi ha homes i dones coherents que
donen les seves vides per una causa justa, que estan certs de que no hi ha res
pitjor que claudicar davant de les pressions de tota mena i estan també certs
de que la seva causa val la pena de defensar-la fins al límit. Si hi ha causes
humanes que mereixen aquest desafiament, com no valdrà la pena donar-ho tot per
l’Evangeli i per Crist? Per aquesta causa val la pena vèncer gelosies i
rivalitats, pertorbacions i maldats de tota mena. Perquè la saviesa que ve de
dalt, la que ve de Déu, abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i
dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. Els màrtirs son
homes i dones savis, posseïdors d’aquesta saviesa que otorga tant sols Déu i
per això el fruit de la justícia neix de la llavor que aquests homes
pacificadors han sembrat en esperit de pau.
Màrtirs n’hi ha en totes les
èpoques, també en els nostres dies hi ha gent que sofreix per la seva fe i en
dona testimoni amb la seva vida. Màrtirs que sofreixen la mort i màrtirs que
pateixen humiliacions, burles o menyspreus per la fe en Crist. Ser el primer
per a Crist no és ser el més savi, el més ocurrent o el més hàbil; per a Crist
tant sols hi ha un barem per mesurar la fidelitat i aquest és el servei. Els
màrtirs son servidors de la fe, ho son fins a l’extrem de donar la vida.
En paraules del Papa Francesc: «els
màrtirs son els més semblants a Jesús. De fet, la paraula màrtir significa
testimoni: els màrtirs son testimonis, és a dir, germans i germanes que, amb la
seva vida, ens mostren a Jesús, que va vèncer el mal amb la misericòrdia. I
fins i tot en els nostres dies els màrtirs son nombrosos, més que en els
primers temps.» (Àngelus 26 de desembre de 2022).
Vèncer el mal no pas amb el mal,
sinó amb la misericòrdia, les armes dels màrtirs, fins i tot d’aquells soldats
de la legió romana com sant Maurici, son l’amor i la misericòrdia; no pas cap espasa
i cap altra arma. Avui el nostre mon n’està molt necessitat d’amor i de
misericòrdia i els màrtirs ens venen a dir que les emprem quan ens sentim ofesos,
assetjats o perseguits.
Com deia el Papa Francesc avui resem per aquests germans i germanes màrtirs que com sant Maurici essent perseguits donaren testimoniatge de Crist i celebrant-los ens farà bé preguntar-nos: si nosaltres mateixos donem testimoni de Crist i com podem millorar en això, com poder donar millor testimoniatge de Crist en el nostre entorn, en el nostre món. (Cf. Àngelus 26 de desembre de 2022).