Missa de l'Esperit Sant
En
l’inici del curs 2024-2025 del Institut de Ciències Religioses de Girona
24 de setembre de 2024
Ac 2,1-6.14.22b-23.32-33; Salm 99 Jn
14,15-17
En aquest inici
de curs del nostre Institut Superior de Ciències Religioses demanem al Senyor
que l’Esperit de la veritat davalli sobre nosaltres. La veritat té un nom, té
un rostre, te carn perquè la veritat és Crist aquell qui es definí com el camí,
la veritat i la vida. Crist és el camí cap a la veritat i aquesta veritat seva,
la vertadera i única veritat, és vida per aquells qui la coneixen. Per això
qualsevol mitjà, qualsevol esforç per a conèixer la veritat, per apropar-nos a
la veritat és benvingut, és temps guanyat, és coneixement adquirit, és
aprofundiment en la fe. La fe és sempre un regal, la rebem de manera gratuïta
però és quelcom que no podem descuidar, que no podem deixar a l’atzar, és un
regal massa preciós per córrer el risc de que se’ns escapi de les mans o es
malmeti i s’ensopeixi, per córrer el risc de que s’assequi. Cal regar-lo amb
aquella pluja constant que amara els esperits i que no pot venir d’altra que de
l’Esperit Sant.
Els deixebles havien rebut la gràcia, el regal de la fe, havien sigut cridats pel mateix Jesús, cert que ho havien deixat tot per seguir-lo, cert que l’escoltaren predicar el Regne, cert que veieren com guarí malalts i alliberava dels mals esperits als qui li ho demanaven i fins i tot tornava a la vida a alguns. Però malgrat tot això quan fou l’hora de la veritat l’abandonaren i buscaren el millor amagatall que cregueren oportú. No fou fins que l’Esperit Sant davallà damunt d’ells que aconseguiren la força necessària per a vèncer les pors i donar-ho tot pel Regne, fins i tot la vida.
A nosaltres no se’ns demana, al menys sembla que de moment no se’ns demana, donar fins i tot la vida per Crist. Però el que si ens demana el Senyor és no avergonyir-nos d’Ell, no avergonyir-nos de l’Evangeli, tenir-lo sempre com a referent i conèixer-lo millor, cada dia una mica més que el dia anterior. I per això ens cal la força de L’Esperit, aquell que està present sobretot en l’Església ja des del seu origen com ens diu el Concili Vaticà II: «L'Esperit Sant obrava ja, sens dubte, en el món abans que Crist fos glorificat. Malgrat això, el dia de la Pentecosta va davallar sobre els deixebles per a romandre amb ells per sempre; l'Església es va manifestar públicament davant la multitud; va començar la difusió de l'Evangeli per la predicació entre els pagans» (Ad gentes, 4). I l’Esperit segueix i seguirà present en l’Església fins a la fi dels temps, com escrivia sant Joan Pau II: «L'Esperit Sant, doncs, farà que l'Església perduri sempre en la mateixa veritat que els apòstols van sentir del seu Mestre.» (Dominum et vivificantem, 4).
L’Esperit, aquella alenada que Crist feu arribar a uns deixebles tancats a casa per por, aquella ventada violenta que omplí tota la casa on es trobaven la diada de Pentecosta asseguts tots junts en un mateix lloc; segueix present, segueix omplint, segueix alenant sobre l’Església i sobre cadascun de nosaltres. A vegades ens costa de reconèixer la seva acció perquè actua sobre cadascun d’una manera diversa, com diversos son els dons, com diversos son els serveis, com diversos són els carismes i valent-se de cadascun de nosaltres actua en bé de tots. Estimats professors i alumnes del Institut Superior de Ciències religioses de Girona, deixeu actuar l’Esperit damunt vostre, aprofundint en el misteri de la nostra salvació, sempre amb la voluntat evangelitzadora. Sant Pau VIL escrivia que l’Església ha de ser: «Evangelitzadora, l'Església comença per evangelitzar-se a si mateixa. Comunitat de creients, comunitat d'esperança viscuda i comunicada, comunitat d'amor fratern, té necessitat d'escoltar sense parar el que ha de creure, les raons per a esperar, el manament nou de l'amor. Poble de Déu immers en el món i, amb freqüència, temptat pels ídols, necessita saber proclamar "les grandeses de Déu", que l'han convertit al Senyor, i ser novament convocada i reunida per El. En una paraula, això vol dir que l'Església sempre té necessitat de ser evangelitzada, si vol conservar la seva frescor, el seu impuls i la seva força per a anunciar l'Evangeli.» (Evangelii nuntiandi, 15). Que així sigui per a tots nosaltres durant aquest curs i sempre, amb l’ajut de l’Esperit Sant.