Diumenge
XXII durant l'any / Cicle B
Sant
Privat de Bas. Trobada amb els joves de la Confraria de Jesús i els nens
Diumenge
1 de setembre de 2024
Dt
4,1-2.6-8; Salm 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5; Jm 1,17-18.21b-22.27 i Mc
7,1-8a.14-15.21-23
En el camí cap
a Jesús, aquest camí que a vegades se’ns fa llarg, que a vegades estem temptats
d’abandonar, de fer-nos enrere o d’aturar-nos, hi ha un motiu pel qual caminar
sempre endavant, aquest no és altre que l’amor del Senyor, anem cap a aquell
que ens estima amb tota la seva força i ens vol al seu costat. De sempre els
homes i les dones han cercat de seguir a Déu, però a vegades ho han fet amb
gestos i no ho han fet amb el seu cor.
No podem caminar cap a aquell que ens estima sense aquest element fonamental, el de l’amor, un amor que s’ha de demostrar que s’ha de veure. No podem dir que estimem Déu, que estimem a Crist, si no diem la veritat, si diem calumnies, si actuem injustament. Crist sap que hi ha en els nostres cors, sap que farem molt abans de que ho fem i no el podem enganyar. Ja podem fer coses, com feren aquells fariseus i mestres de la llei que es banyaven en tornar del mercat o rentaven tot el que hi havia brut a la cuina volent ben bé que tothom sabés que ho feien i que així eren uns bons creients.
Per creure de debò no cal fer grans coses però cal fer-ne una de molt important, estimar. El nostre ha de ser una amor net, desinteressat com el dels infants. Jesús ens diu «si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.» (Mt 18,3). Estimem sempre amb amor d’infants, sense malícia i no esperant res a canvi. Això li agrada a Jesús molt més que rentaments de mans i de peus i neteges de tota la casa. El que hem de tenir i voler tenir net és els nostres cors.
Poc a poc al llarg de la nostra vida anem escoltant el que ens diu Crist, de tant de sentir-les les seves paraules ens van entrant poc a poc. Quan li van preguntar a Jesús «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?», és a dir quan li van preguntar el que era el més important en la vida, Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments (...) es fonamenten en aquests dos.» (Mt, 22,37-40).
No ho oblidem mai això, Déu vol que l’estimem i que ens estimem. Si estimem farem el bé, no ens passarà pel cap de fer mal a ningú, perquè fer mal als altres ens fa mal a nosaltres mateixos, ens allunya del Senyor i restar prop de Crist és el que hem de voler amb totes les nostres forces. Com ens ha dit Jesús en l’Evangeli, Ell vol que els nostres cors estiguin prop d’Ell i sols podrem, estar-hi si l’estimem amb totes les nostres forces, a Ell i als nostres germans i germanes. Déu és amor i vol que nosaltres siguem instruments del seu amor, ambaixadors del seu amor fent-lo arribar com a més gent puguem millor.