Divendres
de la setmana XXIII durant l’any / II
Parròquia
de Santa Maria del Mar de Palamós
Divendres 13 de setembre de 2024
1C 9,16-19.22b-27; Salm 83,3.4.5-6.12
i Lc 6,39-42
Com diu l’Apòstol no ens podem
gloriar d’anunciar l’Evangeli, hi estem obligats; no ho hem buscat, és un
encàrrec que hem rebut de Déu. El compromís de tot cristià és ser
evangelitzador, ser testimoni de Crist enmig del món, però els graus de
compromís amb aquesta tasca difereixen d’acord amb el ministeri que ens ha
estat confiat. Tractant-se de l’Evangeli el prevere ha d’estar més disposat que
ningú a fer tot el que calgui per acomplir aquesta seva tasca que li ha estat
conferida sacramentalment. Aquesta responsabilitat, aquest compromís adquirit
davant de Déu i de la seva Església no és mai una càrrega, és sempre un servei
privilegiat que hem de fer amb goig i exercir amb responsabilitat, honradesa i
humilitat.
Pel papa Francesc el prevere ha
de viure el seu carisma ministerial al servei del Poble de Déu, evangelitzant,
experimentant l'alegria; aprenent i practicant l'art del discerniment comunitari i vivint la fraternitat,
perquè no podem ser autèntics pares si no som abans de res fills i germans i no
serem capaços de suscitar comunió i participació en les comunitats que ens són
confiades si no les vivim en primer lloc entre nosaltres. Sense alegria, sense
discerniment i sense fraternitat la nostra fe esdevé cega i ja ens diu Jesús
que un cec no pot guiar a un altra que també cerca la llum, perquè el que de
fet succeirà serà que cauran tots dos dins un clot; sigui aquest clot la
rutina, la indiferència, la tebior o la rauxa.
Servir evangelitzant, discernint
en l’àmbit comunitari i vivint la fraternitat, vet aquí estimat Mossèn Emili les
claus que el papa Francesc ens posa per a viure el ministeri. No vens a aquesta
parròquia amb les mans buides, portes anys de ministeri en un altre país,
Veneçuela, on l’has viscut en unes altres circumstàncies però servint a un
mateix Senyor. Trobes aquí una tasca feta pels teus predecessors, cadascun
d’ells amb unes virtuts i uns defectes particulars, però tots ells guiats pel
desig de servir a Crist i a l’Església. El que tu avui pots aportar aquí a
aquesta comunitat sens dubte la pot enriquir i el que aquesta comunitat
t’aportarà a tu et farà més savi en la fe.
Sols ens pot moure una motivació
tant alta com la de sospirar amb delit pels atris del Senyor, per viure en
aquest temple fet de pedres vives que són tots i cadascun dels membres
d’aquesta comunitat. Pedres que a vegades s’escarden, que potser cal reparar en
algun moment, perquè tots en un moment o altre, tots i especialment nosaltres
que hem rebut un ministeri concret, tenim necessitat de la misericòrdia de Déu.
Sigues doncs misericordiós amb els teus germans sabent-te necessitat de
misericòrdia. Estima als germans, sabent que et cal el seu amor i a uns i a
d’altres ens cal l’amor de Déu. Potser t’hauràs d’abstenir de moltes coses, com
aquell atleta del que parla sant pau; però si ell ho fa per guanyar-se una
corona que es marceix el mateix dia, la nostra aspiració és obtenir una corona
que no es marcirà mai i no tant sols això sinó que la nostra missió és que els
nostres germans de comunitat parroquial l’adquireixin també. En paraules de
sant Joan Crisòstom, la memòria del qual celebrem avui: «on soc jo, també hi
esteu vosaltres; on sou vosaltres, també hi estic jo. Formem un sol cos; ni el
cos se separa del cap, ni el cap del cos.» (Homilia Ante exsilium, 1-3).
Inicies avui estimat Mossèn Emili
el teu ministeri en aquesta comunitat, substituint a Mossèn Pere que l’ha
servida amb promptitud, joia i un immens esperit de servei els darrers anys. Fes-ho
sempre amb proximitat, que és tendra i compassiva, proximitat a Déu, al bisbe,
als germans preveres i al poble que t’ha estat confiat; com ho feu Crist
misericordiós, compassiu i tendre. Vivint aquesta quàdruple proximitat viuràs
l'estil del Senyor, que és un estil de proximitat, de compassió i de tendresa,
perquè Ell és capaç de caminar no com un jutge sinó com el bon samarità. Tingués
sempre present les paraules del papa Francesc: «La vida d'un sacerdot és abans
de res la història de salvació d'un batejat.» (17 de febrer de 2022).