dijous, 12 de setembre del 2024

Dijous de la setmana XXIII durant l’any / II

 

Dijous de la setmana XXIII durant l’any / II

Parròquia de Sant Feliu de Guíxols, Mare de Déu dels Àngels

Dijous 12 de setembre de 2024

2Tm 4,1-5; Salm 22 i Lc 8,1-3

Proclamar l’Evangeli, insistint, mirant de convèncer la gent, esperar amb paciència, saber ensenyar, predicar la veritat i tot conservant el bon seny, aguantant els sofriments i complint bé el servei. Sant Pau en la seva Carta a Timoteu ens ha definit la funció d’un ministre de Déu, la funció d’un rector. Per acomplir-ho podem escoltar les paraules del papa Francesc adreçades als rectors en la que aconsellava viure el nostre carisma ministerial específic cada vegada més al servei dels multiformes dons disseminats per l'Esperit al Poble de Déu; aprendre i practicar l'art del discerniment comunitari i basar-ho tot en l'intercanvi i la fraternitat entre els preveres i els seus bisbes. (Carta als rectors 2 de maig de 2024). Avui en aquesta celebració de relleu donem gràcies a Déu i demanem la força de l’Esperit. Donem gràcies a Déu pel ministeri de Mossèn Joan, un ministeri ric en temps i en aportacions, Mossèn Joan ho ha donat tot al servei d’aquesta comunitat, com abans ho feu en les que serví a l’Església i a Crist, i en donem gràcies a Déu pel seu ministeri. Alhora demanem al Senyor la seva benedicció per Mossèn Pere, perquè sigui un bon pastor del Poble de Déu a Sant Feliu i l’estimi amb totes les seves forces, com ho ha fet a Palamós.

Com escrivia sant Joan Pau II: «La Carta als Hebreus subratlla clarament la «humanitat» del ministre de Déu: perquè procedeix dels homes i està al servei dels homes, imitant a Jesucrist, «provat en tot igual que nosaltres, excepte en el pecat» (He 4, 15). Déu crida sempre als seus sacerdots des de determinats contextos humans i eclesials, que inevitablement els caracteritzen i als quals són enviats per al servei de l'Evangeli de Crist.» (Christus Dominus, 4). Per això cada pastor, cada rector, home com és amb les seves virtuts i els seus defectes, amb els seus excessos i les seves mancances, exerceix el seu ministeri partint de la seva pròpia personalitat però li cal no perdre mai de vista la comunió, la unitat de la comunitat que li ha estat confiada i ha d’esmerçar totes les seves forces en atendre a uns i altres amb una única caritat. Cal que el pastor faci això sí accepció de persones, fent opció prioritària de l’atenció als més desafavorits sempre amatent a acollir als qui venen d’altres terres, als qui els cal un cop de mà amiga per acostar-se més a Crist, als joves que viuen en un entorn que els dificulta cada cop més poder viure la seva fe amb llibertat i als qui dubten avui per qui sap si plantejar-se demà un retorn a l’Església. Deia sant Joan Pau II que «cal reconèixer a més que també els joves d'avui, amb la força i la il·lusió típiques de l'edat, són portadors dels ideals que s'obren camí en la història: la set de llibertat; el reconeixement del valor incommensurable de la persona; la necessitat d'autenticitat i de transparència; un nou concepte i estil de reciprocitat en les relacions entre home i dona; la cerca convençuda i apassionada d'un món més just, més solidari, més unit; l'obertura i el diàleg amb tots; el compromís per la pau.». (Christus Dominus, 18). Tots ells valors que la fe en Crist eleva a la categoria de virtut. Cal que donem una resposta amiga, fraterna i acurada a cada situació perquè cadascun dels qui acudeixen a nosaltres se sentí estimat per Crist de manera singular. Però no hem d’esperar tant sols pacientment a que aquell qui mostra inquietud vingui a nosaltres, hem de ser evangelitzadors de les perifèries, en expressió estimada pel papa Francesc, anar a l’encontre dels altres, dels qui han abandonat la pràctica, dels qui han fet de la fe un element secundari de la seva vida dels qui ni saben que busquen a Déu però dels qui estem certs de que cerquen a Crist.

No és aquest un ministeri fàcil, evangelitzar no ha estat mai planer però estem tant segurs de que tant sols en Crist hi ha la veritat plena que qualsevol esforç esmerçat val la pena de fer-lo. No tinguis por Mossèn Pere d’anunciar a Crist, no tinguis por de proclamar l’Evangeli i per fer-ho amb honradesa viu-lo amb tota sinceritat i humilitat. Estimada comunitat de Sant Feliu tot agraint el ministeri de Mossèn Joan entre vosaltres no deixeu de pregar pel vostre nou Rector, perquè la força de l’Esperit l’acompanyi en el ministeri que li ha estat encomanat.