NAIXEMENT DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de
Canet de Mar
8 de setembre de 2024
Mi 5,1-4a, Salm 12,6ab.6cd.,
Rm 8,28-30 i Mt 1,1-25
El profeta Miquees anunciava que de Betlem sortiria el qui regiria Israel, aquell qui vindria a portar la pau d’un cap a l’altre de la terra. Així com David passà de pasturar ovelles a pasturar al poble d’Israel; així Jesús passà de l’establia de Betlem a retornar a la dreta de Déu per regnar sobre tot el món. El camí de la salvació, la història de la salvació està feta de petites peces, d’humils persones per les que a simple cop d’ull res no hauria donat ningú. Un pastor perdut enmig de les pletes entre muntanyes, una dona que esperava de contraure matrimoni amb un tal Josep, un nen nascut en una establia perquè no hi ha hagut lloc per a ell en cap hostal, uns pescadors que arran del mar de Galilea son capaços de recollir les xarxes i deixar-ho tot, uns pecadors amb l’única força del reconeixement de la seva falta i així tants i tants d’altres. Maria fou una peça clau de la història de la salvació, Maria és també avui per a tots nosaltres una peça clau per apropar-nos al Crist. A ella podem adreçar-li la pregària que li adreçava el bisbe Pere Casaldàliga tot dient-li:
Vós
que sou Misericòrdia,
cor
de Mare, envers nosaltres:
ensenyeu-nos
la concòrdia
amb
els nostres i amb els altres.
(Pregària a la Mare de Déu del Maresme 1982)
Déu ens ha
volgut destinar a ser imatges vives del seu Fill i la primera destinada a
ser-ho, la primera que ha estat lliurada del pecat i assumpta al cel és Maria,
la Mare de Déu i la nostra mare. Una mare sempre amatent, sempre disposada a
acollir-nos i sempre interessada en estimar-nos. Maria és també la mare de la
concòrdia, la mare de la unitat entre els fills de Déu. La temptació d’aixecar
banderes d’uns contra d’altres, fixats tant sols en els nostres propis
interessos, es veu superada amb escreix per la humilitat i la generositat de
Maria. Una dona sempre disposada a acomplir la voluntat de Déu, sempre
disposada a un segon pla, una mare que sempre confiada en el seu fill ens diu
tothora «feu tot el que ell us digui.» (Jn 2,5).
I què ens diu Jesús? «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.» (Lc 6,36) I Maria, fidel deixeble, la primera de les deixebles, no tant sols és misericordiosa, sinó que esdevé mare de misericòrdia. Ella doncs ens convida a viure la nostra fe amb generositat, amb amplitud de mires, deixant de mirar-nos tant sols a nosaltres mateixos per reconèixer en l’altra al germà, a un fill de Déu; a veure en els altres la imatge del Crist. Crist mateix ens diu com s’exerceix la misericòrdia quan explicita «tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.» I afegeix «tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.» (Mt 25, 35-36 i 40). I aquest altra, aquest germà de Crist petit, és aquell qui tenim al costat, aquell a qui a vegades nosaltres mateixos martiritzem amb la indiferència, amb el menyspreu o amb el rebuig. Aquest petit és el qui agafa una barca i es juga la vida per trucar a la porta del nostre mon, que s’anomena civilitzat i benestant, però que molts cops sols ho és per uns pocs. Aquest petit és el qui perd la seva casa perquè no pot arribar a pagar un deute. Aquest petit és el qui viu la malaltia, la vellesa o la dependència perillosa, en solitud. Els neguem sovint l’aigua de l’esperança, l’abric de la compassió, el menjar de la fraternitat. A ells i a vegades també, massa sovint, als qui tenim més a prop, a casa, al treball o qui sap si fins i tot dins la mateixa Església.
Crist ens vol germans i Maria ens vol fills, estimats tots per igual i ja que som receptors de la seva misericòrdia ens volen donadors de misericòrdia, aquella que a vegades ens guardem per a nosaltres mateixos i som garrepes per compartir-la. La comunió, la unitat són uns bens molt valuosos, destruir-los és ben fàcil, reconstruir-los costa molt. En paraules del papa Francesc «L'arrel de la comunió és l'amor de Crist, que ens fa superar els prejudicis per a veure en l'altre a un germà i a una germana al qual estimar sempre.» (Audiència General 20 de gener de 2021).
Ens hi ajuda a aquesta tasca de comunió en servei de la unitat de l’Església universal, de l’Església diocesana i de l’Església local, parroquial, la pràctica de la misericòrdia. Com escrivia sant Joan Pau II: «María és la que coneix més a fons el misteri de la misericòrdia divina. Sap el seu preu i sap l’alt que és. En aquest sentit l’anomenem també Mare de la misericòrdia: Verge de la misericòrdia o Mare de la divina misericòrdia; en cadascun d'aquests títols hi ha un profund significat teològic, perquè expressen la preparació particular de la seva ànima, de tota la seva personalitat.» (Dives in Misericordia, 9)
La imatge coronada l’any 1907 a
mans del meu predecessor a la seu gironina, el bisbe Francesc de Pol, ho fou
amb aquestes paraules, que «així puguem merèixer ésser coronats per les vostres
– mans - en el cel.» Un desig reiterat en la coronació de la nova imatge l’any
1942 a mans d’un altra dels meus predecessors, el bisbe Josep Cartañà.
Demanem-li a la Mare de Déu sota l’advocació de la misericòrdia que ens faci
missioners d’aquesta misericòrdia que prové del Pare i que ella practicà i ens
ensenya a viure. Per ser missatgers de misericòrdia elevem-li a Maria, la
nostra mare, aquella quasi pregària, com ell la titulà, que li adreçava en
Miquel Martí Pol l’any 1982:
Inscriu
damunt la pell de tots nosaltres
aquell
neguit que ens manté sempre alerta
contra
el malastre i la desesperança;
i
finalment ensenya’ns que el respecte
envers
tothom, junt amb el rigor màxim
per
a un mateix, és l’únic camí ample
pel
qual podem transitar tots alhora.
(Quasi
Pregària a la Mare de Déu de la Misericòrdia, 1982).