Santa
Eugènia
Parròquia
de Santa Eugènia de Ter
Dimecres 11 de setembre de 2024
Ap 7,9-17; Salm 128 i Jn 12.24-26
«La fama d'Eugènia va ser cèlebre
a tot el món perquè va donar la vida pel nom de Crist.» diu una antiga
inscripció. La fama de santa Eugènia no li ve d’altra cosa que per haver donat per
Crist, per haver donat la vida per allò en que creia, que Jesús era el Fill de
Déu fet home per a la nostra salvació. Eugènia és una més d’aquelles dones que
seguiren a Crist, que foren precursores de l’expansió del cristianisme. No és
pas menor el paper de les dones dins de la història antiga de l’Església. Un
grup de dones havien acompanyat Jesús des de Galilea i van veure aquell
sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús (Cf. Lc 23,55), eren algunes
d’aquelles dones que seguiren a Jesús quan era a Galilea i li prestaven
ajut i ens diu sant Marc que n'hi havia també moltes d'altres que havien pujat
amb ell a Jerusalem. (Cf. 15,41). Moltes d’elles visqueren el que als ulls dels
homes serà una gran tribulació, el que fou en definitiva als ulls de Déu un
testimoniatge de la seva fe i l’apertura per a elles de les portes del cel.
Santa Eugènia i moltes d’altres
son d’aquelles dones que digueren: «Senyor, voldríem veure Jesús». Eugènia ho
digué als qui li portaren la bona notícia de Crist, que predicaren a aquella
filla del prefecte d’Alexandria anomenat Felip. Una dona Eugènia que ens diuen els
relats que no tant sols es va convertir ella, sinó que convertí a molts dels
qui tenien relació amb ella, ho feu sense por, segura de que triava el millor
per a ella i pels qui ella estimava. Eugènia ha estat un d’aquells grans de
blat que caient a terra no han mort, sinó que morint ha donat molt de fruit.
Santa Eugènia estimà a Crist i estimant-lo guardà la seva vida per a la vida
eterna; essent fidel servidora de Crist, seguint a Crist ha arribat a estar
allí on Crist està i ha estat honorada pel Pare.
Este es el mensaje que hoy nos transmiten los mártires. Ellos no son personajes legendarios, literarios, su vida no es un relato para escuchar y leer como si se tratase de un divertimento; su vida es la vida de muchas mujeres y hombres que como santa Eugenia o san Juan Bosco siguiendo a Cristo sirvieron a sus hermanos y hermanas y que abriendo sus corazones a Cristo abrieron sus corazones a sus hermanos. La santidad es el rostro más bello de la Iglesia nos dice el papa Francisco (Gaudete et exultate, 9) y decía san Juan Pablo II ««su recuerdo no debe perderse, más bien debe recuperarse. Los nombres de muchos no son conocidos; los nombres de algunos fueron manchados por sus perseguidores, que añadieron al martirio la ignominia; los nombres de otros fueron ocultados por sus verdugos. Sin embargo, los cristianos conservan el recuerdo de gran parte de ellos. (…) Si nos enorgullecemos de esta herencia no es por parcialidad y menos aún por deseo de revancha hacia los perseguidores, sino para que quede de manifiesto el extraordinario poder de Dios, que ha seguido actuando en todo tiempo y lugar. Lo hacemos perdonando a ejemplo de tantos testigos muertos mientras oraban por sus perseguidores.» (7 de maig de 2000).
Que l’exemple de santa Eugènia i el
de tants i tants màrtirs siguin per a nosaltres un model de seguiment de Crist.
De martiris n’hi ha de moltes maneres el de santa Eugènia fou sagnant, però
n’hi ha molts d’altres també avui que potser fins i tot no criden la nostra
atenció, ens pel costat passen de forma discreta perquè ens hem acostumat a
veure i a escoltar tantes noticies que ja no ens sorprenen ni encara menys ens escandalitzen
els seus martiris. Màrtirs que no han desitjat de ser-ho i pateixen les
injustícies de la nostra societat i esdevenen els màrtirs de la porta del
costat. En ells hi ha també la imatge de Crist, fins i tot sense saber-ho,
pateixen per Crist perquè Jesús està darrere el rostre de cada home i de cada
dona que pateix i que sofreix persecució, violència, abandó, malaltia, solitud,
exili, fam, manca d’habitatge o de treball, que pateix presó o dependència i
així una llarga llista d0infortunis. Santa Eugènia amb el seu de martiri ens vol
mostrar també als màrtirs d’avui, la fama dels quals potser no és cèlebre, però
la dignitat dels quals no pot ser mai oblidada i menystinguda.