Diumenge
II després de Nadal
Dissabte 4 de gener de 2025
Parròquia de Santa Maria de Palafolls
Sir 24,1-2.8-12; Salm
147,12-13.14-15.19-20; Ef 1,3-6.15-18 i Jo 1,1-18
Celebrem avui el
segon diumenge després de Nadal. El temps litúrgic del Nadal comença amb les
primeres vespres de nadal el 24 de desembre al vespre i s’acaba el diumenge del
baptisme del Senyor. Són uns dies, és un temps litúrgic a vegades més llarg, a
vegades més breu, dedicat a celebrar aquest Déu fet carn que ha volgut fer-se
un dels nostres per tal d’acostar-nos de nou a Déu, al Pare. Ens ho ha dit
l’apòstol sant Pau, Déu ens ha elegit ja d’abans de crear el món perquè fóssim
sants i per aquest motiu ens crida a l’esperança. Escoltem avui de nou, com en
la Missa del dia de Nadal, el pròleg de l’Evangeli segons sant Joan. Aquest
quart evangeli és un text que es diferencia dels altres tres evangelis, els
dels sants Mateu, Marc i Lluc anomenats sinòptics, i que conté podríem dir una
profunditat espiritual i teològica encara més fina que la resta dels evangelis.
Sant Joan ens parla avui del poder de la Paraula de Déu que sosté
l’univers, fou per la Paraula que tot vingué a l’existència, res no hauria
existit sense ella. La Paraula és la força creadora de Déu, Déu diu i tot existeix
com ens relata el llibre del Gènesis. Aquesta Paraula, el qui és la Paraula és
el qui s’ha fet carn, el Pare s’ha revelat en el Fill per portar-nos aquella
salvació que es veurà d’un cap a l’altre de la terra. La Paraula per qui tot
existí, és ara aquest infant posat en una menjadora, aquesta és la nostra
salvació, per inversemblant que sembli. Aquest és el vertader misteri del
Nadal, l’infant tot just nascut és la revelació del Pare, la Paraula feta home,
feta carn, feta fragilitat, perquè l’home és fràgil i poca cosa. En aquest
infant Déu parla i així el Pare ha parlat en la persona del Fill per
constituir-nos hereus amb el Fill, fills amb el Fill.
L’encarnació del Fill que celebrem aquests dies esdevé així l’acte suprem de l’amor de Déu cap a l’home, un amor generós, compassiu i misericordiós. Déu no s’estalvia mai l’amor, quan es tracta d’estimar a la seva creatura, l’estima fins a l’extrem, no es garrepa amb el seu amor ni se’l reserva per a Ell. En diverses ocasions i de moltes maneres Déu mostra aquest amor seu per nosaltres, però encarnant-se arriba al seu cimal. Déu es feu home per amor a nosaltres, esdevé així la porta de l’home cap a la participació plena de la filiació divina perduda pel pecat.
Així Déu s’apropa, s’atansa, fa un pas cap a nosaltres, es dona a conèixer, per fer-nos participar d’aquesta plenitud és pel que el Fill de Déu s’ha encarnat, s’ha fet home aquell en qui hi ha la vida, una vida que és llum per a nosaltres. Però malgrat aquest compartir la nostra humanitat, els homes molts cops no l’han conegut, fins i tot han intentat apagar la seva llum en la foscor de la mort, l’han rebutjat i l’han crucificat. Però Déu no renuncia mai a ser prop nostre, tantes vegades ens hi podem allunyar com tantes vegades Ell tornarà a apropar-se a nosaltres. En paraules del Papa Francesc «Déu no ens ha mirat des de dalt, des de lluny, no ha passat de llarg, no ha sentit fàstic per la nostra misèria, no s’ha revestit amb un cos aparent, sinó que ha assumit plenament la nostra naturalesa i la nostra condició humana. No ha deixat res a fora, excepte el pecat: l’únic que ell no té. Tota la humanitat es troba en ell. Ell ha agafat tot el que som, així com som.» (Audiència general dimecres 23 de desembre de 2020).
Aquest és el gran misteri del Nadal, darrera les imatges del pessebre hi ha una grandesa encara molt més gran, la divinitat d’aquest infant. Jesús ha volgut compartir la nostra humanitat, s’ha fet carn per tal de oferir-nos la condició de fills de Déu. Així Déu fa brotada, com ens ha dit el profeta Jesús full de Sira en la primera lectura. De Déu, d’aquest Déu fet home a Betlem sols pot brotar amor, perquè Ell és amor i tot ho fa per amor. El dia de Nadal Déu es revelà a uns pastors que hi anaren amb els seus humils presents, demà uns mags ho faran amb els seus, tots plegats pobres i rics, savis i humils reten homenatge a qui estima per igual sense fer accepció de persones.