Dilluns
de la III setmana durant l’any / I
Celebració de Sant Francesc de Sales
Dilluns 27 de gener de 2025
Parròquia de Santa Susanna del
Mercadal
He 9,15.24-28; Salm 97 i Mc 3,22-30
«Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps.» ens ha dit Jesús. La divisió porta a l’enfrontament i l’enfrontament pot portar a la destrucció. En la nostra societat l’estat d’opinió, crear opinió no és un fet menor ni secundari. La manca de fidelitat a la veritat, la falsedat, l’ofensa i així una llista que es pot allargar fins a l’infinit i una mica més enllà, tenen el seu origen en el nostre pensament.
«Vigila els teus pensaments, esdevindran paraules; vigila les teves paraules,
esdevindran accions; vigila les teves accions, esdevindran hàbits; vigila els
teus hàbits, esdevindran el teu caràcter; vigila el teu caràcter, esdevindrà el
teu destí», diu la famosa dita atribuïda a Lao Tse pensador xinès del segle VI
A.C., i és que sinó tinguéssim mals pensaments seria molt difícil fer el mal, de
fet seria impossible.
La vostra responsabilitat més gran com a comunicadors és influir en el pensament de moltes persones, en la formulació d’aquests pensaments que es basen en les informacions que rebem, perquè una rere l’altre van formant el nostre estat d’opinió. Ens ho diu el papa Francesc, avui dia, molt sovint, la comunicació no genera esperança, sinó més aviat por i desesperació, prejudici i rancúnia, fanatisme i fins i tot odi.
Moltes vegades es manipula la realitat per suscitar
reaccions instintives; es fa servir la paraula com un punyal; s’utilitzen fins
i tot informacions falses o deformades hàbilment per a llançar missatges
destinats a incitar els ànims, a provocar, a ferir. Cal “desarmar” la
comunicació, cal purificar-la de l’agressivitat. Sovint caiem en l’amenaça de
fer prevaldre el paradigma de la competència, de la contraposició, de la
voluntat de domini i de possessió, de la manipulació de l’opinió pública.
(Missatge per la LIX Jornada de la comunicació).
Desarmar la informació, en expressió del papa Francesc, està també a les vostres mans; no es tracta tant sols de parlar dels grans mitjans de comunicació; la informació local o sectorial també crea opinió i aquesta opinió pot generar també reaccions adverses o contràries a la convivència. Exagerar, posar l’accent intencionadament en un o altre aspecte acaba per crear hostilitat que és molts cops fruit de la desinformació, de la mala informació o de la manipulació de la informació.
«Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota el judici de Déu.» (Jm 5,12) escriu sant Jaume en la seva carta. Fidelitat a la veritat i compromís amb la veracitat son dos preceptes per a la vida de tot cristià, tant més quan aquest te confiada la missió de traslladar la informació als altres, de formar-los en el sentit de poder tenir una opinió pròpia que no es pot fonamentar en altre cosa que en la veritat.
Vosaltres esteu especialment cridats a estar preparats per a donar raó de l’esperança i és aquesta una bella tasca i alhora ben compromesa. Tinguem sempre present tots plegats el que ens ha dit Jesús, que Déu està disposat a perdonar-ho tot; però el qui injuria l'Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat i qui manca a la veritat injuria l’Esperit.
En paraules del papa Francesc: «L’esperança
és un risc que cal córrer. Fins i tot és el risc dels riscos»[1]. L’esperança és una virtut amagada,
constant i pacient. Per als cristians, però, l’esperança no és una elecció
opcional, sinó una condició imprescindible.» Ho és també per a vosaltres
periodistes que heu de viure la vostra fe exercint la vostra professió essent
generadors d’esperança; en un món desesperançat vosaltres esteu cridats a ser testimonis de veritat i d’esperança. (Cf. Missatge
per la LIX Jornada de la comunicació).
[1] Georges Bernanos, La liberté,
pour quoi faire?, Paris
1995, trad. cast. La libertad, ¿para qué?, Madrid 1989, 91-92.