Diumenge
II després de Nadal
Diumenge 5 de gener de 2025
Parròquies de Santa Maria Assumpta a
Agullana i de Santa Maria de Darnius
Sir 24,1-2.8-12; Salm
147,12-13.14-15.19-20; Ef 1,3-6.15-18 i Jo 1,1-18
Celebrem avui el
segon diumenge després de Nadal. El temps litúrgic del Nadal comença amb les
primeres vespres de Nadal el 24 de desembre al vespre i s’acaba el diumenge del
baptisme del Senyor, això serà diumenge vinent. Són uns dies, és un temps
litúrgic a vegades més llarg, a vegades més breu, dedicat a celebrar aquest Déu
fet carn que ha volgut fer-se un dels nostres per tal d’acostar-nos de nou a
Déu, al Pare. El temps de Nadal té com a tres parts: la primera és l’octava és
adir del dia de nadal fins el 1 de gener en que dediquem vuit dies a celebrar
el Nadal pròpiament dit; després venen els dies fins a l’Epifania que és un
segon moment de recordar el misteri del Nadal des d’un punt de vista ja més
dirigit a aquests Déu fet home que ha vingut al món i la tercera part va de
l’Epifania fins el baptisme del Senyor que a vegades són molt pocs dies i
aquest any serà quasi tota una setmana. Tot plegat per mostrar la importància
del Nadal no ja la mateixa tendresa d’aquest infant fet home, sinó la grandesa
de Déu fet home perquè darrere d’aquest infant hi ha Déu mateix.
Ens ho diu
l’apòstol sant Pau, Déu ens ha elegit ja d’abans de crear el món perquè fóssim
sants i per aquest motiu ens crida a l’esperança. I aquesta elecció es concreta
en Déu fet home, la Paraula feta carn com ens ha dit l’Evangeli avui. Hem
escoltat, com en la Missa del dia de Nadal, el pròleg de l’Evangeli segons sant
Joan. Aquest quart evangeli és un text que es diferencia dels altres tres
evangelis, els dels sants Mateu, Marc i Lluc anomenats sinòptics, i que conté
podríem dir una profunditat espiritual i teològica encara més fina que la resta
dels evangelis.
Sant Joan ens parla del poder de la Paraula de Déu, de com fou per la
Paraula que tot vingué a l’existència, i sense ella res no hauria existit. Aquesta
Paraula força creadora de Déu, és qui s’ha fet carn, per ella el Pare s’ha
revelat en el Fill per portar-nos aquella salvació que es veurà d’un cap a
l’altre de la terra. La Paraula per qui tot existí, és ara aquest infant posat
en una menjadora, i per inversemblant que sembli aquest infant és la nostra
salvació. Aquest és el vertader misteri del Nadal, un infant tot just nat és la
revelació del Pare, la Paraula feta home, feta carn, feta fragilitat, perquè
l’home és fràgil i poca cosa. En aquest infant Déu ens parla, el Pare parla en
la persona del Fill que és un infant posat en una menjadora. L’encarnació del
Fill que celebrem aquests dies esdevé així l’acte suprem de l’amor de Déu cap a
l’home, un amor generós, compassiu i misericordiós. Déu no s’estalvia mai
l’amor, quan es tracta d’estimar a la seva creatura, l’estima fins a l’extrem,
no es garrepa amb el seu amor ni se’l reserva per a Ell. En diverses ocasions i
de moltes maneres Déu mostra aquest amor seu per nosaltres, però encarnant-se
arriba al seu cimal. Déu es feu home per amor a nosaltres, esdevé així la porta
de l’home cap a la participació plena de la filiació divina perduda pel pecat.
Déu no renuncia mai a ser prop nostre, tantes vegades ens hi podem allunyar com tantes vegades Ell tornarà a apropar-se a nosaltres. En paraules del Papa Francesc «Déu no ens ha mirat des de dalt, des de lluny, no ha passat de llarg, no ha sentit fàstic per la nostra misèria, no s’ha revestit amb un cos aparent, sinó que ha assumit plenament la nostra naturalesa i la nostra condició humana. No ha deixat res a fora, excepte el pecat: l’únic que ell no té. Tota la humanitat es troba en ell. Ell ha agafat tot el que som, així com som.» (Audiència general dimecres 23 de desembre de 2020). Aquest és el gran misteri del Nadal, darrera les imatges del pessebre hi ha una grandesa encara molt més gran, la divinitat d’aquest infant. Així Déu fa brotada, com ens ha dit el profeta Jesús full de Sira en la primera lectura. De Déu, d’aquest Déu fet home a Betlem sols pot brotar amor, perquè Ell és amor i tot ho fa per amor. El dia de Nadal Déu es revelà a uns pastors que hi anaren amb els seus humils presents, demà uns mags ho faran amb els seus, tots plegats pobres i rics, savis i humils reten homenatge a qui estima per igual sense fer accepció de persones.