Santa Agnès
Monestir de Santa Maria de Solius
Dimarts 21 de gener de 2025
Sir 51,1-12; Salm 123; 1C 1,26-31 i Mt 13,44-46
Com
pot cantar el llibre del Siràcida que el Senyor és el seu protector si la seva
vida corre perill? Trobar-se ran de la mort, prop del país dels morts, sense
ajut, sense ningú a qui cridar socors és quelcom angoixant. Sembla que els
màrtirs moren sols, rebutjats pels seus enemics, abandonats pels seus afins,
sense on agafar-se per mantenir-se vius. De fet no son savis a la manera
d’aquest món, la seva saviesa està fora dels paràmetres del món. Ells són
d’aquells febles, d’aquells qui no son res dels que ens ha parlat l’apòstol. La
seva petitesa és alhora la seva grandesa, perdent-ho tot ho guanyen tot,
perdent la vida en guanyen una altra que mai no s’acaba, patint turments i
dolors arriben allí on ni hi ha dolor, ni hi ha mort. La fe, viure la fe és a
vegades un contrasentit, sembla quelcom forassenyat i ho és si mirem les coses
amb la mirada limitada i constreta com veiem les coses aquí.
Als
ulls dels seus botxins la mort dels màrtirs és la gran solució, acabada la seva
vida no hi ha marge per tal de que la seva paraula anunciï el Regne, no hi ha
cap possibilitat de que el seu exemple arreli en d’altres. Hauria de ser així
però tots sabem que és al contrari, la sang dels màrtirs ha estat des de sempre
llavor de fe, allí on ha estat sembrat el martiri neix amb més força la fe. Qui
pretén per aquesta via acabar amb la fe no aconsegueix altra cosa que una
Església més forta i arrelada.
Ho
escrivia sant Pau «accepto de bon grat les febleses, les injúries, les
adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist.
Perquè quan soc feble és quan soc realment
fort.» (2Co 12,10). Els màrtirs són aquells qui davant les pressions, les
dificultats, les persecucions i les tortures no han deixat d’estimar a Déu, han
posat per davant el seu amor a Déu a
qualsevol altra cosa, fins i tot a la seva pròpia vida. Ells i elles han trobat
en Déu aquell tresor amagat que per obtenir-lo valia la pena vendre-ho tot per
comprar el camp on estava soterrat; han comprat el tresor del cel amb la seva
pròpia vida, un preu molt alt als ulls dels homes, in preu molt baix en
comparació a la riquesa que ha aconseguit. La fe fou per a ells i per a elles aquesta
perla fina per la que valia la pena vendre-s’ho tot i comprar-la, fins i tot si
el preu era la seva pròpia vida i calia pagar-lo per tal de guanyar-ne una
altra de vida, aquella que no s’acaba, la que va guanyar per a nosaltres el
mateix Crist morint a la creu i deixant buit el sepulcre en haver ressuscitat.
Els
màrtirs no són sinó els qui han escollit ser testimonis de Crist fins a
l’extrem, el martiri no es tria, no es busca; és un regal de Déu, és una
oportunitat que aquest ofereix per donar testimoni de la fe. Escrivia sobre
santa Agnès sant Ambrós de Milà que anomenar-la màrtir és l’elogi suprem que
deixa enrere tota altra lloança, com el sol que venç i eclipsa amb la seva llum
els astres menors. I és que Déu ha escollit als qui són als ulls dels homes els
ignorants per confondre als qui semblen savis, ha triat als aparentment dèbils
per confondre als qui apareixen com a forts, ha cridat als qui no valen res
davant del món per ser testimonis d’aquell qui ho val tot al cel i a la terra.
El
martiri demana fortalesa, aquella noia tant jove tragué la fortalesa per
assumir la burla, el turment i la mort de la seva fe, del seu amor a Crist. Déu
es posa a favor dels dèbils, dels ignorants, dels qui no valen res i allibera
així als qui esperen en Ell salvant-los dels qui els volen mal. Perquè l’home
tant sols pot arribar a matar el cos, l’ànima resta sempre lliure en mans de
Déu. Quantes vegades al llarg de la història, quantes vegades també avui es
recorre a la violència, a la persecució, a la presó i fins i tot a la mort per
acabar amb aquells que no pensen com nosaltres i llavors la mort d’un innocent
no és sinó llavor d’esperança i en lloc d’acabar amb una idea el que es fa és
regant-la amb sang fer-la créixer més i més fins a acabar per vèncer als qui la
volien combatre. La llavor dels màrtirs, la sang dels màrtirs no és sinó llavor
d’esperança; el seu testimoni és ensenyament pels als altres. Els màrtirs són
els qui ho deixen tot, absolutament tot, pel Crist.
Santa
Agnès, la patrona d’aquesta parròquia que és també monestir i aquest any temple
jubilar sota el lema de l’esperança, és verge i màrtir, ni una cosa ni l’altra
foren per ella limitacions o frustracions, ans al contrari significaren una
santedat completa, íntegra, viscuda de cap a peus, en plenitud. La seva fou una
fe viscuda íntegrament, sense reserves, perquè l'Evangeli no pot ser viscut
sols en part, ha d’il·luminar tota la nostra vida. En el martiri, donant
testimoni de l’Evangeli, resplendeix sempre la bellesa de pertànyer a Crist
sense vacil·lacions, confiant-se tant sols a ell, en paraules de Benet XVI (Cf.
20 de gener de 2012).
El
martiri és donar-se del tot, un lliurament fruit de l’amistat amb Crist
madurada en l'escolta constant de la Paraula, en la pregària i en la trobada amb
el germà. Viure per Crist, amb Crist i
en Crist, és el model de vida del que ens donen testimoni pel martiri; és la
manera com ells visqueren la fe en aquell Crist al que no hem d’anteposar mai
res i que cerquem de trobar els monjos en el dia a dia de la pregària i del
treball.
Avui
també encara molts pateixen martiris sagnats i tots plegats com a Església ens
afecta el martiri de la indiferència, del rebuig, del desencís fruit a vegades,
masses, dels nostres propis errors, de la nostra tebiesa alhora de viure la fe,
acceptant com a simples debilitats allò que esquinça el teixit mateix de
l’Església.
No
oblidem mai que si cerquem a Déu de veritat acabarem per trobar-lo i aleshores
com escriu l’Apòstol res no ens podrà separar d’Ell, ni tant sols la mort
violenta, ni tantes faltes, errors i pecats com som capaços d’acumular. Si per
Crist anem morint dia a dia, sempre en sortim vencedors gràcies a aquell qui
ens estima. Ell ho pot tot, fins i tot donar fortalesa davant la mort,
nosaltres sols res no podem.
La fe,
l’amor de Déu manifestat en Jesucrist és el tresor, la perla fina que ens obre
les portes del Regne. Demanem al Senyor que enfortits pel testimoni de santa
Agnès esdevinguem testimonis d’esperança per al món.