Diumenge II durant L'any / Cicle C
Parròquia de Sant Cebrià de Vallalta i
Diumenge 19 de gener de 2025
Is 62,1-5; Salm
95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c; 1C 12,5-11 i Jo 2,1-11
Encara no ha
arribat la seva hora, ens diu Jesús. L’escena no pot ser més quotidiana, uns
nuvis, uns amics, uns convidats, un banquet i un desig dels nuvis de donar als
acollits el millor que tinguin. Els actors però no son del tot quotidians, hi
ha Maria amb el seu fill, Jesús, i els deixebles entre els convidats. Jesús
resta com a l’espera, no ha arribat l’hora de fer miracles encara, no ha
arribat l’hora de manifestar-se davant del món. I així el miracle, el fet de la
conversió de les sis piques de pedra plenes d’aigua en vi, resta dins de la
intimitat. Del fet se n’assabentaran aquells que servien, Maria i òbviament
Jesús. Vet aquí com es produeix el primer miracle de Crist en el relat de
l’evangelista sant Joan, l’escena no pot ser més quotidiana, el fet no pot ser
més trivial però darrera la simplicitat s’hi amaga la grandesa, la gloria de
Déu. Déu actua en la vida, en un moment en que ningú s’ho espera, fins i tot
podríem dir quan no cal, si s’hagués acabat el vi haurien quedat malament els
nuvis però a Jesús res no l’hagués afectat. Però hi ha una petició, una
pregària, Maria, és mare, sap qui és Jesús i que és capaç d’obtenir, Maria és
una dona convidada al banquet a qui li sap greu que manqui el vi, que quedi en
entredit el prestigi dels nuvis i de les seves famílies. Maria demana al seu
fill i tot i la resposta un tant feréstega de Jesús la confiança no li flaqueja
a Maria, ella sap, te la certesa de que si aquells servents fan tot el que els
hi digui Jesús, obtindran el que els hi cal; Maria sap que si fem tot el que
ens diu Jesús obtindrem el que ens cal. És Maria qui demana, no pas els
servents que ja ho donen tot per perdut, és Jesús qui acull la petició de la
mare i l’atén, és Jesús qui dona quan sap que cal donar.
Al cap i a la fi
no és Jesús aquest vi millor que és servit al final de l’àpat? Podríem llegir
l’Evangeli d’avui en clau de la història de la salvació, molts han estat els
profetes però Déu per al final de la seva història d’amor amb la humanitat no
s’ha guardat un profeta, un vi ordinari, s’ha guardat el millor, al seu propi
fill. La gloria de Crist es manifesta avui mig d’amagat, al cap i a la fi els
qui cregueren en Ell foren els deixebles, els qui ja tenien l’orella atenta a
les seves paraules i el cor obert al seu amor. Tot ha passat com mig d’amagat,
com si Jesús volgués i alhora es resistís al manifestar-se, perquè l’hora no ha
arribat. L’hora arribarà, ho dirà el mateix Jesús en un altre àpat, el darrer,
quan l’evangelista sant Joan posa en boca del mestre les paraules: «Ha arribat
l'hora que el Fill de l'home serà glorificat.»(Jn 12,23) Allí s’hi
produeix una altra conversió, allí el vi esdevé la sang de Crist, la sang del
mestre oferta en sacrifici. Aleshores sí que és l’hora. «Pare, ha arribat l'hora.
Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui,» (Jn 17,1) dirà Jesús
alçant els ulls al cel tot just acabat l’àpat darrer.
Aquesta hora de
Jesús és aquell raig de llum del que ens parla el profeta Isaïes, un raig que
és fruit de l’amor del Senyor, que és la llum del seu amor. Són diversos els
miracles, el de Canà i el de la redempció, però tots són obra d’un sol Déu, ens
ho ha dit l’apòstol sant Pau. Déu sap que convé a cadascú, que convé a cada
moment. Per això ens lliura diversos dons: la capacitat de desglossar les
veritats, la paraula profunda, el de donar la salut, el de la fe, el de
distingir entre vertader i fals, el d’interpretar o el de profetitzar. Tots
fruits d’un mateix Esperit i manifestats en la quotidianitat, com a Canà;
cadascun de nosaltres en tenim un de do i el Senyor ens demana que el utilitzem
en bé de tots. Jesús tenia no un sinó tots els dons, aquell dia a Canà en unes
noces en feu ús, no pas en profit propi, sinó en bé d’aquells nuvis i dels seus
convidats. Sols calgué que algú li demanés i Ell, tot i no haver arribat la
seva hora, el concedí. Crist no és garrepa a l’hora d’ajudar, a l’hora de donar
el seu amor, el seu perdó. Nosaltres no som moltes voltes tant generosos, ens
costa més donar. Mirem sempre de fer tot el que Ell ens diu Jesús i què ens
diu? doncs ho sabem prou: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per
l'amor que us tindreu entre vosaltres.» (Jn 13,35), Estimar-nos i
estimar-lo és ben bé fer tot el que Ell ens diu, tal com ens demana Maria.