dilluns, 20 de gener del 2025

Sant Sebastià

 

Sant Sebastià

Parròquia de Sant Vicenç de Tossa de Mar

Dilluns 21 de gener de 2025

2M 7,1-2.9-14; Salm 33; Rm 5,1-5 i Mt 10,28-33


En Sant Sebastià es compliren les paraules de Jesús, ell no tingué por dels qui maten tant sols el cos, estava cert de que la seva ànima se salvaria, de que estava en mans de Déu ja que a Déu pertanyia i cap mal no podia afectar-la.

Han estat molts al llarg dels segles els màrtirs, els qui han donat testimoni de la seva fe patint la violència i perdent la vida.

Als ulls dels qui els van matar havien desaparegut, als ulls de Déu havia nascut a la vida nova.

El martiri al cap i a la fi és una mesura inútil, fins i tot contraproduent, per cada màrtir hi ha un nou cristià; lluny de atacar la fe el martiri la promou.

Els màrtirs són els qui han donat la seva vida per Crist i són també els qui han fet el llarg camí de la fe amb constància i amb perseverança. Caminar, fer camí és sempre la manera d’acostar-nos a Crist.

Un camí de conversió, un camí cap a la veritat i la vida. Vosaltres els tossencs sabeu ben bé que és fer camí i sabeu també molt bé que és la confiança en Déu.

Feu camí cada any per agrair a Sant Sebastià la seva intercessió davant de Déu que aconseguí la seva protecció en temps de pandèmia. I vosaltres la confiança l’heu anat farcint de perseverança, una perseverança de gratitud cap a Sant Sebastià que és un camí cap a Crist.

Sant Sebastià no va voler renunciar a la seva fe per res del món. Va patir doble martiri, ja que el primer no va aconseguir acabar amb la seva vida, tirat el seu cos en un fangar fou recollit pels cristians i sepultat en la catacumba que porta el seu nom, era l'any 288.

Un home moria tot sol per la seva fe, cada any un sol home en nom de tot un poble fa camí per recordar aquell testimoniatge de fe que cobrà nova vida quan al segle XV us vau encomanar a ell, a Sant Sebastià, per tal d’aturar la pandèmia de la pesta que estava causant estralls.

Sant Sebastià no tingué por, sabia que morint a nans dels homes es veuria acomplerta la seva esperança de ressuscitar. Els tossencs encomanant-se a la intercessió de Sant Sebastià posaren la seva esperança en que la mort s’allunyaria de la població i així fou per a Sant Sebastià i així també ho fou per a Tossa.

Que l’acompliment del vostre vot sigui ocasió de nou per a tots de rencontre amb el Senyor en aquest any Jubilar en el que l’esperança n’és el tret fonamental.