Feries
de Nadal 10 de gener
Exèquies
Divendres 10 de gener de 2025
Girona Parròquia de Sant Feliu
Lm 3,17-26; Salm 22,1-3.4.5.6; Fl 3,20-21 i Jn 14,1-6
Conèixer el camí que porta cap al
Senyor, sabent que Ell és el camí que porta cap a la veritat i la vida és la
tasca que ocupa la nostra vida de creients. Tota la nostra vida és un
pelegrinatge cap la casa del Pare, allí on l’hostatger és el mateix Crist, on Ell
mateix ens ha parat l’estança que ens ha d’acollir. Amb aquest convenciment anem
fent camí, un camí que dura tota la vida i on la mort no és pas el que sembla
en aparença, perquè ans que mort és vida, és pas cap a la vida plena i eterna a
la casa del Pare.
Hi qui fa aquest camí d’una manera i
ja qui el fa d’una altra; hi ha qui a mig camí afluixa el ritme i hi ha qui el
manté o fins i tot l’augmenta a mida que van fent camí amb passes segures i
fermes. L’objectiu del camí és adquirir aquesta ciutadania al cel de la que ens
parla l’Apòstol sant Pau, aquest és l’objectiu de la nostra marxa i ha estat
l’objectiu vital del nostre germà. Per això avui la nostra pregària s’adreça al
Pare confiats de que a la fi del seu pelegrinatge hagi tingut bona arribada
allí on Crist mateix ens ha precedit. El nostre germà ha fet ja el seu
camí, l’ha fet amb pas ferm, vivint de manera compromesa la seva fe i alhora de
manera generosa, sempre a punt per donar un cop de mà als altres. Ara demanem al
Pare que per a ell no s’hagin pas esgotat els seus favors, ans al contrari, que
sigui per al nostre germà el moment de viure anys i més anys a la casa
del Senyor, tal com ens ha dit el salmista i tal com ell mateix confiava.
Viure la fe en plenitud és fer d’aquest
camí que és la vida aquí a la terra, un camí d’esperança, fet sempre amb
convicció i amb generositat. La fe del nostre germà i la seva manera de
viure-la, implicant-se en cada lloc, fou la que el portà a ser un fidel
col·laborador de la seva Església, que és la nostra, la que fa camí a Girona.
En definitiva ha viscut la seva
fe de l’única manera que es pot viure, omplint-li la vida i cada instant
d’aquesta i convidant als altres a viure-la amb la mateixa intensitat. Viure la
fe en cada lloc i ajudant de manera generosa i sol·licita a viure-la als altres,
de quina altra manera es pot viure la fe amb sinceritat sinó és vivint-la de
cor i treballant pel Regne com l’ha viscut el nostre germà?
Avui no ha de ser un dia de tristor ni
de pena; ho pot ser d’enyorança i d’absència i és cert i és així, la mort ens
trenca un lligam trenat amb l’amor aquí a la terra; però ni aquest lligam es
destrueix, ni l’amor desapareix amb la mort. Ans al contrari la mort ens porta,
és això el que demanem avui pel nostre germà, a viure l’amor amb la més
gran de les plenituds perquè allí on hi ha el Pare, allí on hi ha el Crist,
l’amor és extrem i a la casa del Pare tot traspua amor. Aquest nostre pobre cos
que tard o d’hora sempre és malmès sabem per la fe que serà configurat al cos
gloriós del Crist, certament, però amb la mort, gràcies a la resurrecció de
Crist, ens és oferta la part que ens guarda Déu de la seva heretat, se’ns obre així
la porta que porta a l’estança on tot està parat per a rebre’ns.
Aquesta confiança la visqué el nostre
germà en plenitud, just és doncs ara que li demanem al Pare que no és
vegi defraudada, que aquells prats deliciosos que anunciava el salmista siguin
per a ell recer per a un repòs segur; perquè allí on hi ha Déu tot és serenor i
grat per a l’ànima.
Avui ens dol la mort del nostre germà, la mort sempre fa mal, sempre obre una ferida en els nostres cors; però tal com darrera la creu s’hi amaga la resurrecció; també darrera el dol hi hem de veure amb els ulls de la fe i de l’esperança l’acollida del Pare, sempre misericordiosa, sempre generosa, sempre amorosa.
Per qui ha fet el camí amb
fidelitat, per qui no ha perdut l’esperança, per qui no ha perdut la confiança
en el Senyor, per qui no ha perdut el pas al llarg del camí, la mort no pot
fer-li basarda.
Avui més enllà del dol, els nostres
cors cal que s’asserenin, confiats en que la bondat del Pare, d’aquell que
atorga la ciutadania del cel, nia en un cor on hi ha lloc per a tots i tant més
per als qui l’han cercat en esperit i en veritat.